El Japó, el país amb més centenaris del món
Junko Takahashi desvela els hàbits dels ciutadans més longeus
Barcelona“Quan coneixes una persona que té 105 anys i encara és capaç de córrer els 100 metres llisos, et venen ganes d’explicar-ho al món”, rebla la periodista Junko Takahashi, que acaba de publicar el seu primer llibre, El método japonés para vivir 100 años, amb l’editorial Planeta. I és que el Japó no és només conegut pel sushi o el manga, també ho és per tenir els habitants més longeus del món: al país hi ha registrades 65.692 persones centenàries. Cal dir que l’estat espanyol ocupa la segona posició en el rànquing de longevitat. Però, en qualsevol cas, segons dades de l’OMS, el Japó és el país amb l’esperança de vida més elevada: els seus habitants viuen una mitjana de 84 anys. Takahashi ha entrevistat i investigat durant dos anys més de deu centenaris del país nipó per poder explicar quins costums i hàbits de vida els han permès arribar a l’edat de 100 anys amb bona salut física i mental. De fet, vint de cada cent centenaris del Japó tenen una vida autònoma.
Entre els testimonis que trobem al llibre, hi ha persones sorprenents, com Mieko Nagaoka, de 100 anys, que acaba d’establir un nou rècord de natació en la seva categoria, en la prova de 1.500 metres en estil lliure; Hidekichi Miyazaki, de 105 anys, que va córrer els 100 metres llisos l’agost del 2014 i aspira a córrer amb Usain Bolt; el metge Shigeaki Hinohara, de 104 anys, conegut com “el centenari més ocupat del Japó”, amb qui l’autora no ha pogut parlar perquè té l’agenda plena fins d’aquí dos anys; o la fotògrafa Tsuneko Sasamoto, que va ser la primera reportera gràfica del Japó i amb 101 anys encara es dedica a la fotografia. El seu lema és: “Mai no és tard per aprendre”. “Al Japó hi ha molts centenaris que escriuen llibres explicant les seves experiències. Alguns s’han fet famosos. Em vaig adonar que en altres països tot això es desconeixia i vaig pensar que seria interessant parlar-ne. No només perquè viuen 100 anys, sinó perquè es troben bé i poden servir d’exemple”. Un detall curiós és que Takahashi ha escrit el llibre en castellà, idioma que domina a la perfecció, segons ella, gràcies al fet d’haver estat treballant en diversos mitjans internacionals, però sobretot perquè és una gran aficionada a les sèries espanyoles, com Águila Roja, El tiempo entre costuras o Cuéntame cómo paso.
L’autora ha dividit el llibre en nou capítols que fan referència a diversos aspectes de la vida nipona i en què destaca trets en comú que comparteixen els centenaris que ha entrevistat. Un dels més destacats té relació amb l’alimentació. “En el nostre país és coneguda l’expressió hara hachi bun me, que es pot traduir com «un 80% de l’estómac». Significa que per mantenir-se sa s’ha de deixar de menjar abans que l’estómac estigui ple. Els centenaris ho segueixen al peu de la lletra. I també masteguen bé el menjar abans d’empassar-se’l. “T’adones que en realitat posar-ho en pràctica d’una manera constant és molt difícil”, diu. En el llibre, Takahashi també fa referència a la dieta japonesa. El peix i l’arròs en són dos grans pilars, i el sushi, l’estrella. Cada persona consumeix 53,68 kg de peix a l’any, “més del doble que als EUA o a Espanya”. I també mengen molts vegetals.
Tenir una vida activa
Un altre punt en comú és que, d’una manera o altra, tots fan exercici diàriament. “El més important és tenir una vida activa. Alguns dels que he entrevistat són esportistes i s’entrenen, però d’altres s’exerciten físicament simplement caminant o, fins i tot, en algun cas, fent les feines de casa”, diu Takahashi, i explica que també és important exercitar-se mentalment amb activitats com la lectura. “Al final, es tracta de tenir motivacions o metes, sigui en l’àmbit personal o professional. N’hi ha molts que mantenen la seva activitat laboral perquè realment els agrada. Tenir un propòsit és fonamental per seguir vivint”, diu l’autora. En el llibre, també explica que els japonesos tenen el costum d’escoltar cada matí a les 6.30 un programa que es fa per la ràdio i la televisió sobre la cal·listènia, un conjunt d’exercicis físics per moure els principals músculs del cos, que poden practicar tant nens com gent gran. “És com una rutina nacional”.
No rendir-se, el més important
Tots els entrevistats per Takahashi han superat conflictes molt importants en la seva vida, com ara la Guerra Mundial o el gran terratrèmol de Kanto del 1923, el pitjor que s’ha registrat al país. Per això l’optimisme i la capacitat d’adaptació són freqüents en les persones que viuen més anys. “Tots tenen un esperit lluitador i asseguren que no es rendeixen mai”, diu la periodista i, com a exemple, exposa el cas del corredor Hidekichi Miyazaki: “Va començar a córrer als 90 anys i va tenir diverses fractures però tot i així després s’hi va tornar a posar, quan ja tenia 103 anys. Miyazaki explica que tot és possible si no et rendeixes”.
L’autora japonesa reconeix, però, que un dels fets que li han cridat més l’atenció a l’hora d’escriure el llibre és que els centenaris viuen sense estrès. “No tenen res a perdre. A la majoria ens importa molt com ens veuen i què pensen els altres, i gairebé sempre actuem pensant en com reaccionaran. Això ens col·loca molta pressió a sobre. Conèixer persones a qui no els importa és una gran lliçó de vida. Ens pot anar bé per aprendre a viure més anys i més feliços”, conclou Takahashi.
