Pandèmia
Societat 17/04/2020

La mortalitat a Catalunya es va disparar un 62% la segona quinzena de març

El Sistema de Monitorización de la Mortalidad (MoMo) radiografia l'excés de defuncions pel covid-19

Cristina Mas / Albert Nadal
5 min
La mortalitat a Catalunya es va disparar un 62% la segona quinzena de març

BarcelonaA Catalunya, la segona quinzena del mes març de l’any passat hi va haver 2.492 morts, però enguany, amb la pandèmia del covid-19, la xifra s’ha elevat fins a 4.009. Un 62% més, segons el Sistema de Monitorización de la Mortalidad (MoMo) de l'Instituto de Salud Carlos III. Enmig del ball de xifres sobre l’impacte del coronavirus, aquesta és avui la font més acreditada per saber què està passant i que mostra l’excés de morts que s’han comptabilitzat als registres civils respecte a les defuncions que serien esperables en un any normal.

Aquesta radiografia sobre la segona quinzena de març arriba amb retard perquè el col·lapse dels registres ha fet que les notificacions de les morts que es produeixen cada dia s’hagin endarrerit i que, fins ara, les dades de la segona quinzena de març no fossin prou estables per poder-ne treure conclusions. Per saber què ha passat en la primera quinzena d’abril, haurem d’esperar 15 dies més.

La radiografia ja fiable de morts al conjunt d’Espanya entre el 17 i el 31 de març xifra en 29.006 les defuncions, un nombre que gairebé duplica les del 2019 durant el mateix període, 16.061. En el cas de la Comunitat de Madrid estem davant d’una sobremortalitat excepcional en l'últim segle, en dues setmanes, més de quatre vegades el que seria previsible. “Una sobremortalitat d’aquesta magnitud en un període de temps tan breu no s’havia vist des de fa molts anys, potser només quedaria per sota de la sobremortalitat de la Guerra Civil o de l’epidèmia de la grip espanyola del 1918”, explica Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, que ha assessorat aquest diari en l’anàlisi de les xifres.

WEB-COVID-morts-totals

Els diferents criteris en els recomptes

Ningú sap del cert quantes vides s’ha emportat la pandèmia del covid-19. El caos sanitari i en els sistemes de registre quan més fort va colpejar la malaltia, així com l’existència de diferents criteris de registre o la manipulació de dades que ofereixen els governs, s’ha traduït en un ball de xifres. I això no només està marejant l’opinió pública i es converteix en una arma política llancívola, sinó que, sobretot, dificulta el seguiment de l’epidèmia i poder valorar l’eficàcia de les mesures que s’estan prenent. Fins ara el ministeri de Sanitat només ha fet públiques les defuncions de persones diagnosticades amb prova PCR o test que han mort als hospitals.

En canvi, des de dimecres passat, el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya comptabilitza, a banda de les defuncions de casos confirmats o sospitosos d’haver patit covid-19 als hospitals, també les defuncions en residències, centres sociosanitaris o domicilis, a partir de les dades aportades per les funeràries. L’executiu espanyol no admetia aquest sistema fins aquest divendres, en què en una modificació publicada en el BOE s'especifica que, a partir d'ara, com a víctimes de coronavirus s'han de comptabilitzar tots els morts (confirmats amb PCR o test), independentment del lloc on s'hagi produït el decés. A nivell mundial, cada país té el seu criteri, fet que ha dut l’OMS a advertir que això complica la presa de decisions.

Per això les dades d’excés de mortalitat són les que més s’aproximen a la realitat, tot i que compten totes les defuncions, sigui quina sigui la causa i encara que cal tenir en compte un decalatge en el registre. De fet, el sistema MoMo, en marxa ja abans de la pandèmia, s’havia dissenyat precisament per detectar repunts de mortalitat i poder actuar en conseqüència, sense esperar el procés de tractament de les dades demogràfiques de l’Institut Nacional d’Estadística, que, malgrat que primer ofereix dades agregades, el conjunt total de dades (on hi ha les microdades: causa de la mort, lloc de residència, dia de la defunció...), triga un any i mig a estar disponible. “El MoMo és com un sismògraf: està pensat per detectar gairebé en temps real els excessos de mortalitat. El problema és que en la situació actual també s’ha desbordat”, apunta Esteve. També cal tenir en compte que altres causes de mort, com els accidents de trànsit, han baixat molt amb les mesures de confinament.

Es confirma una mortalitat més elevada en homes

“Les dades també ens confirmen algunes coses que ja sabem sobre l’epidèmia: que moren més homes que dones i que a més edat, més càstig”, afegeix el demògraf. A Catalunya, els homes representen el 54% dels morts en aquest període. En el conjunt d’Espanya, entre el 17 i el 31 de març, han mort enguany 15.831 homes, gairebé el doble que l’any passat, i 13.175 dones (1,7 vegades més que el 2019). Pel que fa a les franges d’edat, l’excés de mortalitat es concentra en els més grans de 75 anys: en aquests 15 fatídics dies de març van morir 3.074 avis a Catalunya (un 60% més que en el mateix període de l'any passat), tot i que la franja d’edat en què el repunt ha sigut superior és entre els 65 i els 74 (de 313 morts l’any passat a 562). La dimensió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid també és catastròfica: 5.230 morts de més de 75 anys, és a dir, més de quatre vegades el que seria previsible.

Alguns dies van ser especialment cruents: només el 31 de març van morir a Catalunya 384 persones (l’any passat van ser 148). En canvi, a Madrid el dia més negre va ser el 28 de març, amb 562 morts, més de cinc vegades del que seria previsible. El demògraf alerta que no es pot comparar dia a dia la situació a Catalunya i a Madrid perquè hi ha un decalatge: allà el brot va començar una setmana abans i això es constata en les dades.

stats