Societat 18/02/2019

Torna la tensió entre veïns al Forat de la Vergonya

Les ocupacions i els robatoris fan créixer la inseguretat a l'entorn dels carrers de Sant Pere Més Baix i Carders, a Barcelona

Natàlia Vila
2 min
Torna la tensió entre veïns al Forat de la Vergonya

Barcelona“L’ambient s’està tornant complicat, cada vegada hi ha més robatoris”, admet una cambrera del barri. “Això no se soluciona amb més policia, ni amb més centres de menors, ni votant un partit o un altre. Aquí hi ha un problema social de fons, greu, molt complicat, i al final sempre s’ataca els mateixos, però ells són l’última baula”, diu un altre cambrer. Es refereix al grup de nois joves que hi ha a la plaça. La tensió entre els veïns i els comerciants de l’anomenat Forat de la Vergonya (entre els carrers de Sant Pere Més Baix i Carders, a Barcelona) torna a ser evident. La majoria admeten un auge dels robatoris i els veïns comencen a especular si es tracta de menors estrangers no acompanyats o bé joves que han complert els 18 anys i han quedat fora del sistema.

Ahir alguns propietaris, veïns d’un dels blocs de pisos que encercla la plaça, van denunciar que han rebut amenaces de mort d’alguns dels nois i que aquests joves han intentat entrar de manera il·legal en algun dels pisos de la finca. Segons exposen aquests veïns, els joves han ocupat totalment un dels blocs adjacents al seu i els problemes de convivència s’han accentuat. Asseguren que han de conviure amb “música forta a altes hores de la nit i altres fets incívics com el llançament al terrat de tot tipus d’escombraries”. Per això han dirigit una carta a l’Ajuntament en què reclamen més mesures de seguretat, més càmeres de vigilància i canvis en l’enllumenat públic i el mobiliari urbà. El restaurant del costat d’aquest bloc ocupat corrobora totes les molèsties, però alhora evita enfrontar-s’hi. “Anem amb compte amb els clients, sobretot a la terrassa, però fem vida normal”, assegura una de les cambreres.

Un sistema saturat

Ni l’Ajuntament ni la Generalitat neguen que el problema de fons és la saturació del sistema per la crisi migratòria. El consistori, a més, recorda que la competència no és seva: “Ja durant la tardor del 2017 vam demanar a l’Estat, amb la Generalitat intervinguda, més recursos i implicació per abordar el fenomen creixent dels menors migrants no acompanyats”, recorden fonts municipals. Al seu torn, la conselleria d’Afers Socials diu que “hi ha una coordinació estreta i diària amb l’Ajuntament per detectar i analitzar quins són els nuclis de dinàmiques de carrer”. El Govern, però, també remarca que “aquest fenomen no el solucionarà només el municipi o només la DGAIA”, sinó que cal una visió multidisciplinària, apunta el departament.

stats