"Els nens s'han de poder acomiadar de la seva mare o pare malalts abans que morin"

BarcelonaL'Anna Escolà és una de les 12 psicològues sanitàries de l'hospital sociosanitari Mutuam Güell, que atén pacients amb malalties molt greus i incurables en l'última fase de la seva vida. La Hoana va ser derivada al centre fa quatre setmanes pel dolor que li causava el càncer a la zona pèlvica. Ara assegura que el mal s'ha aturat gràcies a la medicació, però que, a més a més, l'atenció de l'Anna l'ha ajudat molt a no emmalaltir amb pensaments negatius. “Sovint no tractes bé les persones que més t'estimen perquè estàs aclaparat. L'acompanyament es converteix en un suport moral i psicològic per desfogar-te”, assegura la Hoana.

Aquest seguiment professional forma part del programa estatal per a l'atenció integral de persones amb malalties avançades de la Fundació Bancària La Caixa, que es va engegar fa deu anys i que, actualment, actua en 28 hospitals catalans a través de nou equips d'atenció psicosocial (EAPS). Es tracta d'un complement a l'assistència pal·liativa per normalitzar i entendre la mort, però també per permetre a la persona gaudir de la recta final de la seva vida. “Jo no exterioritzo gaire el que sento o penso, però amb l'Anna em sento molt còmoda per parlar de la meva malaltia i enfrontar-me a la mort”, explica la Hoana.

L'acompanyament també es dirigeix a l'entorn més pròxim del pacient, primer, per preparar-los per a la pèrdua i, finalment, per atendre'ls durant el procés de dol. “Es tracta d'un impacte emocional molt gran i l'entorn necessita orientació i assistència; no tothom està preparat per a la mort, i encara menys una societat que hi dona l'esquena”, sosté Escolà, que afirma que la mort encara és un tabú per a moltes famílies.

Dol infantojuvenil

Moltes de les persones que tracten els EAPS són pacients joves i oncològics que, en molts casos, tenen fills petits. Escolà assegura que l'atenció psicosocial als infants esdevé una preocupació clau, ja que s'adonen dels canvis i la malaltia també els afecta de ple. Per això, considera que als nens se'ls ha d'oferir veure el familiar i preparar-los per a la imatge que poden rebre d'ell en un hospital: “Tendim a protegir-los, però han de saber que el seu avi, pare o mare està malalt. Les visites han de servir perquè puguin acomiadar-se”.

El programa d'atenció integral inclou també grups d'atenció infantojuvenils. Les sessions reuneixen en un mateix espai nois i noies d'entre 12 i 20 anys que han perdut una figura referent, per tal que donin suport a joves que viuen la mateixa situació. “La identificació amb altres nois que han passat per emocions similars els fa sentir acompanyats en el dol i els ajuda a expressar-se i a compartir sentiments”, explica la psicooncòloga.