Manresa baixa dels 75.000 habitants i perdrà 3,5 milions

ManresaManresa perdrà la categoria de gran ciutat i pot deixar de rebre 878.000 euros anuals, corresponents al tant per cent d’impostos directes que l’Estat transfereix a les poblacions més grans de 75.000 habitants, i a les capitals de província. Les dades d’empadronament aprovades al desembre pel consistori situaven en 75.163 els habitants de Manresa, una xifra que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha rebaixat a 74.655. L’INE ha exclòs de la suma -que té en compte el padró en data d’1 de gener del 2015- totes les persones que no havien renovat el permís de residència o que presentaven alguna irregularitat administrativa. Una pèrdua d’estatus que a Manresa li suposa perdre 3,5 milions d’euros en quatre anys. Com a últim recurs, el plenari municipal va aprovar ahir, amb 24 vots a favor i una abstenció, una moció que reclama al ministeri d’Hisenda que tingui en compte l’evolució del padró per mantenir a Manresa la categoria de gran ciutat.

Una situació “puntual”

“Manresa ha mantingut una població de dret per sobre dels 75.000 habitants des del 2008, però perdrà l’estatus només perquè puntualment [el 2015] s’ha trobat per sota d’aquesta xifra”, lamenta Josep Maria Sala, regidor d’Hisenda. La revisió es fa cada quatre anys, amb la xifra corresponent a l’1 de gener de l’any en què hi ha eleccions locals.

“És habitual que hi hagi una petita discrepància amb l’INE, però en aquesta ocasió el ball de xifres ha sigut molt superior, de 508 persones”, valora Sala. L’Ajuntament de Manresa ha treballat de valent en els últims dies amb l’objectiu de contactar amb el màxim nombre possible de veïns afectats i resoldre aquesta discordança. Després de diverses gestions per validar les dades d’empadronament, el consistori ha pogut sumar 120 persones més a la xifra que donava l’INE al gener, cosa que situaria el padró en 74.775 habitants. Només 225 veïns per sota de la ratlla dels 75.000.

“L’INE no té en compte les persones que no han renovat el permís de residència, que sí que constaven al padró de l’Ajuntament”, relata Sala. Per resoldre administrativament el màxim de situacions possibles, el consistori ha intentat contactar durant el període d’al·legacions amb un primer grup de 322 habitants estrangers amb permís de residència comunitari, amb un segon grup de 50 persones que tenien el padró incomplet i amb un tercer de 133 estrangers no comunitaris sense permís de residència permanent. En no aconseguir demostrar un nombre d’empadronaments més alt, Manresa queda integrada dins del règim general de municipis, i almenys fins a l’any 2019 deixarà de rebre 3,5 milions provinents de l’Estat en concepte de participació en els impostos directes, com l’IVA i l’IRPF.

La tendència evolutiva

Sala ha subratllat que “en data d’1 de gener del 2016, el padró marca una xifra de 75.641 persones”. Si no es té en compte la tendència evolutiva, la pèrdua de la categoria comportarà per a Manresa una pèrdua econòmica, en els exercicis del 2016, el 2017, el 2018 i el 2019, d’uns 878.000 euros anuals, l’1,15% del pressupost municipal. “El pressupost d’aquest any s’haurà de refer, buscant si cal suport altres administracions”, ha defensat el regidor d’Hisenda. Per al grup municipal del PSC -que va presentar la moció que va aprovar-se amb esmenes de l’equip de govern i del mateix Partit dels Socialistes- hi ha hagut falta de previsió. “Els ha agafat el toro”, va afirmar al ple Felip González, portaveu dels socialistes.