Les mascaretes no protegeixen dels contaminants més nocius
Deixen passar els gasos i les partícules més petites i els epidemiòlegs recomanen altres estratègies
BarcelonaPrimer van ser els turistes asiàtics i ara ja és cada cop més habitual veure al metro, al carrer o fent esport gent amb mascaretes per, suposadament, protegir-se de la contaminació atmosfèrica, com la que causa la circulació de vehicles. El problema, però, és que les mascaretes comercials que es poden adquirir en botigues o farmàcies només filtren les partícules contaminants més grans (PM10) però deixen passar les més petites (PM2,5), que són, precisament, les més nocives per a la salut. “Quan parlem de contaminació de l’aire parlem d’una barreja de contaminants i les més perjudicials són les petites, i amb aquestes mascaretes comercials passen igualment a l’aparell respiratori i als pulmons”, explica David Rojas-Rueda, epidemiòleg del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL).
En el mateix sentit s’expressa el cap del servei d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla: “Una mascareta normal dóna una sensació de falsa seguretat que es respira millor i no s’inhala tanta pol·lució però a la pràctica la protecció és molt minsa. Si se n’ha de fer servir alguna ha de ser una que protegeixi de contaminants químics, però són difícils de portar i amb aquestes mascaretes és difícil respirar durant molt de temps”.
Les mascaretes comercials que veiem pel carrer són de dos tipus. Hi ha les d’ús quirúrgic, com les que utilitzen els cirurgians i que serveixen per no contagiar els altres en cas de virus que es transmeten per via aèria, com ara la grip -tot i que tampoc protegeixen al 100% i han d’estar ben ajustades-, i “estan pensades per a una protecció biològica, que no té res a veure amb la contaminació química”, indica Trilla. Després hi ha les mascaretes amb filtres, com les que fan servir els ciclistes, però que tenen porus tan grans que no filtren els contaminants més petits i ultrafins. Aquestes mascaretes encara tenen un altre handicap: també deixen passar els gasos contaminants, com el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre. Rojas-Rueda explica que aquestes mascaretes no protegeixen la població general. No obstant això, opina que persones amb malalties respiratòries cròniques, amb asma o amb al·lèrgies se’n poden beneficiar.
Solucions a llarg termini
Per a la població general, aquest epidemiòleg recomana altres estratègies més útils com evitar les hores punta o triar rutes amb menys trànsit motoritzat per caminar, fer esport o anar en bicicleta. “Si en lloc d’anar per la Gran Via ho fem per un carrer paral·lel, podem reduir fins a un 60% l’exposició a partícules contaminants petites i grans i als gasos. És gratis i protegeix més que una mascareta”, sosté l’epidemiòleg del CREAL. Tot i la pol·lució, els epidemiòlegs recorden que els beneficis de fer esport superen els possibles riscos d’exposició a la contaminació. “Córrer per la Diagonal és bo però no tant com fer-ho per carrers menys contaminats”, raona Rojas-Rueda.
Les mascaretes que sí que protegeixen de la pol·lució són les d’ús industrial o químic, que no es veuen pel carrer. Formen part de l’entorn laboral i són les que utilitzen pintors, fusters o treballadors que manipulen productes de neteja, tòxics, sorra o pols. N’hi ha que eviten la inhalació de gasos tòxics i d’altres que filtren els contaminants ultrafins. La fórmula perfecta no existeix.
La solució -insisteixen els epidemiòlegs- no són les mascaretes sinó reduir la contaminació amb una millora del disseny de l’espai públic per dedicar-lo al transport públic, a la bicicleta, als vianants i a les àrees verdes. A més, no només al carrer estem exposats a la pol·lució. “Entre el 70% i el 80% de l’aire que inhalem a casa és el mateix que al carrer i les solucions han de ser a llarg termini”, conclou Rojas-Rueda.
3,7 milions de morts prematures anuals al món
Els contaminants presents en l’aire, com l’ozó, el diòxid de nitrogen o el diòxid de sofre, causen 3,7 milions de morts prematures a tot el món. La contaminació de l’aire és la primera causa ambiental de mort i malaltia. Els efectes sobre la salut més importants són a llarg termini. A part de malalties respiratòries, també s’ha associat amb accidents cerebrovasculars, com infart i ictus. En el cas de les embarassades, està relacionat amb parts prematurs i baix pes dels nadons en néixer. També està darrere de certs càncers, com el de pulmó. “La gamma de malalties relacionades amb la contaminació és molt àmplia. El pulmó és la via d’entrada però els contaminants viatgen més enllà”, indica l’epidemiòleg del CREAL David Rojas-Rueda.
