Societat  /  Justícia 08/06/2022

Set anys sense país ni papers: el periple d'una nena apàtrida

Una sentència pionera de l'Audiència de Guipúscoa obliga per primer cop a nacionalitzar una nena nascuda durant el viatge migratori de la seva mare

3 min
Fotografia de la Sabroo, una nena apàtrida fotografiada per l'ARA a Atenes, en una imatge d'arxiu. La està en braços  de la seva mare Sowaillah, refugiada afganesa a Grècia

BarcelonaL'Anna té set anys i en fa quatre que viu a Sant Sebastià amb la seva mare, però a ulls del sistema és com si acabés de néixer ara. Malgrat que la seva mare, d'origen camerunès, té els papers en regla per residir a l'Estat, no havia pogut inscriure la seva filla al registre civil, no tenia targeta sanitària ni passaport, no estava empadronada i, tot i que anava a l'escola, no podia canviar de centre ni cursar activitats extraescolars. El motiu és que ningú li donava la nacionalitat perquè havia nascut durant el periple migratori de la seva mare entre el Camerun, el Marroc i Espanya. Ara un tribunal ha ordenat que l'Anna deixi de ser apàtrida i obtingui la nacionalitat espanyola, en contra de l'opinió de la Fiscalia i els advocats de l'Estat.

La sentència pionera de l'Audiència de Guipúscoa avala el pronunciament que ja va fer en el seu moment un altre jutjat de primera instància de Sant Sebastià, que va avaluar el cas i va concloure que durant anys a l'Anna li havien "vulnerat els drets fonamentals" per "no tenir la nacionalitat". Reconeixia el dret de la menor a accedir a la nacionalitat espanyola d'origen.

En contra del criteri dels advocats de l'Estat, que van recórrer la primera sentència del jutjat de Sant Sebastià, l'Audiència subratlla que el dret a tenir una nacionalitat està reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció sobre els Drets del Nen. De fet, els magistrats recorden que el Codi Civil espanyol estableix que en els casos en què el primer lloc de residència conegut d'un menor sigui l'estat espanyol, han de ser reconeguts com a "nascuts en territori espanyol".

Tot i que els menors apàtrides són casos excepcionals, diferents organitzacions humanitàries fa temps que denuncien la seva existència a l'Estat. Es tracta de menors que han nascut durant el periple migratori dels seus pares i no han pogut ser registrats en cap país. A Espanya existeix un estatut que permet el reconeixement com a apàtrida de qualsevol persona. L'any 2020 –l'últim amb dades disponibles del ministeri de l'Interior– 86 menors d'entre 0 i 13 anys i 28 adolescents d'entre 14 i 17 anys van sol·licitar aquest reconeixement.

La sentència de l'Audiència de Guipúscoa suposa un precedent judicial perquè és el primer cop que un tribunal integrat per diversos magistrats es pronuncia a favor de la nacionalització dels menors apàtrides. Fins ara, només un jutge andalús havia dictat una ordre similar. Es tracta del responsable del registre civil de Montilla, que l'octubre de l'any passat va acordar inscriure una nadó d'un any i mig apàtrida.

Un llarg periple burocràtic

L'Anna va arribar a Tarifa en pastera el maig del 2018, juntament amb la seva mare, que poc després de desembarcar va iniciar un llarg periple burocràtic per poder inscriure la seva filla. Tot i que la sentència no ho especifica, la menor hauria nascut al Marroc durant el periple migratori de la seva mare per arribar a Espanya. Ja des del primer moment, a la petita li van denegar el permís de residència i el passaport. El març del 2019 la mare va enviar una carta a l'ambaixador del Camerun a Espanya demanant-li poder inscriure la nena com a camerunesa, però pocs mesos després les autoritats d'aquest país li van contestar que no podien reconèixer la seva filla perquè no havia nascut en territori camerunès i la van desviar cap al Marroc. La segona carta escrita per la mare a les autoritats d'aquest país encara espera resposta.

El mateix 2019, la mare de l'Anna va tornar a demanar al Registre Civil de Sant Sebastià que es fes una declaració reconeixent la nacionalitat espanyola de la nena i que pogués ser inscrita al registre de naixements fora de termini. Però primer l'organisme local i després el central l'hi van denegar. A partir d'aquí la dona va portar el cas de la seva filla a la via judicial i fins ara dues sentències li han donat la raó. De fet, la darrera sentència de l'Audiència de Guipúscoa reconeix "l'esforç genuí" de la dona per "remoure els obstacles" que impedien la nacionalització de la seva filla en qualsevol dels tres països. Els magistrats subratllen que en els casos de menors apàtrides tant les administracions com el sistema judicial han de fer prevaldre "l'interès del menor" per sobre de qualsevol altra qüestió.

stats