BARCELONA

El minibarri que Colau vol fer a la Fira començaria pel carrer Lleida

L’Ajuntament estudia enderrocar el pavelló 2 de Montjuïc per aixecar-hi edificis d’habitatges

Els terrenys que ocupa la Fira de Barcelona a Montjuïc són propietat de l’Ajuntament i la concessió acaba el 2025. Encara falten cinc anys, però la transformació que provocarà la fi del contracte és d’una magnitud tan gran que ha generat moltes expectatives, i també certes tensions. La Fira, que ara té molta més presència a l’Hospitalet que a Montjuïc, es va establir a la falda de la muntanya fa gairebé un segle, el 1929, i durant tot aquest temps la ciutat ha canviat molt. Aquesta part de Barcelona ja no és perifèria -ara es pot considerar fins i tot centre- i les 27 hectàrees que ocupa la Fira tenen molts candidats.

El procés de decisió tot just acaba de començar, però ja sembla clar que molt difícilment satisfarà totes les parts. Algunes entitats volen aprofitar la fi de la concessió per expulsar la Fira de la muntanya de Montjuïc i fer-hi un barri nou que tingui entre 5.000 i 10.000 habitatges socials; altres reivindiquen sobretot equipaments i, des de la Fira, tenen assumit que perdran espai, però ni es plantegen abandonar Montjuïc.

L’Ajuntament defensa que la Fira ha de “mantenir l’activitat” a la muntanya, però només per organitzar cites més urbanes, com la del Còmic o la del Manga. Les més grans han d’anar directament al recinte de Gran Via, a l’Hospitalet, que ja té pressupost per a la seva ampliació. L’espai de Montjuïc que es deixi de destinar a la Fira haurà de servir per construir-hi “habitatges i equipaments”, segons va defensar la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz.

Segons ha pogut saber l’ARA, el pavelló que té més possibilitats d’anar a terra perquè s’hi facin pisos és el número 2, el que hi ha a la cantonada entre el carrer Lleida i el Paral·lel. Només aquest recinte ocupa gairebé 20.000 metres quadrats, ja que s’enfila per darrere de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer fins a arribar a l’avinguda de Rius i Taulet. Aquest pavelló és el que queda més apartat de l’avinguda de la Reina Maria Cristina i, per tant, si es transforma en habitatges té menys afectació per a la Fira. A més, és el que és més a prop de la trama urbana, ja que a l’altra vorera del carrer també hi ha edificis d’habitatges, de manera que la seva integració a la ciutat seria molt senzilla. “No hi ha gaires més llocs per créixer en aquesta ciutat”, explica Daniel Soria, un californià que viu des de fa molts anys a Barcelona i que té una parada d’articles de segona mà al carrer de l’Olivera, a tocar del pavelló que ha d’anar a terra. Està a favor que s’hi facin pisos sempre que siguin per a la gent que els necessita. Al Ferial, el bar del costat, la Mercè no ho té tan clar. “Si em treuen la Fira em treuen la feina”, explica mentre prepara les taules per al dinar. De fet, ella i el seu germà estan atents a la programació de la Fira i en funció de l’activitat obren o tanquen el cap de setmana.

“Temem que el plat arribi cuinat”

El conveni que ja tenen sobre la taula totes les institucions que formen part de la Fira (l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona) determina que serà “l’Ajuntament qui definirà el projecte de remodelació urbanística dels espais firals de Montjuïc, d’acord amb Fira Internacional de Barcelona, i amb el resultat del procés de participació corresponent”. També serà l’Ajuntament qui “impulsarà la modificació de planejament urbanístic que suposi la remodelació”, segons el document.

Fonts municipals han confirmat que s’iniciarà el procés participatiu per decidir la transformació. Les entitats veïnals, però, no respiren tranquil·les. “La informació oficial que tenim és molt escassa”, denuncia el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. El portaveu veïnal va explicar a l’ARA que el barri se sent “abandonat” per l’administració des de fa anys, i el fet que no els arribin més detalls del procés de transformació que s’acosta crea cert malestar: “Tenim por que ens arribi el plat cuinat, sense que nosaltres n’haguem sigut cuiners”, va dir. Reig va recordar que el Poble-sec és “un barri molt dens amb un gran dèficit d’equipaments”. Defensa que es facin pisos de protecció, però no entra a valorar quants. I insisteix: “Si només es fan pisos, malament, però si també es fan equipaments ja és una altra cosa”.

Els més agosarats a l’hora de demanar habitatges són els membres de l’entitat la Fira o la Vida. “En aquestes 27 hectàrees hi caben entre 5.000 i 10.000 habitatges”, diu David Bravo, arquitecte i membre de l’entitat. “La ciutat de Barcelona està molt ben posicionada pel que fa a fires i, en canvi, només tenim un 1,5% de pisos de protecció quan la mitjana europea és del 15%”. Bravo també destaca que la construcció de tants pisos a l’entorn de barris que estan patint la gentrificació, com Sant Antoni o el mateix Poble-sec, ajudaria a revertir la situació. El moviment també critica “la falta de transparència” i demana a l’Ajuntament que obri també un debat de fons sobre el model de la Fira, ja que consideren que és “contradictori” amb l’interès de la ciutat. Posen com a exemples les exposicions de vehicles d’ocasió -al mateix temps que s’està limitant l’entrada de cotxes a la ciutat- o els salons immobiliaris, mentre grans fons gentrifiquen els barris.

Fonts de la Fira van explicar que estan “a disposició de l’Ajuntament” per posar en marxa la transformació que “ara està en estudi”. També van explicar que s’ha aprofitar per “modernitzar i adaptar” els pavellons que segueixin -alguns dels quals estan protegits- per fer-los més funcionals i modulables.

Entre 450 i 600 pisos

Segons els càlculs de l’Ajuntament, aquesta transformació donarà lloc a un petit nou barri que tindrà entre 450 i 600 habitatges. Fonts municipals apunten -i així ho han explicat també en reunions amb els veïns- que, de tot el recinte firal, el 60% continuarà sent per a la Fira -que actua com a llogatera- i el 40% serà per fer-hi habitatges i equipaments. La transformació prevista també passa per pacificar l’avinguda de la Reina Maria Cristina i intentar potenciar la connexió entre els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, històricament separats per la Fira.

“Parlem de moltes hectàrees”, va dir Janet Sanz durant la passada comissió d’Urbanisme per intentar calmar els ànims, i va insistir que la solució és “una proposta equilibrada”.