La pandèmia elimina l'atur de les infermeres

BarcelonaLes infermeres són el col·lectiu més nombrós del sistema sanitari, amb unes 45.000 professionals titulades a tot Catalunya, i, tot i així, falten mans. Moltes. El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), que té registrades quatre de cada cinc infermeres del país, assenyala que hi ha 6,2 professionals per cada mil habitants i calcula que caldria incorporar-ne unes 10.866 més per igualar la ràtio de Navarra (8,6 infermeres cada mil pacients), la més elevada a l'Estat; i per arribar a la mitjana europea (9,5) en faltarien més de 16.000. La pandèmia ha demostrat que no hi ha prou infermeres a l’atenció primària, als hospitals i a les residències, i la prova d'aquest dèficit és, a la pràctica, l'eliminació de l'atur d'aquesta categoria professional: només a Barcelona, abans del covid-19, hi havia aproximadament unes 300 infermeres col·legiades sense feina; en aquests moments no n'hi ha cap.

"Què ens diuen les dades? Que falten infermeres. El covid ha augmentat la contractació per qüestions evidents de necessitat, però també ha disparat els casos en què es doblen torns o es fan hores extres per l'enorme càrrega de feina que genera la pandèmia", afirma la presidenta del COIB, Paola Galbany. Si bé el col·legi no disposa de dades sobre les baixes laborals dels últims mesos, conclou que "totes les infermeres en actiu estan treballant".

Les infermeres de tots els nivells assistencials han incrementat molt les seves competències els últims mesos. Per posar-ne un exemple, les de l'atenció primària a més de tenir cura dels malalts crònics també han assumit el gruix de la gestió de la detecció i el seguiment dels contagis, s'han fet càrrec de les residències i han entrat a les escoles per fer promoció de la salut i vigilància epidemiològica. A més, planifiquen, executen i supervisen la campanya de vacunació. Però també ha crescut la càrrega de feina de les infermeres hospitalàries, especialment a les unitats de cures intensives (UCI), i de les que treballen a les residències –que són les més mal pagades.

"Sabem que un país amb més ràtio d'infermeres es tradueix en menys infeccions, menys ingressos i reingressos als hospitals i una més gran satisfacció amb la salut autopercebuda. Som les professionals més ben valorades dins el sistema sanitari i no ens cal més visibilitat, sinó més reconeixement", explica la vocal de ciutadania de la junta del COIB, Paloma Amil.

Estancades malgrat la formació

Amb motiu del Dia Internacional de la Infermeria, que se celebra cada 12 de maig, les infermeres de Barcelona han reivindicat més "representació" en els llocs en els quals es planifica l'acció sanitària, així com una millora de les condicions laborals. "Tenim condicions laborals precàries, molts contractes temporals i greus problemes de conciliació", ha denunciat Galbany. Els sous de les infermeres són molt variables, perquè depenen dels centres sanitaris i dels convenis a què estan sotmesos, i les que en surten més malparades són les infermeres que treballen en residències i sociosanitaris. "Aquests són els primers que cal revisar, perquè han demostrat ser puntals durant la pandèmia", ha assenyalat la presidenta del COIB. A més, que no es reconeguin les especialitzacions –com ara les de salut mental o medicoquirúrgiques– estanca les professionals en la mateixa situació laboral i els mateixos sous malgrat la seva formació.

Pel que fa a la contractació, la pandèmia ha multiplicat i agilitzat els processos a causa de l'alta demanda d'aquestes professionals, sobretot als hospitals públics, i ara les infermeres exigeixen que es mantingui. "No podem treballar com els temporers, només a l'estiu o per Nadal", ha denunciat Galbany. I Paloma Amil ho subscriu: “L’envelliment progressiu de la població i la incertesa creixent que causen els canvis socials i situacions com la que ha generat la pandèmia fan que la cura, que és la funció principal de les infermeres, sigui cada cop més important”.

L'altíssima pressió assistencial i les condicions laborals, amb sous precaris i contractes temporals, han empès a l'estranger professionals molt formades i molt valorades per buscar en altres països l'estabilitat i el reconeixement que no troben a Catalunya. Entre el 2011 i el 2015 van augmentar les infermeres que marxaven a l’estranger, amb 257 expedients tramitats a l'Oficina d'Informació Professional a l'Estranger (OIPE) de mitjana cada any. A partir del 2016 aquests tràmits van caure a la meitat (127) però el 2020 van repuntar una mica (139).