Més facilitats perquè les supervivents de violència masclista tinguin accés a un habitatge públic
El Govern aprova un nou protocol contra els feminicidis per garantir una ràpida atenció psicològica a les famílies de les víctimes
BarcelonaEl Govern ha presentat aquesta tarda el nou protocol contra els feminicidis que planteja facilitar l'accés a habitatge públic i a un pla d'ocupació a les supervivents, i garantir al seu nucli més pròxim que tingui assistència emocional d'urgència per evitar danys emocionals a causa de la situació d'estrès viscuda. La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha assegurat que l'objectiu és simplificar els circuits especialitzats que atenen les víctimes d'aquests delictes i, sobretot, que no siguin les dones les que s'hagin d'adaptar al sistema i als recursos, sinó que les administracions "han de respondre amb la diligència deguda", és a dir, amb rapidesa, per evitar discriminacions o revictimitzacions.
El nou protocol, aprovat a la Comissió Nacional de Violència Masclista, estableix en casos d'assassinats una primera fase d'urgència les primeres 72 hores des de l'agressió, que mira d'ordenar el circuit d'informació entre les conselleries d'Interior i la d'Igualtat i Feminismes, que és l'encarregada d'impulsar les polítiques transversals i integrals per lluitar contra la violència masclista. Així, els dos departaments crearan un grup per coordinar-se i compartir dades del cas, sempre que comptin amb el suport de la justícia per no vulnerar els drets de les víctimes.
En una segona fase, a partir d'aquestes 72 hores inicials, l'atenció se centrarà en els fills de la dona (menors de 26 anys que en depenen econòmicament) i en la mateixa supervivent. La intenció és tramitar amb urgència el paquet d'ajudes i compensacions econòmiques que necessitin, com per exemple facilitar l'accés a un habitatge públic o a un pla d'ocupació perquè la família guanyi en autonomia i pugui tirar endavant com més aviat millor amb els seus propis mitjans.
El document fa un exercici d'identificar què és el feminicidi i quins són els tipus de violència masclista que es volen erradicar, i que fan referència a les agressions més enllà de l'àmbit delictiu i penal. Per exemple, es recull la violència institucional, que exerceixen els poders públics i que per omissió o actuació o lentitud en la resolució acaben discriminant i augmentant el dolor de les víctimes.
Aquest 2021, a Catalunya han estat assassinades onze dones i noranta-nou en l'última dècada, segons dades que ha facilitat la consellera abans de l'inici de la reunió de la comissió, que s'ha fet al Palau de la Generalitat a porta tancada. "Ens imaginem que cada any matessin deu o onze jugadors de futbol?", ha preguntat Verge per mirar de destacar que, malgrat la magnitud, els feminicidis continuen sent una plaga tolerada per la societat. "Ens imaginem si cada dècada haguessin desaparegut deu equips de futbol?"
