La paradoxa dels grans incendis: què se n'ha fet, de la fauna als Ports?

BarcelonaLes hores abans de donar un incendi per controlat es fan molt llargues i angunioses, però és quan s'apaguen les flames que comença una cursa de llarga distància perquè torni a renéixer vida de les cendres. En el cas de l'incendi forestal de Paüls (Baix Ebre), un terç del sòl cremat forma part del Parc Natural dels Ports, una zona d'alt valor ecològic. Les flames van calcinar més de 2.360 hectàrees de zona forestal, de les quals més d'un miler formen part d'aquest espai protegit; un sistema amb una gran biodiversitat, perquè hi viuen centenars d'espècies animals i vegetals. Arran d'aquest foc, què se n'ha fet?

Malgrat les imatges de desolació que deixen els paisatges calcinats, especialistes del medi natural s'esforcen a reivindicar que el futur d'aquestes zones no és tan negre. És el cas de l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Lluís Brotons, que afirma que "fins i tot els incendis grossos tenen efectes positius per a la gestió forestal i, fins i tot, la biodiversitat". Això sí, puntualitza, sempre que la gravetat del foc no elevi "el grau d'emergència" ni s'hagin de lamentar pèrdues humanes o materials.

Brotons explica que moltes de les espècies que viuen en zones forestals surten beneficiades dels incendis, perquè "la primera vegetació que surt després del foc és la petita de tipus herbaci, sobretot quan hi ha condicions ideals d'humitat com les d'enguany". Precisament, el que busquen moltes espècies és un tipus de vegetació baixa que no abunda en el paisatge català, perquè la manca de gestió forestal fa que les zones rurals acabin convertint-se en grans àrees de bosc tancades, fosques, sense mosaics ni diversitat de paisatge.

Les espècies amb millors condicions

Aquest nou sistema que es genera poc després de l'incendi és ideal per a petits mamífers herbívors i aus que necessiten zones no boscoses, és a dir, més obertes, per poder caçar. És el cas de la majoria d'aus com el botxí, el voltor i fins i tot espècies amenaçades com el còlit ros i l'àguila cuabarrada.

L'animal que segur que en sortirà beneficiat, de la reducció de massa forestal, són les serps, perquè la majoria d'espècies d'aquesta família necessiten zones obertes i ben assolellades per alimentar-se. A més, cal tenir en compte que els rèptils als Ports tenen un paper important: s'hi concentren més del 50% de les espècies presents a tot Catalunya.

La classe dels amfibis és la que, segons Brotons, queda més indiferent per l'incendi perquè "són animals que estan molt acostumats a la variació de la disponibilitat d'aigua". Ara bé, sí que assenyala una amenaça molt clara per a la seva subsistència: "La manca de pagesia i pastures que es cuiden de l'existència de basses en zones rurals afecta directament la davallada d'aquesta població".

Els més amenaçats

Ara bé, evidentment hi ha animals que no només reben l'impacte de la calcinació del seu hàbitat, sinó que a més els fa difícil la supervivència des de l'endemà de l'extinció de l'incendi. Brotons apunta que, arran del foc i el fum, és probable que hagin mort "milers d'espècies", moltes de les quals d'ocells. Malgrat tot, l'impacte ambiental d'aquestes pèrdues "no és greu" perquè la neteja del sistema forestal "pot aportar beneficis molt més importants, fins i tot la reducció de la possibilitat de tornar a patir un incendi igual o d'abast superior".

En el cas de les aus, un efecte que pot generar l'incendi és la dispersió del seu hàbitat a zones pròximes, sovint per tenir els nius afectats per les flames o bé perquè depenen de grans arbres. Això pot suposar un reequilibri d'aquestes poblacions: les grans aus que solen habitar en grans arbres és possible que busquin altres zones pròximes, mentre que les que necessiten vegetació baixa repoblaran la zona calcinada. Així, Brotons descarta que hi hagi un canvi important en la migració de les aus afectades a zones llunyanes: "La majoria de les aus són molt fidels a la zona on crien: si quan tornin l'any que ve veuen que no hi poden fer niu, no se n'aniran gaire més lluny a reconstruir-los".

Pel que fa als mamífers, l'espècie que es podria veure "una mica perjudicada per temes d'hàbitat" seria el gat fer: "Així i tot, sovint prefereix zones mosaic per caçar". Això significa que la reducció de bosc podria ser un element positiu. Un altre tipus de fauna que també en surt perjudicada és aquella que té una mobilitat reduïda, com ara els invertebrats amb closca. Per exemple, els caragols, els mol·luscs terrestres i les tortugues. Ara bé, Brotons puntualitza que aquests tipus d'animals amb closca sovint poden amagar-se sota terra i, per tant, sobreviure a les flames d'un incendi.

Reduir la densitat forestal

Brotons no és l'únic que sustenta la tesi que els grans incendis poden ser beneficiosos per a la biodiversitat. També hi ha entitats, com la Fundació Pau Costa, nascuda d'un equip d'analistes d'incendis del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers, que defensen les anomenades cremes prescrites: és a dir, provocar petits focs controlats com una eina de gestió forestal.

L'objectiu d'aquests incendis orquestrats és reduir la vegetació més jove per restar densitat als boscos, guanyar clarianes de llum i protegir la vegetació madura que rivalitza amb altres exemplars més joves. "El problema dels boscos catalans és que, arran de l'abandonament dels camps, s'hi acumula massa forestal sense que hi hagi una regeneració de la vegetació", assenyala.

Brotons també defensa que és una eina més per reduir el risc d'incendis, juntament amb l'activitat rural sostenible i la pastura d'animals domèstics o salvatges, com els picots i el gall fer. L'expert, a més, esmenta la paradoxa de l'extinció: "Com més focs apagues, més risc hi ha que n'hi hagi un de molt gran".