Oncòlegs europeus proposen una recerca molt més coordinada per augmentar la supervivència a deu anys dels malalts
Referents com Josep Tabernero (VHIO) fan una crida a superar la bretxa entre la prevenció, l'atenció clínica i la investigació
BarcelonaAugmentar la supervivència a 10 anys dels afectats de càncer i que arribi al 75%. No és una quimera per als oncòlegs aconseguir aquesta fita el 2030 sempre que es treballi en diversos fronts coordinadament: la prevenció a tots el nivells –la identificació de persones en risc de desenvolupar càncer, la detecció precoç i la vigilància dels supervivents–, la integració d'aquesta atenció amb la recerca i la pràctica a peu de llit. És el camí que proposen experts de la talla del doctor Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i cap d'oncologia mèdica del mateix hospital. "Per aconseguir aquest objectiu és fonamental un enfocament integral de la recerca centrat en la medicina de precisió o personalitzada", defensa.
En les dues últimes dècades s'han explorat iniciatives per garantir l'accés al tractament, atenció i suport necessaris de tots els pacients amb càncer, una malaltia amb una incidència creixent entre la població. Recentment, la Unió Europea va posar en marxa la Missió Càncer, un enfocament multdisciplinari per a la investigació del càncer que té com a objectiu reduir substancialment la incidència de la malaltia a Europa i augmentar la qualitat de vida dels pacients. Ara la revista Molecular Oncology ha publicat un article en el qual destacats oncòlegs d'institucions europees de referència resumeixen una sèrie de recomanacions per assolir aquests objectius.
La finalitat més ambiciosa és la creació d'infraestructures transfrontereres integrades que treballin en xarxa i que es trobin distribuïdes geogràficament. Els experts subratllen la importància de la creació de Centres Integrals de Càncer, que permetin establir un vincle estret entre la recerca i els sistemes de salut i que també ajudin a integrar la cura i la prevenció amb la recerca i l'educació. "Aquests centres tindrien una rellevància especial a l'hora de facilitar la feina dels investigadors, ja que els permetrien l'accés a una massa crítica de pacients, a material biològic i a recursos tecnològics", assegura Tabernero.
¿Com millorarien la recerca aquests centres? El document posa l'exemple dels pacients pediàtrics. L'escassetat de casos fa que la investigació sigui complexa i fragmentada, i el fet de concentrar aquests pacients en centres de referència ajudaria de manera substancial a impulsar tant la innovació com l'eficiència dels tractaments. Passaria el mateix amb els pacients geriàtrics, tot i que els casos són més nombrosos: els centres de referència permetrien la creació i el desplegament de programes específics.
Harmonitzar les prioritats europees
L'altra gran proposta és la integració de la recerca amb l'atenció i la prevenció del càncer, entenent-ho com un continu que es retroalimenta, i fomentar la transferència econòmica. "És important posar atenció especial a la bretxa existent entre la recerca i l'atenció, és a dir, entre quan es produeixen els descobriments i quan poden aplicar-se a la pràctica clínica. Succeeix el mateix amb la bretxa existent entre la recerca i la prevenció", diu Tabernero.
L'expert també considera important el desenvolupament de noves teràpies i la recerca de resultats i de supervivència, i l'impuls de les àrees psicosocial (suport psicològic i emocional) i pal·liativa (tractament de símptomes i efectes secundaris). L'economia de la salut, el Big Data i la ciència computacional, i l'educació especialitzada són altres àrees que cal prioritzar, segons l'expert.
A l'article també s'assenyala la importància de millorar la coordinació en recerca així com de facilitar instruments financers més flexibles i eficients, passant per l'harmonització de les prioritats i polítiques dels diferents països i de la Unió Europea. Així s'aconseguiria garantir una cartera de recerca equilibrada.
S'espera que la càrrega anual de càncer augmenti en els 28 estats membres de la Unió Europea dels 3 milions de casos el 2018 a prop de 4 milions de casos nous el 2040. Durant aquest temps anirà a l'alça el nombre de persones que viuen amb un diagnòstic i un tractament de càncer i que requereixen tant exàmens regulars com atenció especialitzada, inclosa la rehabilitació i el suport psicològic i socioeconòmic.
