"Lluitar contra el canvi climàtic és lluitar contra tot el sistema"

BarcelonaPer a molts dels assistents era la primera vegada que trepitjaven una manifestació. Per als organitzadors -els joves de Fridays for Future- era la primera vegada que n’organitzaven una d’aquesta envergadura. Però ahir la determinació va guanyar la inexperiència i els joves van donar una lliçó de lluita social. “Estem en un punt crític de la història”, van sentenciar els representants del moviment Fridays for Future (F4F) al final de la manifestació que va recórrer el centre de Barcelona. Al seu davant, els escoltaven atents milers de joves més, famílies, grups d’amics i manifestants més veterans amb pancartes que els donaven la raó: “No tenim un planeta B”, “Pel futur dels infants, salvem el planeta”, “Per davant de tot soc ciutadà d’aquest món”, entre d’altres.

Ahir era la prova de foc, una manera de comprovar quants esglaons ha pujat en poc temps la preocupació ciutadana per l’emergència climàtica que amenaça el planeta, i el moviment ecologista la va superar amb escreix. A la capital catalana va reunir 20.000 persones; a Palma, 6.000, segons els organitzadors. I a Madrid, també 20.000, segons la Delegació del govern espanyol. A les capçaleres la imatge es repetia: desenes de joves seguien el camí que va iniciar ara fa un any Greta Thunberg amb les cares tapades amb mascaretes i s’unien, així, a les reivindicacions històriques de l’ecologisme.

“La nostra generació és l’última que té a les seves mans l’oportunitat d’aturar aquesta catàstrofe; és ara o mai”, van advertir repetidament els responsables de Fridays for Future que van llegir el manifest final. L’organització va subratllar que la lluita contra el canvi climàtic és transversal: “és una lluita contra el sistema” que, segons aquests nois, va “des de la desforestació de l’Amazònia per part de Bolsonaro” fins a la lluita mundial contra “el racisme, el feixisme, les guerres, l’aporofòbia o el masclisme”. I una ullada a la riuada de manifestants demostrava que la lluita contra el canvi climàtic és tan heterogènia com els seus assistents.

“Si cada jove convenç la seva família, cada cop serem més”, argumentaven un grup de noies de 13 i 14 anys conscients que viuen en un dels punts amb més contaminació de Barcelona: l’Eixample. Uns metres més enllà, el Guillem, de 29 anys, deia que hi havia anat perquè la gent s’adoni que això “va de debò”: “Sobretot pels meus amics, que s’han quedat a casa perquè estan cansats de treballar”, lamentava.

Entre els més petits de la manifestació hi havia el Martín, de 5 anys, que va convèncer els seus pares perquè l’hi portessin: “M’ho va demanar ell, i me n’alegro”, explicava el seu pare, baixant per passeig de Gràcia. El Martín tenia molt clar per què hi era: “Hem de ser molts per salvar el planeta. Jo a casa reciclo, i si als restaurants em donen una palleta de plàstic per beure la torno al cambrer perquè no vull que es converteixi en un residu”, deia mentre feia mans i mànigues per mantenir la pancarta damunt del cap.

Pressió als governs

Com la del Martín, moltes famílies van optar ahir per acompanyar els seus fills. És el cas de les diverses mares que caminaven darrere la pancarta de Families for Future: “Som aquí pels nostres fills”, explicava una d’elles mentre assenyalava la seva filla. L’optimisme i l’ambient festiu -cortesia de diverses xarangues i batucades- no van diluir el missatge principal: reclamar als governs que passin a l’acció: “Ja n’hi ha prou de declaracions sobre paper mullat, volem que els governs actuïn”, afegia la mateixa mare. Aquesta va ser la consigna que es va escampar ahir arreu. A Barcelona, molts manifestants aguantaven pancartes en anglès, identificant-se com a membres d’un moviment global. “ I want to surf in water not in plastic ” [Vull fer surf a l’aigua, no entre plàstics]. “Perquè ho entengui tot el món”, aclaria una jove de 13 anys.

La inexperiència de la majoria de participants es va notar sobretot a l’arrencada de la manifestació, quan desenes de nens i famílies van tapar la sortida de la capçalera durant uns minuts. “Sisplau, els que no sigueu de premsa heu de situar-vos cap als costats i deixar passar la capçalera. Si no, no podem avançar”, repetien els organitzadors pels megàfons. “Mare, que estem anant al revés!”, retreia un nen a la seva mare, i l’arrossegava fins al darrere de la capçalera.

Un cop acabat el manifest, els representants de F4F també van donar veu a alguns dels col·lectius que ja estan afectats, diuen, pel canvi climàtic, com les Dones Brasileres contra el Feixisme, el col·lectiu dels manters o la Tancada d’Immigrants. Tots van agrair el suport dels joves en la lluita contra els grups de poder que, segons ells, els han “obligat a emigrar”. Una idea va acabar planant sobre les abraçades finals dels joves: que havien aconseguit avergonyir els governs i havien unit la societat per exigir a les administracions que posin límits a la indústria i les grans corporacions. Un missatge que va deixar clar que no cal gaire experiència ni gaire edat per defensar els drets més bàsics. Dues jubilades, darrere una pancarta, ho resumien així: “Són saba nova, esperem que no es cansin mai”.