Un inversor egipci proposa aixecar una gran piràmide de vidre a les Tres Xemeneies de Sant Adrià

El projecte, que encara s'ha de presentar a les administracions, planeja ser un centre per la pau

L'empresari egipci Mohamed Aly, president del Grup Amlaak, ha presentat avui a Barcelona un projecte per construir la que seria "la quarta piràmide del Mediterrani", que aniria integrada en el conjunt de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Una obra que encara no té l'aval de les administracions i que encara està subjecta al pla director urbanístic (PDU), que està en procés de decidir quins seran els futurs usos de la que és l'última gran extensió de sòl sense edificar de l'àrea metropolitana.

Segons els responsables del projecte, la idea seria fusionar el patrimoni industrial barceloní amb un símbol renovat de l'època faraònica d'Egipte per crear una gran universitat del Mediterrani, un museu mundial dedicat al personal de pau de l'ONU, així com oficines de seguiment de les 32 missions de pau europees que estan en actiu a l'Àfrica. "És una proposta estratègica basada en la pau", ha explicat Aly durant la presentació, en què ha quedat clar que l'espai seria destinat al diàleg entre les civilitzacions. I els promotors encara hi han afegit: "El colós adrianenc estaria enllaçat amb un altre colós egipci, la nova biblioteca d'Alexandria, i el far cultural contemporani que és Barcelona, simbolitzat per les xemeneies, connectaria amb l'antic far alexandrí".

Durant la presentació, l'expresident de la comissió d'estratègia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Màrius Rubiralta ha explicat que el projecte, que s'ubicaria en una extensió de 200.000 m 2 i tindria un valor de compra d'entre 700 i 800 milions d'euros, està inspirat en la gran biblioteca d'Alexandria i en la creació de la ciutat internacional universitària de París del 1923. A més, ja s'han tingut contactes, segons Rubiralta, amb PRIMA (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area) i altres universitats, així com entitats per la pau a Catalunya.

Els impulsors del projecte arquitectònic, que engloba les Tres Xemeneies, l'edifici de turbines i una gran piràmide de vidre, també han destacat que amb aquesta construcció es voldria aconseguir el que no va fer el Fòrum de les Cultures: unir la zona fins a la Rambla de Barcelona, en un passeig marítim que seria "el camí de la pau del segle XXI".

Un projecte considerat "compatible" amb els veïns

Per la seva banda, l'expert en investigació i desenvolupament de territori Rafael Salanova ha assegurat que a l'hora de fer el projecte s'ha tingut en compte la sensibilitat envers els veïns de la zona: "Tot el que reclamen els veïns pel que fa a equipaments encaixa amb el nostre projecte". Alonso ha afegit que, a l'hora de dissenyar el conjunt, s'ha volgut salvaguardar el patrimoni, guanyar projecció internacional i fer una regeneració del barri "amb un equipament de gran escala i que alhora vagi acompanyat d'equipaments per als veïns".

D'altra banda, el tècnic urbanista Josep Cuéllar ha assenyalat que els impulsors de l'obra creuen que l'espai de les Tres Xemeneies hauria de ser públic, "però l'explotació de concessió". "No estem parlant d'un projecte urbanístic, sinó dels usos de les xemeneies", ha matisat.

El complex de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs actualment és propietat d'Endesa i Metrovacesa i, segons els promotors del projecte faraònic, encara no s'ha tingut cap reunió prèvia amb ells. "Confiem que a partir d'avui s'iniciïn les reunions privades", ha explicat Luis Alonso, cofundador del despatx d'arquitectes Alonso i Balaguer, que ha afegit que la Generalitat encara ha d'aprovar el projecte, que podria ser una realitat el 2029.

De fet, fonts consultades al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat asseguren que encara no se'ls ha presentat aquest projecte i que tampoc en té cap constància el Consorci del Besòs. A més, remarquen que el debat públic sobre el pla director urbanístic (PDU) està en fase de tancament i encara s'ha d'establir quin serà l'ús final dels terrenys.

Una postura semblant transmeten des d'Endesa, propietària de les Tres Xemeneies, on asseguren que encara no els han arribat detalls d'aquest projecte i que actualment també estan a l'espera de saber com quedarà el nou pla director urbanístic de la zona. "Primer volem saber en quin terreny de joc hem de jugar", aclareixen.

Per la seva banda, el president de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, Roger Hoyos, no s'ha volgut pronunciar al respecte: "Els promotors ens han dit que ens presentaran el projecte i després ja ens reunirem per decidir la nostra posició".

Més continguts de