El feminisme ocupa els carrers per rebutjar el masclisme i la desigualtat
Desenes de milers de dones s'han mobilitzat al llarg del dia a Catalunya en la jornada de vaga convocada amb motiu del Dia de la Dona. 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la manifestació de Barcelona
Barcelona“Vull que les meves germanes puguin tornar soles a casa”. Aquest és un dels centenars de lemes de tot tipus que es van poder veure ahir a la massiva marxa feminista de Barcelona. En la seva senzillesa expressa tant d’horror i discriminació que per ell mateix ja justificaria que divendres unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, ocupessin tota la Gran Via des de plaça Espanya fins a plaça Catalunya en el que va ser el colofó de les mobilitzacions celebrades durant tot el dia a les principals ciutats catalanes amb motiu del Dia de la Dones i la vaga feminista.
La violència masclista, la mateixa que minimitza Vox i que impedeix a les dones tornar tranquil·les a casa per la nit, és la principal reivindicació de les marxes que s’han fet no només a Barcelona i a altres ciutats de l’Estat sinó a tot el món. De fet, si l’any passat va ser l’impuls del #MeToo el que va donar embranzida a les marxes, aquest any ha sigut l’auge de la reacció masclista en diferents països del món el que ha revifat encara més les protestes. La prova que el discurs involucionista és una amenaça real són les dades que donaven ahir les feministes filipines, que avisaven que des de que hi ha Rodrigo Duterte al poder han augmentat un 153% les agressions i violacions, ja que, segons explicaven, el discurs misogin del president filipí ha esperonat els atacs, fins i tot dins la policia.
Aquest auge del masclisme global ha tingut a Espanya una lectura electoral i, a les portes de les eleccions generals del 28-A, tots els partits s’han volgut posicionar per no perdre suport de l’electorat femení. Així, tant a Barcelona com a Madrid van participar en la manifestació representants de tots els partits parlamentaris amb l’excepció del PP, que va optar per fer actes paral·lels. Volia evitar una esbroncada de les feministes que, tanmateix, van anar a buscar Pablo Casado a Castelló. El líder del PP va haver de canviar el lloc d’un acte davant una protesta feminista que l’acusava a crits de masclista per la seva proposta de limitar el dret a l’avortament i pels pactes amb Vox a Andalusia. A Barcelona unes 20 activistes van interrompre un acte de Dolors Montserrat i el candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona, Josep Bou. Per cert, que Bou va dir una de les frases del dia al comparar la “bravura i l’enginy dels homes” amb la “simpatia i el millor tracte en la venda” de les dones.
Una diada lila
La reivindicació feminista va començar de bon matí amb alguns talls de carreteres que van complicar l’accés a Barcelona i també amb un tall a la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarils de la Generalitat a l’altura de Sant Cugat. Durant el matí, diversos piquets animaven homes i dones a sumar-se a la vaga convocada sense que es produïssin incidents remarcables. Tanmateix, la vaga no va tenir un gran seguiment a Catalunya, exceptuant l’àmbit universitari, que va ser dels més mobilitzats amb un 72% d’aturada. En el comerç, en canvi, es van veure poques persianes baixades i, per exemple, al Mercat de Sant Antoni es va funcionar amb normalitat durant tot el dia malgrat que en algunes parades es comentava que hi havia hagut una mica menys d’afluència de públic. La vaga de cures i la crida a les dones perquè deixessin per un dia de fer el dinar i les compres tampoc semblava que hagués tingut gaire èxit, ja que la majoria de clientela del mercat seguia sent femenina, com cada dia.
Els llaços, mocadors i samarretes liles, però, van dominar des de primera hora. Els primers a ocupar el carrer van ser els estudiants en una manifestació que va tenir 15.000 assistents segons la Guàrdia Urbana, i 50.000 segons els sindicats convocants. Van recórrer el centre de Barcelona des de la plaça Universitat fins a la plaça de Sant Jaume, cridant consignes contra el masclisme en un ambient festiu i reivindicatiu. El mateix que molts d’ells van reviure a la tarda quan, a partir de les 18.15 h, es va omplir del tot la Gran Via entre la plaça Espanya i la plaça Universitat en una marxa que va acabar a la plaça Catalunya, on es va fer l’acte final.
Contra totes les discriminacions
Els més significatiu de la manifestació va ser que va integrar totes les reivindicacions contra les discriminacions, siguin de gènere, d’origen, laboral, ideològiques o de qualsevol mena. Es van veure, per exemple, dones nepaleses ballant i cantant sobre la carrossa de La Bonne, el Centre Cultural de la Dona Francesca Bonnmaison, que també reivindicava el twerking feminista, o un grup d’unes 50 joves musulmanes catalanes reivindicant que l’islam pot ser feminista. “No som de cap associació, però hem contactat per Instagram per ajuntar-nos i crear un espai segur a la manifestació, ja que l’any passat ens anaven dient coses”, comentava Noussayba Fellah, que reclamava el seu dret a ser al carrer i fer sentir la seva pròpia veu contra els tòpics.
Hi havia dones jubilades, com la María Dolores, que trobava “més necessari que mai aquesta manifestació”. Homes com el Jep, que reivindicava que “els homes de veritat són feministes”. I joves com l’Amàlia, que assegurava que “el problema és estructural i necessitem que això canviï com més aviat millor”.
La capçalera de la manifestació estava integrada per dones immigrants pertanyents a diferents associacions i també del col·lectiu gitano, en una mostra del tarannà de la marxa i del seu manifest final, on també es va reclamar la derogació de les lleis d’emigració i la llei mordassa, i es va fer una crida a lluitar contra el racisme, el canvi climàtic, la precarització laboral, el bel·licisme, la xenofòbia, el colonialisme, el consumisme i també la persecució política de l’independentisme, entre altres coses. Malgrat que possiblement no compartien totes les peticions de les organitzacions convocants, a la manifestació hi van assistir representants polítiques de gairebé tots els partits i institucions, des de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, fins a la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, passant per la consellera de Presidència, Elsa Artadi. Potser va ser ella la que millor va resumir l’esperit del dia: “Som aquí per plantar cara a les noves amenaces que van apareixent des de l’extrema dreta, com ara el negacionisme, les notícies falses o les noves formes de ressorgiment del masclisme”.
