EDUCACIÓ

Selectivitat: una mala correcció et pot condicionar la carrera

L’examen d’anglès de la Laura (de 3,75 a 7,75) va ser una de les 7.000 proves revisades a la selectivitat del 2014

Queda només un dia perquè els més de 32.200 alumnes que van fer la selectivitat el 9, 10 i 11 de juny sàpiguen si podran estudiar el que volen o, en canvi, hauran d’escollir una via alternativa. En moltes ocasions entrar o no a la carrera que s’ha posat com a primera opció és una qüestió d’esgarrapar algunes dècimes, però són pocs els alumnes que demanen una revisió d’alguna de les proves. Un dels motius és perquè el procés s’acostuma a allargar un mes i l’estudiant es veu obligat a matricular-se a finals de juliol en lloc de principis i, de retruc, corre el perill de quedar-se sense plaça.

De les 189.507 proves fetes durant la selectivitat del 2014 es va demanar la revisió de 7.018, una xifra que representa només un 3,8%, de les quals es va pujar la nota en un 22%, en un 20% es va baixar i en la resta es va mantenir. La Laura, una gironina de 18 anys, va ser una de les estudiants que l’any passat va decidir fer aquest pas després de veure la puntuació en anglès. “M’havien posat un 3,75 sobre 10. Estava seguríssima que s’havien equivocat”, explica. El motiu de la seva seguretat és que va memoritzar les respostes tipus test de la part de reading i listening i en sortir de la prova va comprovar-les amb els resultats penjats a la pàgina web de la secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat. “Aquesta part valia 6 punts i només vaig equivocar-me en una pregunta, per tant, si totes les preguntes comptaven igual, tenia un 5,67. A més, encara faltava sumar-hi el writing, entre altres exercicis”, relata.

La seva tutora de batxillerat va recomanar-li que demanés a la Universitat de Girona (UdG) -on havia fet la selectivitat- una revisió d’examen. “Tenia dues opcions: la reclamació o la doble correcció”, explica. Segons la secretaria d’Universitats i Recerca, en la primera només es fa una “correcció tècnica”, és a dir, es comprova que s’hagi sumat correctament la puntuació dels diferents exercicis o que tots estiguin corregits. En aquest tipus de revisió la nota pot pujar o mantenir-se, però en cap cas baixar.

“No em quadraven les notes”

En la doble correcció, en canvi, es fa “una revisió del contingut de la prova”, cosa que implica que la nota també pot baixar. L’estudiant té tres dies hàbils per sol·licitar-la a partir de la data de la publicació de les qualificacions. La nota final que es posa és la mitjana entre la primera puntuació i la de la revisió. “Vaig optar per aquesta. Sempre havia tret bones notes d’anglès”, argumenta la Laura. El tribunal constituït expressament per a la revisió de les proves li va donar la raó i li va pujar la nota fins al 6,42. En tractar-se d’una diferència de dos o més punts -tal com preveu la normativa-, el mateix tribunal va fer de manera automàtica una tercera correcció. La nota de la Laura, doncs, va sortir de la mitjana entre la primera puntuació (3,75) i les dues revisions, que en els dos casos va ser d’un 7,75.

Com que a la Laura no li “quadraven les puntuacions” i ningú li va explicar d’on sortia aquesta nova nota, va tornar a anar a la UdG, on li van recomanar que presentés una reclamació. Finalment, el tribunal li va posar la puntuació obtinguda en les dues revisions: el 7,75. Aquest canvi va fer que la nota global, la mitjana entre selectivitat i batxillerat, li pugés d’un 10,78 a gairebé un 11 sobre 14, una puntuació suficient per entrar a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on aquest any ha cursat el primer curs. “Amb la reclamació em vaig arriscar a quedar-me sense plaça a la facultat perquè no vaig poder formalitzar la matrícula fins al 25 de juliol”, explica la Laura. Tot i així, la gironina argumenta que “havia de córrer el risc” per si en el futur vol estudiar altres carreres que li exigeixin notes de tall més altes. “Sempre m’ha cridat l’atenció estudiar psicologia o pedagogia”, comenta. Des de la secretaria d’Universitats i Recerca s’assegura que el cas de la Laura és “excepcional” i ho justifica amb l’escàs percentatge d’estudiants que reclamen un revisió.

La Laura encara hauria pogut recórrer a una tercera via de reclamació: la judicial. Segons la normativa, els estudiants poden interposar un recurs contenciós administratiu en un termini de dos mesos a partir de l’endemà de la notificació. “Aquesta opció no me la vaig plantejar perquè ja estava tipa de tanta reclamació”, deixa clar l’estudiant de dret.

La majoria d’estudiants aproven

Un 95,48% dels 26.148 estudiants procedents de batxillerat van aprovar les Proves d’Accés a la Universitat l’any passat. La nota mitjana va ser de 6,47 sobre 10, mentre que la de l’expedient de batxillerat es va situar en un 7,28. Pel que fa a la mitjana d’accés a la universitat, que es calcula amb el 60% de la nota de batxillerat i el 40% de les PAU, va ser de 6,95, la més alta dels últims cinc anys. La nota mitjana més alta en les matèries comunes va ser l’alemany amb un 8,41, seguida pel francès amb un 8. Pel que fa a llengua catalana, la puntuació va ser d’un 6,23, un pèl per sota de la mitjana de llengua castellana, que va ser d’un 6,53. Per primer cop des que es fan les proves, l’any passat un estudiant va aconseguir un 10 en totes les matèries comunes. Es tracta de Carles Domingo, de 18 anys, que va estudiar batxillerat a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú i que va entrar al doble grau de matemàtiques i enginyeria industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Més continguts de