Societat 07/10/2021

La Palma, el llarg viatge des del centre de la Terra

La Palma és una illa jove i dinàmica en contínua formació i erupcions volcàniques cada 53 anys de mitjana

4 min
Uns homes observen de lluny l'erupció del Cumbre Vieja, a l'illa de La Palma

BarcelonaEl dia a dia del volcà de Cumbre Vieja, a l'illa de La Palma, aparenta ser molt dinàmic i intens. I efectivament ho és, com ho demostra l'actual fase explosiva, l'arribada de la colada de lava a l'oceà o l'obertura de noves boques eruptives. No obstant això, és més que previsible que tota aquesta activitat decaigui d'aquí poques setmanes. Els experts calculen una durada entre 24 i 84 dies. Quan s'apagui l'actual erupció, l'illa haurà canviat de morfologia i haurà crescut una dimensió encara per determinar. I d'aquí uns anys, potser 50 o tal vegada cent, tornarà a passar el mateix. Aquesta i no cap altra és la història de La Palma i d'altres illes canàries, el creixement des del fons del mar fins a emergir i permetre la vida en superfície.

De fet, podríem dir que l'illa és el veritable volcà, tal com defensen un bon nombre d'experts. Originàriament hauria sigut un volcà submarí que hauria començat a aflorar fa milions d'anys a uns 3.000 metres de profunditat. De fet, els experts estimen que el vulcanisme canari té almenys 50 milions d'anys i que globalment s'estén sobre una enorme bombolla magmàtica d'uns 150.000 km cúbics. Cada cop que la pressió interior del magma i els gasos que porta dissolts empeny amb prou força, l'escorça corre el risc de trencar-se per algun punt. Si tenim en compte que l'escorça dessota La Palma fa uns 8 km de gruix, mentre que a Fuerteventura i Lanzarote és d'uns 18 km, s'entén que les illes més orientals, en particular La Palma i El Hierro, les més joves, siguin les més actives. Tècnicament, es considera que totes dues estan encara en fase constructiva.

Fum dens i cendres del volcà a la vall d'Aridane, a La Palma.

“L'illa de la Palma és activa i segueix creixent”, explica el geòleg de la Universitat Complutense de Madrid Eumenio Ancochea. Ben mirat, cada una les illes canàries s'hauria format gràcies a “milers d'erupcions”. “Si una erupció genera un gruix de 10 metres i passa cada 50 anys, en caldrien milers per fer emergir una illa”, continua. La Palma sorgeix d'un fons marí de 3.000 metres de profunditat i el seu punt més alt és a 2.500 metres d'altura. “Calen moltes erupcions”, exclama. L'expert assenyala que a l'illa hi ha una erupció cada 53 anys, tot i que altres especialistes consideren que la mitjana està per sobre dels 70.

L'actual erupció, assenyala Juan Carlos Carracedo, vulcanòleg del CSIC que ha treballat a Canàries i a Hawaii, es va començar a detectar fa aproximadament quatre anys, quan l'activitat sísmica va experimentar un increment sobtat però de molt baixa intensitat, per sota del 2,5 en l'escala de Richter. En cap cas es preveia que fos imminent, però sí que alguna cosa estava passant. Moviments per sota de 10 km i molt probablement, d'intrusió: el magma començava a ocupar espais cada vegada més superficials. Fins que es va instal·lar a uns 6.000 metres i allà va quedar confinada una cambra en forma de punta de llança –els experts calculen que amb un volum de 20.000 km cúbics–. La punta de la llança, o de la ploma, presumiblement empesa des de la base, hauria trobat el camí de sortida en tan sols 8 dies.

Dues setmanes més tard, segons el satèl·lit Copernicus, ha expulsat uns 80 milions de metres cúbics de lava, a més de gasos i vapor d'aigua. Molt més que l'erupció del Teneguía el 1971 en tres setmanes i semblant a la del volcà San Juan el 1949. Tots tres, però, tenen un comportament molt similar, amb múltiples boques i colades de lava que acaben al mar. “Així creixen les illes”, puntualitza. Atès el volum de la cambra magmàtica, és previsible que el nou con volcànic de Cumbre Vieja segueixi expulsant lava, gasos i material piroclàstic força setmanes més.

"La vida tornarà a sorgir"

Cada boca hauria deixat un petit con, allò que vulgarment anomenem volcà, format per un cràter i unes parets sobre les quals s'ha dipositat una bona part del material expulsat. Una part gens menyspreable és la que forma les colades de lava que es mouen a una velocitat variable d'acord amb la densitat del material incandescent. El seu curs no és equiparable al d'un riu sinó que va omplint sots i altres accidents orogràfics que es troba pel camí destruint tot allò que no suporta ni el pes ni la temperatura de la roca fossa, d'entre 1.000 i 1.200 graus. La lava, en contacte amb l'ambient, es refreda i deixa una mena de crosta de roca solidificada que manté calenta la part interior, que encara pot ser líquida. Ara com ara, l'erupció de Cumbre Vieja ja ha afectat prop de 500 hectàrees i un altre miler d'edificacions. La cendra expulsada ha cobert 3.500 ha i els fronts de lava han arribat als 50 metres en algun punt.

I finalment, la lava ha arribat al mar i ha passat allò que preveien els científics. Xoc tèrmic entre l'aigua freda i la lava calenta, alliberament de gasos tòxics, principalment àcids sulfhídric i clorhídric, i refredament sobtat de la roca volcànica. El delta volcànic, d'uns 500 metres d'amplada i 400 de llargària segueix creixent. El risc d'emissió tòxica de gasos s'ha esvaït, també el de tsunami i el d'esllavissament de roques ha quedat limitat a nivell local.

Mentre passa tot això, la destrucció de vida i infraestructures és total. Però, com recorda Eugenio Fraile, expert a bord del vaixell Ramon Margalef i investigador de l'Institut Oceanogràfic, en poc temps en l'escala geològica –més temps en la humana– “la vida tornarà a sorgir”. Les cendres són riques en compostos de sílice, alumini, ferro, magnesi i calci. “Les cendres tindran efecte fertilitzant tant en el fons marí com a la superfície terrestre”, afirma. A més, la lava que entra al mar provoca un redireccionament de la columna d'aigua que fa ascendir gran quantitat de nutrients. “La regeneració de l'entorn marí i el terrestre està assegurat”, diu. El verd tornarà a La Palma abans que no ens pensem.

stats