Salut

Una patent per valor d'un milió d'euros: la Vall Hebron fa història en la recerca a l'Estat

El centre va trobar un tractament per frenar una malaltia muscular minoritària

Una història d'èxit insòlita per a la recerca catalana. Així podria definir-se el resultat de la col·laboració entre el Vall Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat de Colúmbia (Nova York) per trobar un tractament que aturi la progressió d'una malaltia muscular minoritària. Set anys després que l'equip del doctor Ramon Martí, cap del grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial del VHIR, descobrís que era possible desenvolupar una teràpia específica contra el causant d'aquesta miopatia muscular, una deficiència en el gen TK2, i el centre vengués la llicència d'explotació a una multinacional, la Vall Hebron ha començat a recollir els fruits de la transacció: ha obtingut més d'un milió d'euros de la farmacèutica Zogenix, l'empresa líder de tractaments per a patologies poc freqüents. "Som competitius globalment i això demostra que un canvi de model és possible. Són resultats com aquests els que ens encoratgen a seguir apostant per col·laborar amb centres de primer nivell i ser ambiciosos", argumenta la directora de l'àrea de desenvolupament de negoci del VHIR, Laia Arnal.

El milió d'euros obtingut pel grup que lidera el doctor Martí és un rèdit econòmic singular que marca un abans i un després en la investigació a l'estat espanyol: és el benefici més alt que ha generat mai un institut de recerca. Els diners es reinvertiran íntegrament en el funcionament del centre, i la major part es destinaran a pagar sous i donar estabilitat als patòlegs que han fet possible aquesta fita. "La satisfacció és molt gran més enllà dels beneficis econòmics. Per primera vegada veiem de forma directa que la nostra recerca ha arribat a un tractament efectiu", explica.

La deficiència de TK2 afecta eminentment infants i el 80% dels casos tenen un pronòstic greu: la malaltia es diagnostica en els dos primers anys de vida i la supervivència als cinc anys és molt baixa. L'alteració genètica ataca la musculatura i, a la llarga, paralitza les vies respiratòries. El 2013, el VHIR i la Universitat de Colúmbia van proposar conjuntament aquest tractament, l'MT1621, que compensa el dèficit bioquímic del gen. La teràpia era tan prometedora que va despertar l'interès d'empreses biotecnològiques i va captar inversors internacionals del mercat nord-americà i israelià, fins i tot abans de demostrar-se la seva eficàcia en malalts. De fet, ara es testarà en 40 pacients a través del circuit normal. Fins ara s'havia administrat a desenes de pacients de forma "compassiva" –com a tractament experimental, no assajat– i havia aconseguit la supervivència d'almenys el 30% dels afectats. 

Esquerda entre el laboratori i el mercat

La transferència tecnològica és el nom amb què es coneix el salt al mercat del coneixement que es genera als centres de recerca i a les universitats. En el camp de la salut es considera que aquest procés és exitós quan les propostes es comercialitzen com a servei o producte i es troben a l'abast dels professionals i els pacients. En la piràmide de l'assistència sanitària, la innovació és la base i les patents són un dels indicadors més utilitzats per mesurar el grau de desenvolupament d'un país. El camí, amb tot, no és fàcil i els investigadors catalans ho saben. El cas del grup del VHIR és excepcional i un exemple que caldria reproduir, segons els experts.

Encara que no faltin ni idees ni projectes innovadors i el nivell de la recerca catalana sigui molt competitiu, hi ha una esquerda entre el prototip del laboratori i el producte final. Molt sovint ni tan sols arriba a comercialitzar-se. "La innovació es mesura per patents, per transferències de tecnologia, per creació d'empreses i retenció de talent, i el mapa català evidencia que som a la cua d'Europa", assegura el director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya (CIMTI), Manel Balcells. 

Una distància internacional que el director adjunt del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Martorell, atribueix a la joventut del sistema acadèmic català. "Els centres i institucions d'investigació tenen entre 15 i 20 anys. En ciència, la maduresa d'un sistema es mesura per dècades i a l'Estat fa 45 anys hi havia un règim dictatorial", apunta. El físic i enginyer informàtic assegura que, a més, la inversió privada espanyola en I+D és objectivament inferior a la mitjana europea, pràcticament la meitat, i que la transferència tecnològica és la que més se'n ressent d'aquest infrafinançament. "Catalunya té una situació privilegiada perquè hi hagi un retorn social, però les polítiques públiques han de potenciar la participació del teixit empresarial, cosa que encara no passa", remarca.

En el cas del VHIR, el volum de negoci arriba als 2 milions d'euros i, en total, el centre ja té 100 patents, el 12% de les quals en mans d'empreses internacionals. Són dades rellevants, ja que abans del 2016 ni tan sols existia una àrea de negoci. "Tenim una obsessió per arribar al pacient però per fer-ho cal entrar al mercat, per poder reinvertir els beneficis dels negocis en recerca", diu Arnal, que apunta que resultats com els que se celebren aquest dijous són "un benefici col·lectiu".