Societat 09/06/2021

És més sa el menjar ecològic?

L’alimentació ecològica també pot evitar l’exposició a substàncies derivades del petroli

3 min
Un tractor llaurant un camp

BarcelonaMolta gent s’ha preguntat alguna vegada si el menjar ecològic és més sa i si és millor per al medi ambient. A la taula rodona "Alimentació ecològica", celebrada aquesta tarda a la Biennal Ciutat i Ciència i emmarcada en la capitalitat de l’alimentació sostenible 2021 que acull Barcelona, s’hi ha mirat de donar resposta.

"Fins ara s’ha fet una gran feina de divulgació sobre quins aliments són sans, és a dir, què hem de menjar, i ara cal incidir en com han de ser aquests aliments", explica Lola Raigon, catedràtica de química agrícola a la Universitat Politècnica de València. Ella ho té clar: han de ser ecològics. Segons Raigon, "la producció ecològica millora la salut del medi ambient, dels consumidors i dels productors". "Els aliments proteics d’origen animal tenen més densitat de proteïna i menys greix, perquè els animals s’alimenten d’una manera més saludable i fan més exercici", assegura. Pel que fa als aliments vegetals, "els cereals i les llegums tenen concentracions més altes de proteïna, i les verdures, més concentració de vitamina C, minerals i substàncies antioxidants", diu. Tot i això, hi ha altres científics que no tenen clar que els aliments ecològics siguin més nutritius que els convencionals.

Nicolás Olea, metge i catedràtic de radiologia i medicina física de la Universitat de Granada, també és contundent: "Tots els nens d’Espanya orinen monòmers del plàstic cada dia". Segons Olea, "estem exposats a productes que podem evitar". A parer seu, com que ara els derivats del petroli s’utilitzen gairebé a tot arreu (fertilitzants, materials tèxtils, cosmètics, combustibles...), l’exposició a aquests productes és molt més gran avui que fa unes dècades. El problema és que encara no se sap quins efectes poden tenir a llarg termini aquestes exposicions en la salut dels infants. Olea posa l’exemple de dues substàncies que s’han prohibit fa poc: el clorpirifòs, un insecticida que actua sobre el sistema nerviós dels insectes i que a Espanya es va prohibir el 2020, i el bisfenol A, que es fa servir per fer recipients de plàstic com ampolles d’aigua i biberons i que es va prohibir el 2019. Per reduir l’exposició a aquestes i altres substàncies, Olea pensa que "l’alimentació ecològica és una bona solució". Però no n’hi ha prou: "Hem de reduir el consum, reutilitzar més i demanar als polítics que apliquin més el coneixement científic a la regulació", reclama.

Convidat com a ciutadà no consumidor d’aliments ecològics, el geòleg Guillermo Tamburini confessa que es qüestiona el model de consum actual i que comparteix el discurs del consum ecològic, però que no el porta a la pràctica. Per què? "És difícil canviar d’hàbits: consumim productes de supermercat igual que comprem la roba a certes botigues i fem servir telèfons mòbils", explica. "I tots aquests productes formen part d’un model que degrada el medi ambient", afegeix. Tamburini considera que hi ha dificultats per fer el pas cap als productes ecològics: "No són tan accessibles i són més cars". A més, també argumenta que "és enganyós pensar que amb un canvi de conducta individual canviarem el sistema de producció d’aliments o d’altres productes, com també ho és pensar que podem canviar completament de conducta dins del sistema". "Cal un canvi social", reivindica.

Quin tipus de canvi? Laura Sánchez, tècnica dietista i consumidora habitual de productes ecològics, explica que una manera d’impulsar aquest canvi és "entrar en grups de consum que compren directament a productors ecològics locals que venen productes de temporada". D’aquesta manera, diu, "no s’utilitzen envasos, els productes es transporten poca distància, no es cullen verds ni s’emmagatzemen en càmeres de refrigeració, amb la qual cosa tenen més bon gust, i s’evita que es llenci menjar per no complir els estàndards de mida o d’aspecte dels supermercats".

stats