Societat 11/02/2022

Els legionaris rebutgen la indemnització i només marxaran per la força

El Consorci de la Zona Franca demanarà a un jutge que desnoni els militaristes

2 min
Legionaris als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu

BarcelonaHaurà de ser a la força. Aquesta mitjanit s'ha exhaurit el termini i la Germandat dels Antics Cavallers Legionaris de Barcelona no ha acceptat la indemnització que li havia ofert el Consorci de la Zona Franca (CZF) a canvi que abandonessin l'espai que ocupava, segons fonts del districte de Sant Andreu. A partir d'ara, el CZF denunciarà els legionaris per intentar recuperar els 5.000 metres quadrats que l'entitat militarista ocupa sense permís. Tenint en compte el ritme de la justícia, el desnonament encara es farà esperar.

L'any 2019 el Consorci de la Zona Franca va demanar a les tres entitats de legionaris que hi havia a les antigues casernes de Sant Andreu que marxessin i els va oferir una indemnització. Dues de les associacions van acceptar els 9.500 euros que l'entitat va posar sobre la taula, però la tercera, a qui oferien fins a 12.500 euros, va demanar més diners. Segons defensaven, en unes obres van invertir 18.000 euros. No hi va haver acord, però el CZF va preferir esperar i no va ser fins a finals del mes de gener que, gràcies a la pressió de l'Ajuntament de Barcelona, va tornar a moure fitxa i va repetir l'oferta. Aquest cop quedava clar que si els legionaris no l'acceptaven s'obria la via judicial. Durant el termini de quinze dies que va donar el CZF no hi ha hagut cap negociació, de manera que el cas passarà ara a mans d'un jutge.

El Consorci de la Zona Franca està format per l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona. El presideix l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, però qui realment el governa és el delegat que nomena l'Estat, que actualment és Pere Navarro. Va ser l'any 2013, quan el Consorci estava en mans del PP, que es va decidir cedir temporalment els 5.000 metres de les antigues casernes als legionaris. De fet, aquestes entitats espanyolistes tenien la seu en aquest espai des dels Jocs Olímpics, però va ser a partir de la cessió dels 5.000 metres quadrats que els andreuencs van descobrir qui tenien per veïns. Des d'aleshores, les associacions de veïns de Sant Andreu han pressionat perquè se'ls faci fora, molestos per la seva presència. I és que la seu dels legionaris no només ha servit per treure a passejar el Crist de la Bona Mort, sinó també per fer-hi trobades de grups d'extrema dreta. El districte de Sant Andreu i l'Ajuntament també han provat de fer fora els militaristes des del 2016, però la decisió estava en mans del Consorci.

Habitatges i equipaments, a l'espera

Els terrenys que ara ocupen els legionaris són propietat del CZF, que els va cedir a l'Ajuntament perquè els acabi traspassant a l'administrador estatal d'infraestructures Adif. Segons la previsió, Adif hi aixecarà habitatge privat i equipaments públics que encara s'han de concretar. Tota aquesta zona, que està gairebé al límit de la ciutat de Barcelona, està en transformació i en els darrers anys s'ha inaugurat un gran parc (el parc Antoni Santiburcio) i s'hi estan fent habitatges de protecció. Queden també pendents altres equipaments més polèmics, com un tanatori que aixeca cert recel al barri.

stats