Societat 24/01/2016

“La nostra política és rebentar pisos i tapiar portes”

La justícia pot trigar un any a fer fora els inquilins

L.m.
2 min
Un habitatge destrossat, al barri del Poble-sec de Barcelona, que havia sigut ocupat.

BarcelonaEl procés per expulsar de l’habitatge un grup d’okupes es pot eternitzar, expliquen fonts judicials, i la policia només pot actuar durant les primeres 24 hores de l’ocupació. Després es necessita una ordre judicial, tret que s’hagi produït un delicte flagrant o aquestes persones estiguin en risc.

Les mateixes fonts han assenyalat que per poder actuar sense l’ordre explícita d’un jutjat, el propietari de l’immoble ha d’acreditar que és el propietari amb tota classe de documentació i també s’ha de provar, a través de testimonis, que els inquilins porten menys d’un dia a l’habitatge.

“Quan arriben aquestes decisions judicials s’executen amb la màxima celeritat possible, però en la resta de casos cal respectar la llei”, explica Antoni Vallbona, advocat penal i civil que ha portat casos d’ocupacions.

Aquesta situació ha dut alguns administradors de finques a improvisar mesures per fer fora dels seus habitatges els inquilins que no paguen. En el millor dels casos contracten professionals de l’àmbit de la seguretat i vigilància i, en el pitjor dels casos, es contracten els serveis de persones que per uns quants euros poden fer qualsevol cosa.

Les immobiliàries consultades per aquest diari, tot i que no reconeixen haver contractat terceres persones per fer d’intermediàries amb els okupes, sí que lamenten que la justícia sigui tan lenta. “Es triga entre vuit mesos i un any a poder tirar endavant el desnonament d’un llogater”, assegura Vallbona. Les immobiliàries comparen l’impagament d’un lloguer a un robatori, ja que s’ocupa un habitatge i no es paga. Per això, creuen que la justícia hauria de ser més ràpida i eficaç.

Fomentar la màfia de l’ocupació

“Nosaltres utilitzem dues vies. Si detectem okupes, en menys de 24 hores truquem als Mossos i, si no, negociem amb ells”, assegura Marc Folch, director d’una administradora de finques. Les negociacions passen, segons aquest directiu, per oferir diners als inquilins, entre 3.000 i 6.000 euros.

No obstant això, Folch remarca que utilitzar aquest mètode és fomentar la màfia de l’ocupació i la delinqüència. “Ara hi ha veritables especialistes que viuen d’això”, diu. Folch explica que, per evitar-ho, la seva “política és rebentar els pisos, tapiar portes i destrossar-los”. Aquests casos, constata el mateix directiu, solen passar en pisos “vells i fets pols” que s’han de rehabilitar. Per això, “intentem potenciar els pisos i llogar-los ràpidament per no tenir-los tancats”, afegeix.

Enganyar l’inquilí

Antoni Vallbona assegura que el tema de les ocupacions està proliferant i que el perfil de gent que es dedica a ocupar es pot dividir en diferents tipologies. Hi ha okupes que demanen entre 700 i 1.000 euros a tercers per tirar a terra la porta d’un habitatge buit -generalment els que fa molt de temps que estan tancats-, entregar-ne les claus i, en alguns casos, oferir-ne també subministraments de llum i aigua.

Les ocupacions que responen a aquesta tipologia tenen el vistiplau dels inquilins que hi entren a viure, que, normalment, no tenen cap altra alternativa per poder disposar d’un sostre. També hi ha grups que falsifiquen el lloguer i enganyen els nous inquilins amb documents que aparentment són correctes i utilitzen processos totalment habituals, com ara oferir una visita a l’habitatge o fer pagar una fiança.

stats