Una jutge investiga la mort d'un detingut pels Mossos després de rebre una descàrrega d'una pistola Taser
El cos policial defensa que l'actuació es va fer seguint tots els protocols
BarcelonaUna jutge de Badalona ha obert una investigació per la mort d'un home detingut pels Mossos d'Esquadra a qui un dels agents va disparar una descàrrega amb una pistola Taser. La magistrada espera rebre l'informe de l'autòpsia, que pot ser clau per determinar la relació entre la defunció i la descàrrega. L'home va ingressar conscient a l'hospital el 26 de novembre, però va acabar morint l'endemà, tot apunta que d'una aturada cardíaca. La jutge titular del jutjat d'instrucció 2 de Badalona ha demanat diversos informes al cos policial, però de moment encara no ha decidit investigar cap persona per l'actuació.
Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra estan revisant l'operatiu. El director del cos, Pere Ferrer, ha assegurat que l'agent va fer servir la Taser seguint tots els protocols i que l'home estava "conscient" i orientat quan van arribar els serveis d'emergències mèdiques requerits per la policia, com mana la norma. "El cos està obert a revisions, però en aquest cas el protocol ha sigut ajustat", ha dit Ferrer a TV3.
Segons la versió del cos policial, va ser la família de l'home la que va requerir la presència dels Mossos a casa seva, a Badalona, perquè estava "alterat" i els amenaçava amb ganivets. Segons Ferrer, els agents que van anar al domicili van intentar calmar-lo parlant-hi, però com que no ho feia van fer servir la Taser per reduir-lo. Un cop feta la descàrrega, el van immobilitzar i van demanar l'assistència d'una ambulància, tal com marquen els protocols.
Usos restringits
El Parlament de Catalunya va aprovar l'ús de les armes elèctriques tipus Taser per part dels Mossos d'Esquadra el 2016, però el cos no les va començar a fer servir fins a finals del 2018. Des de llavors, s'han utilitzat en més d'un centenar d'actuacions. El protocol restringeix l'ús de les pistoles elèctriques a situacions molt concretes: estan pensades per ajudar a reduir algú quan sigui una situació complexa, amb risc per als agents, els mateixos afectats o terceres persones. Els policies que les disparen han de tenir formació específica per fer-ho i les actuacions es graven amb una càmera que porten al pit. Segons el director de la policia, en el cas de Badalona l'estudi de les imatges es va acabar dilluns passat i la gravació "ratifica" que després de ser contingut amb la Taser l'home estava conscient i "es dirigia als agents i equips mèdics".
Des de l'entitat de drets humans Irídia l'advocat Andrés Garcia Berrio recorda que l'ús de les pistoles elèctriques pot comportar "riscos" per a qui pateixi cardiopaties o hagi consumit alguna substància o medicament per un tractament psiquiàtric. En el cas de Badalona, l'advocat considera "clau" analitzar si l'actuació va ser "proporcionada" i determinar el nombre de descàrregues que va rebre l'home. De fet, el protocol no fixa un màxim de trets de Taser, un aspecte que tant aquesta entitat com el Síndic de Greuges han demanat diverses vegades que es corregeixi. "Les Taser poden ser letals", recordava l'entitat ahir en una piulada, en què també demanaven que els Mossos investiguin l'actuació i aportin les imatges enregistrades al jutjat.
Per la seva banda, la CUP ha exigit la retirada de les pistoles Taser de l'armament dels Mossos i de la resta de policies locals que també en fan ús. La formació recorda en un comunicat que aquesta arma "suposa un risc per a la salut" i que la seva normalització va "en detriment" d'altres mètodes de contenció, "com per exemple la contenció mecànica protocol·lària". Mentrestant el Síndic de Greuges també ha obert una investigació per aclarir tots els extrems de l'actuació i ha demanat als Mossos que li facilitin els resultats de la seva investigació interna un cop l'hagin enllestida.
