Montserrat Pina: “M’han tractat de manera diferent pel fet de ser una dona”

BarcelonaEn un sector tradicionalment dominat per homes, Montserrat Pina es va convertir l’any 1986 en la primera intendenta d’un cos policial d’Espanya. Des del gener presideix la Xarxa Europea de Dones Policia. L’organització té com a objectiu la promoció de les dones en el si de les diferents organitzacions policials europees. Segons Pina, lamentablement la funció de la Xarxa segueix sent vigent.

¿Als cossos policials en general, i a la Guàrdia Urbana en particular, hi ha igualtat?

Als cossos policials hi ha igualtat de dret, però falta la igualtat de fet. No perquè no es practiqui, sinó perquè a la pràctica no hi és. Ara les dones estan més ben posicionades, però després de molt d’esforç. La discriminació es troba especialment en les escales superiors, com en la majoria d’organitzacions. Si mires el percentatge de dones que hi ha en segons quins cossos, pot ser que sigui elevat, però si mires els llocs de responsabilitat, no.

Quin percentatge de dones hi ha a la Guàrdia Urbana?

Un 10%. I en llocs de responsabilitat, també només un 10%. Això vol dir que hem de fer un esforç. Fa tres anys es va crear la comissió per a la igualtat a la Guàrdia Urbana. Estem treballant perquè s’hi presentin més dones. S’està intervenint en universitats, instituts, serveis d’ocupació. Expliquem que treballar a la Guàrdia Urbana és igual d’idoni per a homes que per a dones.

Quina és la mitjana de presència femenina als cossos policials dels països europeus ?

A l’estat espanyol estem molt per sota de la mitjana. La mitjana està entre el 30% i el 40%.

Com a intendenta, quins problemes afegits s’ha trobat per ser dona?

Ara ja està bastant superat, la gent ja ha assumit que homes i dones podem fer les mateixes feines amb diferents característiques. Sí que és veritat que moltes vegades m’han preguntat què hi faig, aquí. Per mi la gran tasca pendent rau en les escales superiors, com en els altres col·lectius.

¿Els seus companys l’han tractat de manera diferent?

Al començament sí, era molt evident. Ara passa de vegades, però molt subtilment. Les situacions o comentaris tendeixen al paternalisme, que és una forma emmascarada de masclisme. “A les dones les cuidem molt”, diuen. I per què m’has de cuidar, a mi? La dona està fent la seva feina igual que l’home. La forma evident de masclisme ja no s’estila. Queda la més subtil, com les bromes masclistes.

¿Hi ha masclisme en els cossos policials?

Culturalment les organitzacions policials tenen denotacions masclistes per la seva pròpia idiosincràsia. Mentre la dona sigui minoria i excepció, no es canviaran certs patrons. Al principi a les dones se’ns posava en temes de menors i de violència masclista. Això ara ja no passa tant. L’argumentació és que som molt bones en això, però a la pràctica és una manera de perpetuar la segregació. La violència de gènere no és un tema de dones, és un tema de tots. Precisament en aquests temes hi han d’entrar els homes.

¿Hi ha encara més desigualtat en les escales de poder?

Sí. Nosaltres per manar hem de ser superdones. Hem de demostrar contínuament que som bones i que ens mereixem el càrrec. Una dona per ser caporal ha de ser una estrella i un home simplement ha de tenir les condicions necessàries. El que seria normal és que hi hagués també dones mediocres en els alts càrrecs, com passa amb els homes. A més, les dones no han d’exercir el poder de manera masculina. Ho hem de fer a la nostra manera.

Per què es presenten a les proves per ser policia menys dones?

Tradicionalment es creu que és una feina per a homes. Faig classe a l’escola de policia i sempre els dic que si es pensen que es una professió masculina estan equivocats. És un servei públic i el fan els homes i les dones. L’ús de la força és un percentatge reduït d’unitats especialitzades.

Què hem de fer per canviar aquesta tendència?

Hem d’entendre que la presència de dones als cossos policials no només no és un problema ni únicament una necessitat sinó també un valor. No hi han d’entrar dones perquè siguin poques. Elles aporten una altra visió que necessitem.