Medi Ambient
Societat  /  Medi Ambient 29/10/2022

La vinya s'aboca a la seva pròpia batalla per l'aigua

La DO Penedès necessitarà el doble d'aigua disponible el 2030 per assegurar la producció actual de vi

4 min
Una panoràmica d'una vinya en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa crisi climàtica impacta sobre les vinyes del Penedès i avisa que les projeccions que llancen els experts internacionals ja es deixen notar en un dels conreus de secà més emblemàtics del país. Aquest any, els ceps han trobat a faltar la pluja: n'ha caigut un 40% menys que el 2021 mentre –i això és tant o més problemàtic– la forta calor no ha donat treva, en un dels estius més llargs dels últims anys. Els productors de vi encadenen dues campanyes complicades i, el que és més preocupant, aquest neguit per un gra de raïm més petit, que madura abans, que és més dolç i que, per tant, canvia acidesa o aromes, es tornarà cada cop més recurrent.

D'acord amb els escenaris que dibuixa el canvi climàtic, la vinya de la DO Penedès necessitarà ja a finals d'aquesta dècada (el 2030) el doble d'aigua disponible per poder garantir les collites tal com són avui. Els càlculs, que surten d'un projecte conjunt de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Eurecat, ja donen per fet que cap a finals de segle les necessitats hídriques poden arribar a quadruplicar-se respecte a les del període de referència que han estudiat, que va del 1972 al 2005. "La diagnosi constata un futur amb dèficit hídric i això desafia la producció", conlou la investigadora de l'IRTA Immaculada Funes. El cicle de la vinya, de fet, ja està alterant-se amb veremes que s'avancen com la d'aquest any al Segrià, a finals de juliol, i cap al 2070, si l'escalfament global compleix els pitjors presagis, podríem veure collir raïm dos mesos abans del que hi estem acostumats, vaticina Funes.

Una panoràmica d'una vinya del Penedès.

A banda de les sequeres que hagi de resistir un conreu que ja està força adaptat a períodes sense precipitacions, l'amenaça més important és fins on s'enfilaran els termòmetres: "No és tant que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s'evaporarà més de pressa degut a l'augment de les temperatures", explica l'investigador emèrit de l'IRTA Robert Savé, que apressa el sector a organitzar-se per abordar el repte conjuntament i traçar una estratègia: "Oi que existeix la Taula del Ter? Doncs ja és hora de plantejar un organisme similar al Penedès per discutir el que ve", afegeix.

El paper del regadiu

Una resposta ràpida, es podria pensar, seria optar per convertir la vinya en regadiu, una solució que ja s'ha adoptat en alguns indrets. Però, és realista dur a la pràctica aquesta sortida? Savé és rotund: "El Penedès no té prou aigua ni en tindrà, som i serem un secà, però és que ni que en tinguéssim, potser no ho podríem fer". Avui només l'1,1% de la superfície vinícola d'aquest territori és de regadiu i els experts de l'IRTA adverteixen que ni és una solució "definitiva" ni resulta sostenible plantejar-la de manera generalitzada en un context en què l'aigua estarà disputada per a tots els usos i no només l'agrícola.

El regadiu ha anat creixent de manera important els últims anys en algunes DO d'arreu de l'Estat com una estratègia per pal·liar en el curt termini la falta d'aigua i fer créixer i estabilitzar el raïm. A Espanya, el 40% de la superfície vitivinícola ja està en reg (més de 385.000 hectàrees), mentre que a Catalunya el percentatge és molt més baix, d'un 7% del total. Les quasi 4.000 hectàrees de vinya que avui són de regadiu arreu del país, però, han crescut un 24% en 15 anys, segons les dades del departament d'Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació.

Un cep ben carregat de raïm.

L'aigua per regar les vinyes haurà de ser, segons Savé, un recurs d'urgència, i haurà de plantejar-se el que en diuen "un reg de suport o d'últim recurs" per a aquelles campanyes en què la situació es torni més crítica. Una mena d'assistència quan el cep pot entrar a l'UCI i morir per manca d'aigua, però en cap cas un recurs que ajudi a incrementar produccions. Les reserves o aqüífers subterranis per a això també són "limitats", segons reconeixia fa unes setmanes l'ACA durant unes jornades en què el sector va obrir el meló de si era viable una vinya en regadiu les dècades vinents, tenint en compte que amb un recurs limitat caldrà donar resposta a tots els usos: el consum de les llars, el turístic i l'agrícola.

La gestió de cada gota d'aigua serà crucial, segons l'investigador emèrit de l'IRTA, que obre tot un ventall de mesures com ara estudiar si cal canviar la distribució dels ceps en una finca per aprofitar molt millor l'aigua o reduir la densitat (la producció) amb l'objectiu que hi hagi menys disputa per l'aigua i, per tant, una major qualitat del futur vi. Savé també explica que el sector ja treballa en noves varietats que podrien substituir-ne algunes que es demostrin menys resistents als períodes climàtics hostils que puguin arribar.

El repte és general

El sector agrícola, més enllà del vitivinícola, ja està capficat en el repte que suposa la falta d'aigua, que és excepcional aquest any, però que cada cop pot ser més una realitat habitual. "Els embassaments estan en una situació dramàtica i no podem seguir fent les coses com fins ara", sosté el delegat de l'IRTA a les Terres de Lleida i Pirineu, Joan Girona. A Lleida, segons l'IRTA, les onades de calor han fet que els conreus de regadiu hagin necessitat un 14% més d'aigua que la mitjana dels últims cinc anys i en els pics més alts dels termòmetres la demanda de reg ha arribat a incrementar-se un 25%.

Entre les estratègies en què ja es treballa hi ha la recuperació de cultius de cereals orfes com l'ordi pelat, en la recerca de noves varietats i portaempelts adaptats a la sequera i en estratègies de reg innovadores per aprofitar més l'aigua. Per exemple, s'aplica reg deficitari en arbres fruiters per estudiar en quins moments es pot reduir l'aportació d'aigua als cultius o quant de temps pot deixar-se patir un arbre sense comprometre la collita.

stats