El gruix de víctimes del 17-A descarta anar al Suprem perquè es condemnin els assassinats

Alguna acusació particular sí que recorrerà la sentència, però la resta ho rebutgen per la revictimització i el risc d'haver de pagar les costes

4 min
Els atemptats del 17-A van causar una gran i emotiva resposta ciutadana, com aquest mosaic espontani a la Rambla.

BarcelonaL'última sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 –que rebutja condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els rebaixa la pena– ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les víctimes del 17-A, que arrosseguen cinc anys de lluita, desgast i revictimització als tribunals. El pronunciament d'apel·lació es pot recórrer al Tribunal Suprem, però la majoria dels afectats no ho farà. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, tant el gruix de la setantena de víctimes representades per la Unitat d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), com l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que exercien d'acusació popular, no han fet el pas.

Això no vol dir, però, que el cas no arribi a l'alt tribunal. El pare del nen de Rubí assassinat a la Rambla, per exemple, sí que ha anunciat que continuarà la batalla legal, i els seus advocats, Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, presentaran el recurs al Suprem de cara al setembre. També ho farà el sindicat dels Mossos d'Esquadra USPAC, que representa els agents que van intervenir contra els terroristes.

Per a les víctimes no hi ha cap dubte que s'hauria de condemnar Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal i Said Ben Iazza pels 16 assassinats de Barcelona i Cambrils i pels centenars de ferits i afectats pels atemptats i l'explosió d'Alcanar. Però a l'hora de decidir si anaven o no al Suprem han pesat tres elements més que han acabat decantant la balança cap al no: en primer lloc, la segona sentència de l'Audiència Nacional deixava poques escletxes, perquè confirmava tots els extrems del pronunciament de la sala que va jutjar el cas. D'aquí que els advocats vegin pràcticament impossible aconseguir modificar el relat de fets provats que fa la resolució ni acreditar una vulneració flagrant de drets o de la llei que permeti sustentar el recurs de cassació.

En segon lloc, que el Suprem no els donés la raó implica el risc d'una condemna en costes que haurien d'assumir els que recorren. En tercer lloc, si el recurs prosperés, el procediment judicial continuaria obert, cosa que impediria a les víctimes durant molt de temps obrir la via civil per reclamar una indemnització pels danys patits. "No volem contribuir a aquesta injustícia amb les víctimes que o bé encara no han estat reconegudes o bé no han rebut les indemnitzacions", diuen des de l'associació 11-M Afectats pel Terrorisme. La sentència reconeixia 345 víctimes dels atemptats, però la UAVAT –que en representa 72– alerta que la majoria (238) les representava la Fiscalia i que en molts dels casos es tracta de persones que ni tan sols són conscients que la sentència les legitima com a víctimes. I això sense comptar que hi poden haver altres afectats pels atacs a qui tampoc no s'inclogués ni en la investigació ni en el pronunciament judicial.

Prioritzar l'assistència

Des de la UAVAT, Robert Manrique subratlla que ha arribat el moment de "prioritzar l'assistència a les víctimes" d'una vegada per totes, tant pel que fa a les que estan reconegudes per la sentència com les que encara no s'han pogut localitzar. "Tant de bo haguéssim tingut més temps i més recursos per localitzar altres víctimes que no hem trobat", lamenta Manrique, que explica que seguiran treballant en aquesta línia de recerca i critica que ni la Fiscalia ni el govern espanyol s'hagin preocupat en cap moment de fer aquesta tasca.

La primera sentència de l'Audiència Nacional recordava que les víctimes han estat "les grans oblidades" de la investigació del 17-A i que encara que no es pugui responsabilitzar Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal i Said Ben Iazza dels assassinats i ferits de Barcelona, Cambrils i Alcanar, "mereixien el reconeixement d'aquesta condició, la compensació econòmica que se'n pugui derivar, per la via administrativa i l'encara més essencial dret a la memòria històrica". "Tenen dret a saber la veritat", deia.

Nou judici pels atemptats

En canvi, per a les parts que sí que han decidit seguir amb el procediment al Suprem han pesat altres motius. Per als mossos d'esquadra ferits representats pel sindicat USPAC és clau aconseguir que es jutgi els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels atemptats de la Rambla i de Cambrils. Per això, en el seu recurs, al qual ha tingut accés l'ARA, demanen que s'anul·li la resolució que va posar punt final a la investigació judicial del 17-A i que va processar Oukabir i Chemlal únicament com a membres d'un grup terrorista però no pels assassinats ni per les persones ferides en els atacs. En aquest sentit, l'advocat José Antonio Bitos, que firma el recurs, considera que s'ha vulnerat el dret a una tutela judicial efectiva dels seus clients. El lletrat critica que la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional es negués a revisar aquesta resolució, tenint en compte que "la seva funció precisament és revisora".

En el cas del pare del nen de Rubí assassinat a la Rambla, l'objectiu és el mateix, aconseguir una condemna pels assassinats per a Oukabir i Chemlal i aclarir alguns dels punts amb més ombres de la investigació, com ara per què no es va controlar degudament la compra dels materials precursors d'explosius que van utilitzar els terroristes per fabricar el TATP que tenien emmagatzemat a Alcanar i aclarir el paper de l'imam Abdelbaki es-Satty com a confident o informador del CNI. Els advocats Jaume Alonso Cuevillas i Agustí Carles formalitzaran el recurs al setembre, però ja han anunciat que es basarà en tres elements: infracció de llei, trencament de forma i vulneració de drets fonamentals.

Només un terç de les víctimes seran indemnitzades

Un total de 130 víctimes de les 355 que figuren en la sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats del 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils seran indemnitzades pel ministeri de l'Interior, segons les dades a les quals ha tingut accés l'agència EFE. Segons aquest recompte, s'han registrat 216 sol·licituds, però el ministeri ha desestimat 84 dels expedients i dos més estan pendents de resolució. Les indemnitzacions atorgades sumen un total de 7.228.798,78 euros.

stats