"A Lladurs cal continuar remullant la zona durant dos dies"

LladursUna trucada interromp la conversa. L’alcalde de Lladurs, Daniel Rovira, es disculpa i contesta el telèfon. Parla tot just un minut i, quan penja, afirma amb cara de preocupació: “M'acaben de dir que torna a cremar el foc de Castellar [de la Ribera] que és a tocar de Lladurs”. Rovira és al centre del comandament que s'ha habilitat al peu de la carretera entre Solsona i Castellar de la Ribera. Se'l nota cansat. Ja porta dos dies així. De fet, aquest és el principal risc de l'incendi de Lladurs: que torni a revifar. Dimecres es va donar per extingit i dijous tornava a cremar. I si ja va passar una vegada, ningú pot posar la mà al foc que no es tornarà a repetir.

Veient la zona de l'incendi, s'entén per què hi ha tant risc i per què les autoritats repeteixen com un mantra que hi ha el perill potencial que cremin 50.000 hectàrees. És una zona forestal immensa, situada a la part oriental de Lladurs, la que dona a la conca del Cardener, on només hi ha pins, alzines i roures. La vegetació és tan summament espessa que miris cap on miris només veus arbres i més arbres. Segons l'alcalde, en aquesta zona només hi ha alguna casa disseminada, però, des de la distància, ni es veuen. Una d'aquestes cases va ser evacuada dijous. Als veïns d'una altra els van recomanar que es confinessin.

De fet, Lladurs és un poble que només té uns 170 habitants empadronats i que ni tan sols té un nucli amb cases pròpiament dit. Sí que hi ha un lloc on es concentren l'Ajuntament, una escola, una parròquia i una sala polivalent. Però la resta d’habitatges estan escampats per l’enorme terme municipal.

La zona on es va declarar l'incendi és, a més, especialment abrupta, al vessant d'una muntanya, i l'accés per terra és molt difícil. Només hi ha dos camins forestals que porten fins allà i no estan en gaires bones condicions. Per això aquest divendres els Bombers centraven tots els seus esforços a intentar combatre el foc des de l'aire. No deixaven de passar hidroavions i helicòpters que descarregaven aigua sobre la zona de l'incendi. Aquest divendres al migdia no s’hi veien flames ni cap gran columna de fum, però sí que continuava sortint fum de diversos punts de la muntanya. "Cal continuar remullant la zona durant dos dies", advertia l'alcalde, que espera que els efectius que s'hi han desplegat no marxin.

Poca coordinació

De fet, divendres quatre membres de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Lladurs esperaven preparats a l'hostal restaurant Cap del Pla, situat a pocs metres d'un dels camins forestals que porten a la zona de l'incendi. Anaven vestits amb les característiques samarretes de color groc de l'ADF i tenien aparcat en una esplanada un tractor amb una cisterna de 3.000 litres d'aigua. Se'ls veia fastiguejats. “Dijous teníem controlada una zona i disposàvem d'aigua de sobres per continuar treballant, però van venir els Bombers i ens van dir que marxéssim”, explica un. “Ens ho vam prendre com una cossa al cul. Ens van venir a dir que fèiem nosa”, apunta un altre. Els ADF són voluntaris, però, com ells diuen, coneixen millor que ningú el terreny i són els que poden arribar primer al lloc de l'incendi perquè viuen allà: són veïns del municipi.

Fins i tot el mateix alcalde es queixa de la poca coordinació que “els cossos de seguretat” han mostrat amb les ADF. Al poble hi ha un centenar d'ADF, però, això sí, reconeix que tenen pocs mitjans. “A mi em sorprèn que les ADF de prop de Barcelona disposin de material nou i nosaltres continuem treballant amb cisternes de fa 30 anys. El finançament arriba amb comptagotes”, lamenta.

La propietària de l’hostal restaurant Cap del Pla, Carme Sunyer, ha tancat aquest divendres l’establiment per concentrar-se en preparar aigua i entrepans per als efectius que combaten l’incendi. Se la veu preocupada. Si crema aquesta zona, la gent que va a Lladurs els caps de setmana o de vacances no tornarà a trepitjar el municipi.