El pare del bomber mort fa quatre mesos: “Ha sigut inútil i es podia haver evitat”

BarcelonaJuanjo Liébana va perdre el seu fill Joan fa quatre mesos. Tots dos treballaven de bomber: el primer als bombers de Barcelona i el segon als de la Generalitat. El pare ara està jubilat i el fill va morir en l’incendi d’un taller mecànic al juny en una nau de Vilanova i la Geltrú. Feia sis anys que no moria un bomber de la Generalitat en acte de servei i el pare pensa que la defunció del seu fill “ha sigut inútil i evitable”. Liébana ha parlat aquest migdia en un homenatge que ha omplert la plaça Sant Jaume de Barcelona amb un miler de persones, la majoria bombers de la Generalitat i de Barcelona, convocats pels sindicats de bombers funcionaris. “Mai podem acceptar que cap bomber perdi la vida fent la seva feina”, ha dit el pare, que ha denunciat la precarietat del cos. “Em desespera saber les condicions” en què treballen, ha dit.

“Si hi entren dos, en surten dos. Si hi entren cinc, en surten cinc”. És el lema “més bàsic”, segons Liébana, dels bombers: “Entrem junts, avancem junts i sortim junts”. El pare ha demanat a la Generalitat que reflexioni sobre la mort del seu fill “durant una hora en silenci, perquè aquest és el temps que en Joan va passar sol allà dins”. Liébana ha assegurat que van trobar el cos del seu fill “per casualitat” gairebé una hora després d’entrar al taller, cosa que ha qualificat d'"error inadmissible”. També s’ha dirigit als bombers i els ha recordat que quan ell exercia vetllava pels seus companys i ells també ho feien per ell: "Nosaltres vam tenir les primeres sortides i els veterans van cuidar de nosaltres. Per què el meu fill no va tenir aquesta oportunitat?” Joan Liébana, de 30 anys, era de l’última promoció de bombers funcionaris.

“La prioritat de qualsevol equip és mantenir-se unit i segur durant la maniobra, que acaba quan tots els bombers són fora i estan bé”, ha afirmat el pare, que ha afegit que “no calen gaires protocols i coneixements” per saber-ho, perquè formar part del cos “no és portar només un uniforme amb galons o escriure documents tècnics”. Liébana ha explicat que “encara és l’hora” que la direcció dels Bombers de la Generalitat es dirigeixi a ell i a la resta de la família i els expliqui l’informe dels fets, motiu pel qual ha exigit “la veritat”. Una de les preguntes que per a ell continua sense resposta és “per què van deixar el Joan sol dins la nau i ningú se’n va preocupar”.

“La precarietat mata”

Un dels missatges que s’ha repetit a les pancartes de la concentració a la plaça Sant Jaume ha sigut “La precarietat mata”. Liébana també hi ha fet referència quan s’ha tornat a adreçar a la direcció del cos: “Exigiu molt però no heu tingut en compte principis bàsics. Ho heu comprovat amb la mort del meu fill”. Ha afegit que volia dir “les coses clares perquè no torni a passar mai més” i ha demanat a la Generalitat que no cometi “errors del passat” protegint “qui no fa bé la seva feina”. Segons Liébana, una forma de treballar “basada en la mort dels treballadors” està abocada al “fracàs”.

Abans de Liébana han pres la paraula diversos companys de la mateixa promoció del bomber mort, que han lamentat les mancances del cos, tant materials com de falta de comandaments. Els sindicats han mostrat a la plaça Sant Jaume uns equips antics de respiració autònoma, coneguts amb les sigles ERA, que després de la mort de Joan Liébana el departament d’Interior va començar a renovar. L’homenatge ha acabat amb un repic dels cascos dels bombers que han assistit a l’acte vestits amb uniforme.