Les tardes ja s'allarguen

Malgrat que encara no hagi arribat el solstici, la posta de sol ja comença a ser més tard cada dia

Per a molta gent un moment d'optimisme de l'any és el punt en què les tardes comencen a allargar-se. Això començarà a passar els dies vinents, tot i que encara no ha arribat el solstici. Globalment la llum del dia continua escurçant-se més de mig minut cada dia, però a patir d'ara aquest escurçament ja només afectarà l'alba.

Les tardes vinents el sol ja començarà a pondre's alguns segons més tard cada dia, i per Nadal ja ho farà a un ritme de més de mig minut per dia. La cultura popular sol recollir aquests aspectes relatius a l'allargament, o l'escurçament, del dia en forma de nombrosos refranys.

El de "Per Santa Llúcia, un pas de puça" podria fer referència a l'allargament de les tardes d'aquella jornada, el 13 de desembre, malgrat que també podria tenir una explicació relacionada amb l'antic calendari julià, que va arribar a acumular un cert desfasament que feia que, al segle XVI, els solsticis i els equinoccis esdevinguessin uns 10 dies abans del que correspondria. N'hi ha d'altres també molt conegudes com ara “Per Nadal, un pas de pardal”, “Per Sant Esteve, un pas de llebre”, o “Per Sant Antoni, un pas de dimoni”.

Per contra, el sol no començarà a sortir cada dia més d'hora fins passat Reis. Malgrat que a partir del dia 22 la llum del dia comenci a guanyar terreny dia rere dia, fins ben entrat el gener aquest allargament estarà tot concentrat a la tarda.

El dia solar no dura exactament 24 hores. Factors com el fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol és lleugerament el·líptica, i també la inclinació de l'eix amb què la terra gira al voltant del sol, provoquen que hi hagi variacions de gairebé un minut entre la duració d'un dia de desembre i d'un de setembre. El fet que el migdia solar es desviï una mica de l'hora oficial provoca aquest fet que al voltant del solstici es comencin a allargar abans les tardes que els matins.