Societat  /  Justícia 27/04/2022

Per què el Govern ja no veu racisme en l'atac al centre de menors de Castelldefels?

La Generalitat retira el delicte d’odi però al·lega que demana un agreujant per discriminació

2 min
Els quatre acusats, d'esquena, abans de començar el judici a l'Audiència de Barcelona.

BarcelonaEls dies següents de l’atac a un centre de menors estrangers de Castelldefels, la Generalitat va qualificar l’assalt de “racista” . Ho va dir el març del 2019 l’aleshores secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós (ERC) –ara secretari general d’Interior–, que va anunciar que el Govern es personaria en la causa judicial. Efectivament, la Generalitat ha actuat com a acusació, però aquest dimarts, quan es va fer el judici a l’Audiència de Barcelona, va retirar gairebé tots els delictes que demanava inicialment: d’odi –contra els drets fonamentals–, desordres públics, atemptat contra funcionaris i lesions. Només va mantenir el de danys. Abans del judici la petició era de set anys i mig de presó per als quatre acusats i una multa de 16.500 euros, però al final es va adherir a la petició de la Fiscalia, que també va reduir les penes. Per què aquest canvi?

El departament de Drets Socials, ara en mans de JxCat, respon que ha seguit “les recomanacions” de l’advocat de la Generalitat i de la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi. Segons fonts de la conselleria, les declaracions dels acusats “eren contradictòries” i hi havia “una dificultat probatòria real que posava en risc la condemna”. Així és com argumenten que s’hagi rebaixat la petició. El mateix ha passat amb la Fiscalia, que abans del judici demanava 11 mesos de presó i una multa de 9.900 euros. Ara els dos representants públics volen que la condemna sigui una multa de 1.080 euros –de 900 euros per a un dels acusats–. Quan es pregunta per què s’ha descartat el delicte d’odi que s’havia defensat –perquè s’assegurava que l’atac era racisme–, el departament al·lega que s’ha demanat un agreujant per discriminació per raó d’ètnia, tot i que això no equival a un delicte.

L’agreujant suposa endurir una pena, però no hi haurà aquest efecte perquè també s’ha demanat un atenuant per rebaixar-la per dilacions indegudes, perquè l’atac va passar el març del 2019 i el judici s’ha fet al cap de tres anys. Els delictes que la Fiscalia i la Generalitat han imputat per la multa són els de baralla tumultuària i danys. Pel que fa als altres delictes que el Govern ha retirat, la conselleria justifica que havien representat tres treballadors ferits en l’atac –els que ho van demanar–, però que dos no s’han pogut localitzar i que el restant no es va presentar al judici.

Queda pendent la sentència

L’única acusació que manté la qualificació d’atac racista és la popular, exercida per la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat, que inclou el delicte d’odi. Vol tres anys de presó per als quatre acusats per delictes de lesions, el d’odi i un altre de desordres públics. L’entitat critica que la Generalitat hagi “preferit pactar amb qui assalta cridant «moros de merda» i «putos moros»”. El motiu és que abans del judici les parts estaven a punt d’arribar a un acord de conformitat, però la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat se’n va desmarcar. Tot i no formalitzar el pacte, la Fiscalia i el Govern han fet finalment la mateixa petició que havien acordat amb les defenses dels acusats. Ara l’Audiència de Barcelona haurà de dictar sentència.

stats