El ministeri de Sanitat avisa que les dosis de la vacuna per a les comunitats no estan fixades

El govern central preveu que 1.400 milions de dosis arribin a la Unió Europea

Fins que Europa no autoritzi finalment una vacuna, l'estratègia de vacunació de l'Estat està lligada a possibles canvis, segons han matisat fonts del ministeri de Sanitat aquest dilluns. Si bé Espanya compta amb tenir "bona part" de la població vacunada a mitjans del 2021, ja que a Europa les vacunes es repartiran en funció de la "quota poblacional" dels països i per això el govern espanyol calcula que li pertocaran un 10% del total de dosis, fonts del ministeri de Sanitat prefereixen anar amb peus de plom.

"El pla i l'estratègia de vacunació no serà fix", han explicat fonts del ministeri, que han reiterat que en funció de la vacuna que Europa autoritzi primer, qüestions com la selecció de la "població prioritària" o el repartiment de les vacunes entre les comunitats autònomes poden variar. És per això que des del ministeri  s'han sorprès amb les dades que ha anunciat aquest dilluns la Generalitat. "Ens sorprèn que es filtri la dada quan tot just hem començat a discutir-ho avui [aquest dilluns]. Són dades en estudi i en absolut vol dir que això passi", han asseverat les mateixes fonts, que han insistit que "no poden agafar-se com a xifres finals".

El fet és que, si bé el govern central i les comunitats treballaran sobre uns criteris, entre ells el de la densitat de població, els plans definitius no es coneixeran fins que l'Agència Europea de Medicaments doni el vistiplau a una vacuna i, per tant, aquesta es pugui distribuir i administrar. Fonts del ministeri de Sanitat expliquen que cada vacuna anirà lligada a unes condicions –en funció dels últims assaigs clínics de les companyies o de la seva logística– i que això acabarà de determinar el tipus de població que es vacuna primer, si bé hi haurà població prioritària definida, com ara les persones grans.

El govern espanyol treballa amb la previsió que dels prop de 1.400 milions de dosis que haurien d'arribar a la Unió Europea i que permetrien fer 800 milions d'immunitzacions, el 10% siguin per a Espanya. Per tant, 80 milions de vacunes. Tanmateix, fonts del ministeri de Sanitat insisteixen que algunes podrien no tenir autorització i que, per tant, no vol dir que es puguin utilitzar totes.

I per què Espanya ja treballa en un pla de vacunació? "No podem esperar a tenir una vacuna per desplegar l'estratègia", han apuntat les mateixes fonts, que han explicat que davant la situació d'emergència, en el moment en què s'autoritzi una vacuna ja ha d'estar "tot a punt" per administrar-la. 

Mentre les investigacions científiques de les farmacèutiques anuncien avenços sobre l'efectivitat de les vacunes contra el coronavirus –l'última a fer-ho ha sigut AstraZenca assegurant que la vacuna d'Oxford registra una efectivitat d'entre el 70% i el 90%–, Europa ja té en marxa les compres autoritzades. "Consisteix en anticipar-se a la producció", ha explicat la presidenta de l'Agència Espanyola del Medicament, María Jesús Lamas, aquest dilluns en roda de premsa. De fet, en aquests moments Europa té set vacunes damunt la taula, cinc de les quals ja amb un contracte signat i les altres dues "en un estat avançat de la negociació", han apuntat des del ministeri.

A diferència d'un procediment normal, en aquesta ocasió s'ha decidit firmar ja els contractes perquè quan una de les vacunes que s'estan desenvolupant es pugui utilitzar, és a dir, estigui autoritzada, ja n'hi hagi dosis produïdes. "No sabem si totes aconseguiran tenir l'autorització", ha reconegut Lamas, que ha matisat que "no estem comprant un medicament ja fabricat, sinó que estem compartint un risc amb les companyies que estan desenvolupant aquests medicaments".