30 segons per valorar un ferit i un banc d'ADN: com treballa emergències en un sinistre com el d'Adamuz?

BarcelonaEls equips de rescat i d'emergències que treballen a Adamuz (Còrdova) en el greu accident ferroviari de diumenge han trobat víctimes mortals "a centenars de metres" del punt on van xocar els trens. Ho explicava aquest dilluns al matí el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, alhora que avançava que, amb tota probabilitat, a mesura que progressin els treballs d’excarceració als vagons fins ara inaccessibles es trobaran més persones finades.

A hores d'ara encara hi ha “tones de ferro” que s’hauran de moure i "desfer" per poder arribar-hi amb màquines, i posteriorment s'iniciarà una tasca complexa: la recuperació dels cadàvers i la seva identificació. Aquests treballs centren les tasques sobre el terreny un cop atesos els primers ferits, que són 117 adults i cinc nens, dels quals 41 estan hospitalitzats (quatre dels quals menors).

En tragèdies com la que s'ha produït a Adamuz –amb almenys una quarantena de desapareguts i una quarantena de víctimes mortals–, els equips d’emergències treballen inicialment a contrarellotge, en una situació en què és evident la “desproporció” entre la quantitat d’afectats i els efectius disponibles per atendre'ls, com explica en conversa amb l’ARA el subcap del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a Tarragona i Terres de l’Ebre, Juanjo Verge, que també és el responsable de gestió d'incidents de múltiples afectats.

Sobre quina és la dificultat més gran en una catàstrofe així, respon: “El primer moment és molt complex, hi ha una situació de molt caos en què tothom reclama ajuda. Lògicament, estàs desbordat i has d’aconseguir mantenir el cap fred”. Seguint els protocols que comparteixen amb altres cossos d’emergències, una de les primeres coses que fan els equips del SEM quan arriben al lloc és desplegar una infraestructura sanitària per poder atendre les víctimes mentre els bombers comencen els rescats.

En el capítol de la logística també s’han d’assegurar que les ambulàncies hi puguin arribar, aparcar i sortir cap als hospitals sense bloquejar-se les unes a les altres. “Potser és el repte més gran, perquè un sanitari que veu una persona que pateix el primer que fa és anar cap a ella. Aquí hem de fer un pas enrere, dimensionar i organitzar”.

Arribar a la “zona calenta”

A banda dels equips especialitzats en atenció psicològica que atenen familiars de víctimes i ferits lleus, el SEM també té equips especialitzats en rescat i intervenció. “Els veus i semblen bombers”, diu Verge, en referència a l’equipament que fan servir. Aquests efectius amb una especialització que operen a Catalunya no estan gaire estesos entre els altres equips de l’Estat, i tenen formació per entrar a “la zona calenta” o en llocs de difícil accés al costat dels bombers per donar la primera assistència a víctimes atrapades en llocs on una unitat comuna no podria arribar.

Tant amb les víctimes que estan atrapades en llocs complicats com amb les que no, abans de començar l’assistència es fa un primer triatge. “Es fa de manera molt ràpida. En 30 segons pots definir la gravetat d’aquella persona”. Verge explica que principalment es fixen en si la persona pot caminar i si pot respondre ordres o preguntes senzilles, com si sap dir el seu nom o si recorda què ha passat. De vegades aquest primer pas queda en mans dels bombers si per algun motiu els efectius del SEM encara no hi han pogut arribar.

Amb aquesta primera valoració classifiquen els afectats seguint un codi de quatre colors: verd per als ferits lleus, groc per als greus, vermell per als crítics i negre per als que tenen lesions incompatibles amb la vida. Un cop el ferit és a la zona d’atenció sanitària que s’ha muntat al principi de tot, en fan un triatge més acurat.

Identificar les víctimes mortals

Mentre a Adamuz continuen els treballs de rescat, un equip de 27 forenses mobilitzats des de sis províncies andaluses es dediquen a fer els aixecaments dels cadàvers i les autòpsies de les víctimes mortals en una sala de la Ciutat de la Justícia de Còrdova amb capacitat per a 45 cossos. Tot i això, s’han habilitat mesures per poder incrementar la capacitat fins a una vintena més de places.

El nombre d’autòpsies i identificacions de les víctimes mortals s'ha conegut aquest dilluns al final del dia a través d'un Centre Integrat de Dades (CID) com el que es va establir al País Valencià després de les inundacions per la dana de l’octubre del 2024.

Per aclarir la identitat de les víctimes mortals es faran proves d’ADN comparant el material genètic de les víctimes amb el que entreguin els seus familiars. Amb l'objectiu d'agilitzar aquestes identificacions, la Guàrdia Civil ha habilitat cinc punts –un a Madrid, un a Sevilla, un a Còrdova, un a Màlaga i un altre a Huelva– on els que trobin a faltar un familiar que anava a bord d’un dels trens poden deixar les seves dades i mostres d’ADN per facilitar-ne la identificació.