Societat 10/04/2019

Neix la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística per exigir la fi de la discriminació per raó de llengua

Reclama al nou govern espanyol un pla de reformes que posin fi al "menyspreu del 45% dels ciutadans"

Ara
2 min
Els dirigents d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert i Anna Oliver, i el delegat al País Valencià de la Plataforma per la Llengua, Manuel Carceller (d)

ValènciaAcció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Plataforma per la Llengua han presentat avui a València la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística, que neix per reclamar la fi "del no reconeixement legal ple" de les llengües de l'Estat que no són el castellà i reclamar que aquest compromís sigui assumit pel nou govern espanyol que surti de les urnes del 28 d'abril.

La plataforma, que s'ha presentat de forma coordinada a València, Barcelona, Sant Sebastià i Pontevedra, està integrada per A Mesa pola Normalización Lingüística, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, la Iniciativa pol Asturianu, Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseilua, Nogará (Aragó), Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i la Plataforma per la Llengua.

Des de l'entitat denuncien "el desig" de l'estat espanyol "d'amagar o menystenir" la seva condició plurilingüe i pluricultural. "Es tracta d’una realitat que afecta el 45% de la ciutadania de l’Estat, que viu en territoris que tenen llengua pròpia", han subratllat els portaveus valencians de la plataforma, Anna Oliver (membre de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià), i Manuel Carceller, (delegat al País Valencià de la Plataforma per la Llengua).

Pla de reformes legals

L'associació ha resumit els seus objectius en un manifest fundacional que assenyala com a principal repte que "ningú sigui víctima de discriminació" per la llengua que parla, i que l'Estat "sigui coherent" amb el reconeixement que fa com a llengües oficials als seus respectius territoris del català, el gallec o l'euskera i "dels acords i tractats internacionals que ha signat, començant per la Carta Europea de les Llengües Minoritzades, que Espanya incompleix sistemàticament".

Per resoldre aquesta situació, des de l'entitat reclamen al govern espanyol un pla de reformes legals, administratives i institucionals que garanteixin la no discriminació per raó de llengua. A més, situen com un objectiu fonamental la reciprocitat de les emissions de ràdio i televisió públiques entre els territoris autonòmics que comparteixen llengua. Finalment, i per "no perdre de vista la dimensió internacional", demanen que quan l’estat espanyol es projecti enfora", ho faci també des de "la seva realitat plurilingüe".

Les entitats que integren la plataforma han subratllat que el seu objectiu és dotar-la de continuïtat, i per això prepararan un programa d’actuació en defensa dels criteris i objectius del manifest fundacional.

stats