Tothom pot demanar el 25% de castellà a les aules?

BarcelonaL’Asamblea por una Escuela Bilingüe, Impulso Ciudadano, Hablemos Español, Convivencia Cívica Catalana, l’associació de la Guàrdia Civil Jucil i Vox. Des d’un partit d’extrema dreta a una associació policial, diferents entitats han demanat en l’última setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligui la Generalitat a complir la sentència que fixa un 25% de presència del castellà a les aules. Però tothom està legitimat per fer aquest pas? Encara que la llei permet aquesta possibilitat, fins ara els tribunals s’han decantat per restringir aquesta habilitació.

Passats els dos mesos que la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa dona als demandats per complir la sentència, s’obre un nou període –de temps indefinit– en què es permet que els denunciants o altres “persones afectades” per la resolució puguin demanar-ne l’execució forçosa. El ministeri d’Educació no ha mogut fitxa, un immobilisme que el president de la comissió de Dret Administratiu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Alejandro Jiménez Marconi, no troba estrany. Explica que sovint, en litigis entre administracions, es dona una espècie de pacte de cavallers pel qual l’administració demandant, per “lleialtat institucional”, dona un marge més ampli a la condemnada perquè compleixi.

El problema és definir qui són els altres afectats. “De qui són les parts no n'hi ha cap mena de dubte, però el terme persones afectades ha donat peu a una interpretació més àmplia. Hauran de justificar molt bé per què es consideren afectats”, adverteix Jiménez. El mateix pensa la jutge Prat Escoda, portaveu a Catalunya de l’associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia, que es mostra partidària d’establir “un cert límit” i restringir l’accés a la causa a les entitats amb un “interès mínimament directe”.

Segons Jiménez, en aquest cas la dificultat és que la sentència fa un “pronunciament general” sobre “com s’ha d’interpretar l’ordenament jurídic” i això “amplia” els grups que es puguin sentir legítimament afectats. Jiménez no descarta que el TSJC pugui habilitar Vox, si entén que un partit polític té dret a discutir sobre l’ordenament jurídic, o l’associació de guàrdies civils, que al·leguen que els fills dels agents desplaçats a Catalunya pateixen un greuge comparatiu per la llengua.

Jiménez també explica que la llei reconeix la possibilitat que puguin demanar una compensació pel temps que la sentència no s’ha complert, com demana Jucil, ja que la sentència diu que els alumnes han de rebre de manera “efectiva i immediata” el 25% de castellà. Escoda recorda, però, que “no es poden fer peticions abstractes basades en un dany hipotètic” i demana “posar seny” en el cas.

Una qüestió de voluntat política

Per Escoda, tot plegat és una qüestió de voluntat política i de buscar una sortida en forma d’"acord polític” entre les dues administracions. De fet, recorda que el TSJC ha hagut de marcar un percentatge “perquè no ho han fet les administracions”. La jutge creu que la sentència hauria de ser un punt de partida per reformar la llei. “La llengua no hauria de generar un problema a ningú, durant molts anys no l’havia generat”, diu Escoda, que parla d’un conflicte “artificial”.

Generalitat i Estat hauran de mullar-se sobre la legitimitat de les entitats. El tribunal escoltarà els seus arguments i decidirà a qui accepta. A l’hora de valorar el compliment de la sentència, els magistrats hauran d’avaluar si el departament d’Educació en té prou amb el pacte al qual s'han sumat el PSC i els comuns rubricat al Parlament i l’aprovació del nou decret.

Cap de les dues mesures és immediata, com demanava el tribunal. Malgrat tot, Jiménez considera que poden ser suficients per acreditar l’execució de la sentència, que no té límit temporal. El tribunal pot anar fent requeriments a la Generalitat i, en cas que no rebés resposta, pot habilitar la Fiscalia perquè s’hi querelli per desobediència. El final de la batalla judicial s’albira encara llunyà.