Una mesura que concilia o discrimina?

SÍ

Ramon Font PORTAVEU NACIONAL D’USTEC-STES: “No pot ser que les jornades de la canalla siguin més llargues que les dels adults”

Qui necessita amb urgència un replantejament de la jornada és el conjunt de la societat per motius pedagògics i per salut mental. En plena bombolla immobiliària els pares (homes) veien els seus fills una mitjana de tretze minuts diaris. Ara, en un context d’atur, hem de repartir la feina, tant la productiva a les empreses com la reproductiva de la llar, per igualar els nivells de vida, perquè els hi devem a les dones i per atendre les necessitats dels nostres fills. Tampoc no pot ser que les jornades de la canalla siguin més llargues que les del món adult. Ara sovint passen deu o dotze hores fora de casa. La jornada intensiva, més que una opció, sembla, doncs, una necessitat. Ara bé, ha de tenir uns factors correctors que evitin les desigualtats socials, que a hores d’ara estan creixent. Apostem per una jornada intensiva que no suposi cap retallada de serveis i activitats i que els generi als centres que avui no en tenen. Volem un sistema de gratuïtat des de l’escola bressol fins a la universitat com el que demana la ILP del sistema educatiu que aviat es debatrà al Parlament. Mentre no s’acabi amb els concerts com aspira la ILP, la jornada continuada s’ha d’implementar amb la garantia que tots els centres finançats amb fons públics la compliran perquè no serveixi com un factor de competència entre escola pública i concertada.

NO

Ismael Palacín DIRECTOR FUNDACIÓ JAUME BOFILL: “És regressiu i eixampla la desigualtat entre la xarxa pública i la concertada”

Mentre a Europa fan reformes de la jornada escolar orientades a l’aprenentatge de l’alumne al mateix temps que ofereixen flexibilitat a mestres i famílies, a Catalunya retrocedim al model que domina a la resta d’Espanya. De nou, Ensenyament promou experiments per concentrar la jornada matinal. Potser pot beneficiar els mestres que aspiren a l’horari intensiu que ja tenen altres funcionaris. També hi donaran suport algunes famílies que tenen avis disponibles o les que viuen en municipis rurals dispersos o turístics. Es tracta d’un model regressiu que eixampla la desigualtat entre la xarxa pública i la concertada. La recerca ens mostra que enlloc hi ha evidència pedagògica, cronobiològica o de conciliació familiar que avali cap d’aquests horaris. ¿Es repetirà el que ha passat als centres de secundària i a tants llocs d’Espanya? Al principi es garanteix a les famílies que no es perdrà res. Amb el temps es tanquen menjadors, deixen d’oferir-se activitats de tarda i moltes famílies no poden pagar-les quan l’administració deixa de finançar-les. Els alumnes dinen a quarts de tres en lloc de quarts d’una i s’han d’allargar els patis per evitar la fatiga de cinc hores lectives compactades. Necessitem un debat amb garanties per innovar en la qualitat de l’escola pública del nostre país. Si no, aquesta mesura només serà una nova retallada.