Salut
Societat 06/10/2021

Llum verda a la vacuna de la malària que salvarà milers de nadons i infants

L'OMS recomana l'ús de Mosquirix a gran escala després de mostrar-se eficaç per prevenir el 40% de les infeccions

3 min
Un nen vacunant-se al camp de refugiats de Yida a la frontera amb el Sudan del Nord en una imatge d'arxiu

BarcelonaL'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha recomanat per primera vegada a la història l'ús a gran escala d'una vacuna contra la malària. Es tracta de la RTS,S/AS01, coneguda pel nom comercial de Mosquirix i desenvolupada per la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline. Aquesta és la primera vacuna exitosa contra un paràsit que afecta els humans i la primera que es destinarà a la prevenció del paludisme. De fet, ha demostrat ser eficaç per prevenir fins a un 40% de les infeccions per malària, tal com constaten els resultats dels programes pilot de vacunació massiva a Ghana, Kènia i Malawi, on s'han administrat 2,3 milions de dosis a 800.000 infants en dos anys.

Tot i que han calgut gairebé quatre dècades per aconseguir-ho, per fi els infants de l'Àfrica podran disposar d'una vacuna que els protegeixi d'aquesta malaltia parasitària altament mortal, que es propaga per la picada de mosquits xucladors de sang i que dia rere dia omple de malalts joves els hospitals. Les autoritats sanitàries calculen que més de 260.000 menors de cinc anys moren de malària anualment al continent africà.

El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha anunciat aquest dimecres que la vacuna ja es pot desplegar a gran escala a l'Àfrica subsahariana i en altres regions amb una transmissió de malària entre moderada i alta. "És un moment històric. L'esperada vacuna contra la malària per a nens és un avanç per a la ciència, la salut infantil i el control de la malària. Es podran salvar desenes de milers de vides joves", ha afirmat. La malària o paludisme és una de les principals causes de mort a l'Àfrica: afecta 229.000 persones anualment i representa una de cada cinc morts de menors d'edat.

"Avui és un dia històric i un triomf de l'OMS, que sempre està en el punt de mira. Després de molts anys de feina per desenvolupar aquesta vacuna específica, i veient com les del covid només han trigat sis mesos a desenvolupar-se i utilitzar-se, finalment els nens africans tindran una vacuna que els protegirà de les formes més greus de la malària", afirma Quique Bassat, el director del programa de malària de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. Tot i que l'eficàcia de les vacunes és subòptima respecte a la d'altres preparats que es fan servir per a altres malalties –en els assajos prometia una protecció que oscil·lava entre el 30% i el 50% i la realitat ha retallat una mica aquesta xifra–, Bassat recorda que és la primera generació d'aquestes vacunes i que s'aniran perfeccionant.

La complexitat biològica del paràsit de la malària (té més de 5.000 antígens contra els quals podria dirigir-se la vacuna) i la falta de finançament han obstaculitzat durant anys la consecució d'aquesta vacuna. Lluny d'assemblar-se a les del coronavirus, que fan servir tecnologies molt més modernes com l'ARN missatger, Mosquirix segueix un model molt més clàssic: està feta amb proteïna recombinada i un adjuvant. "Quan s’injecta, la vacuna només expressa un antigen i li cal un adjuvant per potenciar que el sistema immunitari innat desperti el sistema immunitari adaptatiu i es puguin generar els anticossos i les cèl·lules de memòria que poden lluitar contra la infecció", explica la immunòloga experta en malària Carlota Dobaño. Ara bé, com que necessita els dos elements, la seva composició és menys estable i hi ha risc que l'antigen no sigui prou potent per induir la immunitat.

Segura, eficient i eficaç

L'any 2019, l'OMS va aprovar l'ús de la vacuna contra la malària, però va limitar-ho a tres països perquè, segons van dir els seus assessors, necessitava més informació sobre els seus efectes abans d'emetre una recomanació a gran escala. Un aval que ha arribat aquest dimecres, tal com havia calendaritzat l'organisme. Segons explica Dobaño, hi havia tres elements que l'organisme volia estudiar abans de fer més passos. "En primer lloc, van detectar que alguns nens vacunats patien meningitis i malària cerebral, uns senyals de seguretat que no s'acabaven d'explicar. Aquest factor era molt important per continuar amb el programa d'immunització, i finalment s'ha descartat qualsevol associació", diu la immunològica.

En segon lloc, l'OMS volia comprovar que els governs dels països africans eren capaços de desplegar punts de vacunació, atès que hi ha moltes zones rurals en les quals els sistemes sanitaris són molt deficients. "Ghana, Kènia i Malawi han demostrat que poden fer-ho i que és eficient: tots els costos i les inversions surten a compte", afegeix. Per acabar, però no menys important, es volia calibrar l'impacte en la salut dels infants. "I això també es va demostrar: la vacuna evita quatre de cada deu infeccions i una de cada tres malalties greus", diu Dobaño, que si bé admet que són xifres percentualment baixes, destaca que són prou significatives per avançar en el programa d'immunització. "Són un primer pas", insisteix. Ara, avisa, caldrà garantir la producció d'aquestes vacunes i establir criteris de priorització, però sobretot caldrà aconseguir més finançament perquè aquesta fita històrica realment canviï la vida de milers d'infants.

stats