Cristian Canton: "Volem la sobirania de la fabricació de xips"

BarcelonaEl fins ara director d'intel·ligència artificial (IA) a les oficines centrals de Meta als Estats Units, Cristian Canton (Terrassa, 1980), prendrà possessió com a nou director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC) en els pròxims dies. Agafarà el relleu de Josep Martorell, que deixa el centre després de nou anys. Canton s'acomiada d'una etapa de més de 15 anys en grans corporacions, com Meta i Microsoft, per incorporar-se a l'equip directiu del BSC, on provarà de traslladar l'experiència cultivada al sector privat. En una conversa amb l'ARA parla d'aquest canvi professional i repassa els reptes de futur de la institució.

Vostè és expert en IA i ha treballat molts anys en grans gegants tecnològics. De quina manera pot aplicar aquesta experiència al BSC?

— Per un costat, hi ha tot el vessant tecnològic. He après noves formes de gestió, de desenvolupament tecnològic i de transferència de coneixement que podré transportar aquí. Per l'altre, he incorporat una manera de fer molt americana, pròpia de la funció privada, de definir objectius ambiciosos i trobar maneres d'aconseguir-los. No incorporaré aquesta manera de fer al 100%, perquè segurament no funcionaria del tot, però sí que és una visió que es pot adaptar al BSC. Som un dels centres més importants d'Europa i treballarem per fer avançar la ciència.

Donada la seva trajectòria, ¿hem d'esperar més col·laboracions público-privades en els pròxims anys?

— Tant de bo. Bona part de l'impacte que volem generar des del BSC implica transferir tecnologia, per això tenim el projecte d'AI Factory, que ha d'accelerar l'accés a la IA del teixit empresarial. El BSC ja ha creat molts spin-offs i col·labora amb grans corporacions; veurem si podem tenir més socis, ho estem estudiant. Hi ha empreses que són molt interessants, podem aprendre d'elles i elles de nosaltres. Segur que hi haurà oportunitats que haurem d'estudiar i hi ha moltes vies de col·laboració.

Sota la seva direcció, què aspira a fer al BSC?

— La transformació del centre en un centre d'IA. Fins ara la IA al BSC estava molt fragmentada en diferents àrees de recerca. Tenim gent que fa IA per dissenyar xips i gent que fa IA per mitigar el canvi climàtic. Això pot generar ineficiències i duplicitats. Cal fer una transformació. Tindrem temps, haurem de pensar-ho bé, perquè seran canvis conceptuals i culturals, però espero fer-los en la màxima brevetat possible.

Què podrem fer amb la IA i quins reptes tenim?

— La IA ens permet ser molt més eficients en algunes tasques que fins ara eren molt complicades. Per exemple, pot ser una eina perquè els metges diagnostiquin malalties o per estudiar la contaminació de Barcelona d'una forma molt més precisa. Té aplicacions directes en coses del dia a dia. Ara sobretot tenim models d'IA entrenats per grans corporacions anglosaxones, però volem una IA que representi qui som i què fem. Una IA no deixa d'encapsular la cultura d'un grup de gent amb les dades amb què està entrenada. Aquí tenim el projecte AINA i altres iniciatives per crear una IA sobirana, catalana, europea, amb les dades que nosaltres volem i que representi els nostres valors i la nostra cultura.

Hi ha veus que diuen que Europa s'ha quedat enrere en aquesta cursa.

— Hi ha aquesta fal·lera de ser sempre el primer en tot. És cert que els models de Google, de Facebook i d'altres companyies són monstruosament grans, tenen molts recursos i s'utilitzen de forma massiva. Ara bé, crec que Europa té una cosa molt important que és un marc regulador molt interessant. Aquestes regulacions ens permetran fer una IA responsable i inclusiva. En altres llocs del món són més laxes per anar de pressa i guanyar aquesta cursa i a vegades no va de guanyar, sinó de fer les coses de la forma correcta. Si trigues una mica més a arribar-hi i ho fas bé, jo crec que és la manera de fer-ho.

El director del BSC, Mateo Valero, ha dit reiteradament que el seu somni és convertir Barcelona en la ciutat del disseny dels xips i ja existeix el projecte DARE. ¿Té l’encàrrec de seguir explorant aquest àmbit?

— Volem la sobirania de la fabricació de xips, és important. Ara mateix el món sencer té una dependència molt gran dels grans fabricadors de xips i si tinguéssim els nostres propis xips, posaríem fi a aquesta dependència. Per tant, hem de continuar aquest camí, sí, perquè tenir xips de gran potència ens permetrà entrenar models d'IA més grans i fer experiments més profunds. M'agradaria que Barcelona fos el Silicon Valley d'Europa i ho serem si desenvolupem xips, som pioners en IA i, a més, som capaços de transferir-la a la societat i que tingui un retorn.

¿Aprofitarà la situació dels Estats Units per captar talent investigador descontent amb les polítiques de l'administració de Donald Trump?

— Col·laborem amb molts països, també els Estats Units. El BSC és un lloc on les portes sempre estan obertes. Potser hi haurà gent que decidirà escollir-nos com a centre per fer el doctorat en comptes dels Estats Units, però crec que tenim prou prestigi i som prou atractius per no haver d'anar a buscar activament els professionals. Si aquest escenari ens permet incorporar talent que altres països rebutgen per les raons equivocades, doncs seran benvinguts.

Quin llegat vol deixar al BSC?

— Jo vaig haver de marxar als Estats Units l'any 2009, però m'hauria quedat. Me'n vaig anar perquè l'oportunitat professional era allà. M'agradaria que d'aquí uns anys la gent vegi que Catalunya s'ha convertit en un lloc d'oportunitats, que no val la pena marxar perquè és al millor lloc possible; crear un entorn per ser capdavanters en moltes àrees de coneixement. Ara tenim el MareNostrum 5, que és un dels més grans d'Europa en supercomputació, i ja estem pensant en el MareNostrum 6, que haurem de començar a plantejar d'aquí poc. Tenim opcions, recursos i talent. Serà un camí molt llarg, però crec que és possible. Si no, no hauria vingut.