Medalles del Pakistan per un “rescat heroic” de la Guàrdia Urbana

“No hi havia bombers, sentíem els crits i teníem la sensació que, si no actuàvem en aquell moment, ja seria tard”, recordava dijous al matí en Manel, un dels agents de la Guàrdia Urbana que l'11 d’agost va rescatar, amb dos companys més, una família pakistanesa d’un pis en flames, al barri del Raval. 

Els agents, que aquest dijous han rebut una medalla honorífica al Consolat del Pakistan, no van tenir temps per pensar. Van entrar a l’edifici, van aconseguir obrir la porta del pis en flames i van veure un home al balcó i quatre persones més en una habitació, arraulides en un espai que semblava un armari encastat sense portes. Hi havia molt de fum. Els agents els van demanar que sortissin però l'única resposta eren crits de terror. “Estaven en estat de xoc”, explica el Toni, que abans d’entrar al cos de la Guàrdia Urbana havia sigut voluntari dels Bombers. “Quan les persones pateixen un accident, sigui de trànsit o un incendi, sovint es queden paralitzades”, explica. Com que “no tenien capacitat de sortir per si soles” els agents van haver d’entrar i treure’ls a pes. Eren un matrimoni i tres fills, d’entre 16 i 25 anys. Quan van arribar els reforços, l’incendi, que es va originar per la sobrecàrrega de la bateria d’una bicicleta, ja estava gairebé apagat i la família ja era al carrer.

Per distingir aquest “rescat heroic”, el cònsol del Pakistan a Barcelona, Imran Ali Chaudhary, ha entregat aquest dijous medalles honorífiques als tres agents (Toni, Manel i Sergi) i també a l’intendent major del cos, Pedro Velázquez. “L'11 d’agost aquests agents van posar la seva vida en risc per salvar els membres de la comunitat pakistanesa”, ha destacat el cònsol. Després de l’acte oficial, els agents i el cònsol han pres un te al mateix consolat i han menjat unes pastes per reforçar vincles. 

L’episodi va deixar els agents atordits per culpa de la inhalació de fum, però qui es va endur la pitjor part va ser el fill gran: “Després de la primera explosió, va voler anar on eren els pares i en aquell moment hi va haver una deflagració”, recordava aquest migdia per telèfon el fill mitjà, Ali Zanan. Al final, el fill gran va patir cremades a les orelles i als braços i durant set dies no va poder ni parlar per culpa de la inhalació de fum. Va patir cremades a un 10% del cos.   

Els dos germans treballaven per a Glovo en règim d’autònoms i feien de repartidors. Des del dia de l’incendi, tota la família s’ha allotjat en un pis que els han proporcionat els serveis socials i fa prop de 15 dies que han tornat a casa seva, ja reformada. Zanan lamenta l’atenció que han rebut de l’empresa asseguradora, però assegura que s’ha sentit molt acompanyat tant per les institucions públiques, com pels serveis socials i l’Hospital de la Vall d’Hebron, i també per l’amo de la finca, que ha pagat la reforma de la seva butxaca. Malgrat tot, el millor record el té pels tres agents que aquell 11 d’agost a les 9.15 del matí van rescatar tota la família. 

Els dos germans segueixen treballant per a Glovo, però ara, en lloc de circular amb una bicicleta elèctrica, ho fan amb una tradicional.