L’escola innovadora, una onada que creix
‘Revolució a les aules’ descobreix projectes pedagògics trencadors amb entrevistes als protagonistes
Barcelona“Una escola que innova és molt més que un centre que elimina els deures de les tasques quotidianes dels alumnes o que no fa exàmens, és un centre que trenca amb els models tradicionals i que aplica el seu projecte -cada escola marca el seu camí- per posar l’alumne al centre de l’aprenentatge”. Ho diu la periodista Núria Martínez, autora del llibre Revolució a les aules (Columna), que recull el testimoni d’alguns dels protagonistes pioners i impulsors d’un model que s’estén sense parar pel sistema educatiu de Catalunya.
La revolució, explica Martínez, es viu a les escoles, entre els mestres i directors, però també entre les famílies, que s’hi impliquen i demanden cada cop més aquest canvi. Una dada que corrobora aquesta “onada” és el fet que el curs vinent, que arrenca dimarts, totes les escoles públiques de nova creació a Barcelona -sis en total- són innovadores.
Fa només vuit anys, l’Escola dels Encants de Barcelona naixia pràcticament en minoria amb un projecte que trencava els esquemes tradicionals: alumnes d’edats diferents barrejats, nova concepció del temps amb autonomia perquè l’alumne decideixi què vol fer i un temps marcat per treballar en grup. Eren els canvis més vistosos d’un canvi molt més profund: “Es tracta que l’alumne tingui sentiment de pertinença i que hi hagi respecte per les emocions i les individualitats de cadascú”, sosté al llibre la directora del centre, Agnès Barba.
La de Barba és una de les veus protagonistes d’aquesta traca d’innovació pedagògica que recull Revolució a les aules. Al llarg de deu entrevistes, Martínez repassa amb mestres i directors de centres innovadors, així com amb experts educadors, el canvi que es viu a les aules i l’aposta que, com ells, fan cada cop més escoles per transformar la manera d’ensenyar.
Es rebaten també les crítiques dels qui veuen una operació de màrqueting en aquesta nova etiqueta. “És innegable que hi ha escoles que utilitzen l’etiqueta per vendre’s, però és una part minúscula de tot un moviment”, sosté Martínez, que és periodista especialitzada en l’àrea d’ensenyament a l’ARA. “La majoria dels centres -com els que recull el llibre- tenen un projecte molt pensat, amb unes bases fermes, establertes de fa anys i que els han donat bons resultats”, afegeix.
La igualtat
El pensament crític, la creativitat i preparar l’alumne per afrontar les situacions que li presentarà la vida són a la base dels projectes lligats a l’escola innovadora. També hi són els objectius d’inclusió i igualtat perquè tots els alumnes arribin a assolir els objectius. “A l’ADN de l’escola innovadora hi ha el respecte pels ritmes d’aprenentatge de cada alumne, tant el que té dificultats com el que destaca”, sosté Martínez.
La feina dels impulsors del model, pedagogs i mestres és “immensa” i el llibre fa una radiografia de com funcionen, a la pràctica, alguns projectes madurs. Entrevistats com Coral Regí, directora de l’Escola Virolai, Iolanda Arboleas, directora de l’Institut de Sils, i Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, són, al cap i a la fi, la punta de llança d’una revolució pedagògica que creix de bracet amb les famílies que també trien el canvi.
