MEDI AMBIENT

Un model de societat pandèmic

L’ordre econòmic i social imperant altera el clima, malmet l’entorn i aplana el camí cap a les pandèmies
Un model de societat pandèmic / GETTY

“És el nostre model d’organització econòmica i social, estúpids”, podria dir algú. I ningú li podria dir que no té raó. Ja feia temps que els científics alertaven de la possibilitat que un patogen provoqués una situació de pandèmia com l’actual. I si la comunitat científica ho veia tan clar com per repetir l’advertència una vegada rere l’altra al llarg dels anys, devia ser perquè hi havia indicis evidents del risc de pandèmia. Però quin és l’origen d’aquest risc? “La pandèmia actual, així com els brots d’Ebola dels últims anys, no es pot atribuir al canvi climàtic sinó a una activitat humana descontrolada que té com a conseqüència la degradació ambiental”, explica Adelaida Sarukhan, immunòloga i experta en malalties zoonòtiques de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), un centre de recerca impulsat per La Caixa.

L’espècie humana, com totes les altres, obté els recursos per viure del seu entorn natural. I, a més, ho fa seguint les mateixes pautes que qualsevol altra espècie: les algues microscòpiques proliferen en una bassa fins que esgoten els recursos i moren. Els humans ens trobem a la fase de proliferació. Una fase que, a diferència del que fan altres espècies, és més ràpida perquè hem après a utilitzar energia externa per assolir els nostres objectius. La major part d’aquesta energia procedeix de combustibles fòssils i la seva utilització massiva té conseqüències com l’alteració del clima. Però el mateix motiu pel qual cremem combustibles fòssils ens impulsa a consumir altres recursos naturals. La desforestació, ja sigui per extreure fusta, per construir carreteres, per obtenir minerals, hidrocarburs o per augmentar la superfície de pastures per al bestiar, és una de les altres derivades d’un model que assumeix que els recursos naturals són il·limitats. De Terra, però, només n’hi ha una. La destrucció d’una selva tropical que havia necessitat segles per madurar i convertir-se en un ecosistema divers i robust és irreparable a mitjà termini.

El contacte amb animals salvatges

Aquesta destrucció d’hàbitats naturals genera, al seu torn, dos efectes que afavoreixen l’emergència de nous patògens com el nou coronavirus. En primer lloc, disminueix la biodiversitat de l’entorn. “Els ecosistemes diversos són més estables i s’autoregulen de manera que una malaltia no proliferi més que les altres”, apunta Cristina O’Callaghan, investigadora de l’ISGlobal i professora de la Universitat Oberta de Catalunya en salut planetària. Paral·lelament, fa que els humans sovintegin zones que eren inaccessibles i que entrin en contacte amb animals salvatges, que, per la seva banda, al veure reduït el seu hàbitat natural freqüenten més els assentaments humans a la recerca de nous territoris. Aquest contacte augmenta la probabilitat que un patogen faci el salt del món animal als humans.

El canvi climàtic i l’aparició de malalties infeccioses emergents com la covid-19 són, per tant, els resultats previsibles d’un model de civilització. Tal com van publicar en un article a la revista Environmental Research O’Callaghan i l’investigador Josep Maria Antó, catedràtic de medicina de la Universitat Pompeu Fabra, la covid-19 és una malaltia de l’antropocè, l’època en què l’activitat humana té un impacte a escala planetària. Tot i que la covid-19 no estigui causada directament pel procés d’escalfament global, l’augment de temperatures pot fer que algunes malalties s’estenguin. Es tracta, sobretot, de “malalties pròpies de zones tropicals com la malària o el dengue”, aclareix O’Callaghan. Per altra banda, hi ha altres malalties provocades per patògens que viuen en animals i que es transmeten mitjançant els anomenats vectors, animals intermediaris que transporten el patogen des de l’animal reservori fins al nou hoste. “Algunes d’aquestes malalties també es poden estendre com a conseqüència del canvi climàtic”, avisa Sarukhan. És el que passa amb les paparres que transmeten la malaltia de Lyme, les puces que encomanen la pesta o els mosquits que inoculen el virus del Nil Occidental, del qual hi ha hagut casos als Estats Units i recentment a Andalusia.

Salut planetària

La història de les malalties infeccioses està lligada a l’evolució de la civilització humana. La transició d’una societat basada en petits grups nòmades recol·lectors a grans concentracions de població sedentària que depèn de l’agricultura i la ramaderia va afavorir l’aparició i proliferació de moltes patologies. El contacte estret entre animals i persones i entre persones en va ser la causa principal. “Entre el 60 i 70 per cent de malalties que patim els humans provenen dels animals -explica Sarukhan-. N’hi ha que salten esporàdicament dels animals a les persones i n’hi ha que acaben sent endèmiques i que es queden entre nosaltres”.

La ramaderia intensiva és una de les altres ramificacions d’un model econòmic que preocupa als investigadors en salut global. “El risc que un virus d’alta letalitat salti dels porcs o de les aus als humans és real”, diu Sarukhan. Per això és important el concepte de one health o salut planetària, segons el qual la salut de les persones depèn de la salut dels animals i de la dels entorns naturals. Per evitar la proliferació de malalties potencialment pandèmiques, cal que els veterinaris es coordinin amb els metges i que, a més, s’eviti la degradació d’espais naturals que ha donat lloc a la pandèmia actual. Ho deia fa unes setmanes l’investigador mexicà expert en biodiversitat Gerardo Ceballos: “La vacuna contra la covid-19 eren els hàbitats naturals”.