Els afectats per l'incendi de Badalona demanen solucions: “Ja que no ens doneu papers, deixeu-nos viure aquí”

A 40 els expulsen d'albergs municipals i també hi ha l'amenaça de desnonament d'una nau on n'hi viuen uns 90

Germán Aranda
3 min
Una trentena d’ocupants s’han manifestat davant les oficines d'habitatge de Badalona.

BadalonaS’han buscat les fustes, les claus i els materials per construir habitacions precàries dins la nau industrial del carrer Progrés de Badalona, on es van desplaçar després que ara fa sis mesos es cremés l’anterior on vivien, un incendi on van morir quatre persones. Matalassos, bombones connectades a petits fogons, televisions i ventiladors que ensenyen a l'ARA els donen la dignitat precària i l’autonomia que els és impossible aconseguir al mercat d’habitatge, ja que no tenen papers ni prou ingressos i, quan els tenen, “ningú vol llogar un pis a un negre”, denuncia el Seydou durant el matí en la concentració davant l'Oficina d'Habitatge de Badalona.

Sis mesos després de perdre la nau que els feia de llar, les desenes de persones que en van sortir, la majoria homes subsaharians, segueixen sense veure clar el futur i gairebé sense present. Aviat arribaran nous ocupants a una nau que està bastant al límit, on ja n'hi viuen uns 90, perquè l'Ajuntament va comunicar divendres passat a 40 dels 89 reallotjats en albergs de Barcelona que els deixava de pagar l’alternativa, que ja els ha costat 600.000 euros, apunten fonts del consistori.

Per tot això, una trentena d’ocupants s’han manifestat aquest dilluns davant les oficines d'habitatge de Badalona, per aconseguir informes de vulnerabilitat que els permetin accedir a algun habitatge social o que com a mínim no els facin fora de la nau que ocupen, ja que el jutge ha emès una ordre de desallotjament per al 22 de juliol. “Ja que no ens doneu papers, com a mínim deixeu-nos viure aquí!”, cridava el Sidiki.

Interior de la nau industrial del carrer Progrés de Badalona.

A la nau no els han deixat fins ara empadronar-se, al mateix temps que els serveis socials no els ha concedit l’informe de vulnerabilitat que els podria servir per trobar una alternativa. Sense papers, alguns amb els documents cremats a la nau, sense gairebé feina més enllà dels set euros al dia que calculen que poden guanyar recollint ferralla, les opcions de vida se’ls van aprimant i tocaran fons si els fan fora de la nau.

“El futur? No veig res. Si no hi ha feina, no hi ha futur, però intento estar tranquil”, diu el Youssafa, que va arribar fa 17 anys a Badalona però que va perdre els papers amb el divorci, com ha passat a altres ocupants. “Només vull un sostre on dormir, per poder buscar feina i tornar a començar”, diu en la línia de la resta de manifestants i ocupants de la nau.

Moments de tensió

Un informe de vulnerabilitat i un padró és el que necessiten per donar continuïtat a les seves demandes, però n'estan farts. “Llistes, llistes i més llistes, no sé en quantes estic ja! El que vull és que em deixeu almenys viure aquí!”, cridava el Sidiki amb l’altaveu davant l'oficina, on s'han produït alguns moments de tensió amb els agents de la Guàrdia Urbana, que no han anat a més. Encara més enfadat estava el John, que s'adreça directament a l'alcalde: “Per què no m’envies directament al meu país? Si és que no ens voleu vius aquí!” “Em van cremar els meus germans davant la cara”, recorda, afectat encara per l'incendi del qual va sorgir el col·lectiu Almas Quemadas per demanar unes solucions habitacionals que no arriben per enlloc.

Entre la trentena dels manifestants, només n'hi havia un del grup dels que hauran de sortir dels albergs, ja que la resta estaven recollint les seves coses o bé no tenien diners pel bitllet del metro. Era el Moustapha, camerunès, que tan aviat va rebre la notificació es va mudar directament a la nau del carrer Progrés. “He fet cursos de manteniment, d’hostaleria, d’electricitat, ja tinc més coneixements que molts treballadors d’aquí, però si no em donen els papers no serveix de res. En aquest país no es donen oportunitats”, diu emprenyat. “Mira com ens veiem obligats a viure en aquesta nau, plena de rates, i això és Europa!”, afegeix.

La trentena dels manifestants.

Els papers i la feina són la solució que la gran majoria, joves i forts, veu als seus problemes, però la situació econòmica no els fa ser optimistes: ara encara els costa més trobar feines sense contracte. El Dandang encara recorda que s’imaginava un futur molt diferent quan estava esperant a Castillejos, ciutat marroquina, on el 2017 es va passar set dies esperant que arribés prou gent per saltar la tanca de Ceuta. “Érem 300, però només vam passar-la 81. Els altres 219 es van quedar al Marroc”, recorda. Va arribar a Madrid i va acabar a Barcelona, on va viure primer en un alberg d’una ONG i després a la nau del carrer Progrés on ja fa tres anys que s'està, molt abans que arribessin els desplaçats per l’incendi del Gorg.

stats