Els patògens dispersats pels humans, una amenaça per als animals de l'Antàrtida

Un estudi ha identificat bacteris com la salmonel·la en aus marines dels ecosistemes polars

La fauna antàrtica està amenaçada pels patògens dispersats pels humans en latituds polars, segons un estudi de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat (IRBIO) de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA). L'estudi, que ha identificat bacteris del gènere salmonel·la i 'Campylobacter' d'origen humà en aus marines dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics, explica que aquests agents zoonòtics, que causen infeccions freqüents en les persones, són adquirits per les aus marines carronyeres en contacte amb humans o el bestiar, i es dispersen al llarg de l'oceà sud.

L'estudi, que publica la revista 'Science of the total environment', també alerta que cada vegada és més fàcil introduir agents infecciosos en regions remotes que podrien originar mortalitats massives en els ecosistemes més extrems del món. Els experts que han liderat la investigació, Jacob González-Solís (IRBIO-UB) i Marta Cerdà-Cuéllar (IRTA-CReSA), recomanen en el seu treball que cal potenciar mesures de bioseguretat més estrictes per limitar els impactes humans a l'Antàrtida.

Segons l'estudi, exploradors, baleners, científics -i més recentment, també turistes- són exemples de col·lectius humans que s'han desplaçat fins als punts més remots de l'extrem sud del planeta i que estan provocant casos de zoonosi inversa, és a dir, infeccions que són transmeses per l'espècie humana a d'altres éssers vius. "La cronologia i les vies potencials per a la zoonosi inversa en aquests ecosistemes són complexes i difícils d'estudiar, però sembla que es poden relacionar clarament amb la proximitat de la fauna en zones subantàrtiques habitades i amb la presència de bases científiques antàrtiques", adverteix González-Solís.

L'estudi ha confirmat les primeres evidències de zoonosi inversa relacionada amb la presència de bacteris salmonel·la i 'Campylobacter' d'origen humà en la fauna polar i un dels senyals d'alerta ha sigut, en concret, la identificació de ceps de 'Campylobacter', que són resistents a la ciprofloxacina i l'enrofloxacina (antibiòtics d'ús habitual en medicina i veterinària).

"El descobriment de genotips de 'Campylobacter' habituals en l'espècie humana o el bestiar ens va donar la pista definitiva per confirmar que l'home pot estar introduint patògens en aquestes regions tan remotes", detalla Cerdà-Cuéllar. "Aquests ceps de salmonel·la i 'Campylobacter', que són causa habitual d'infeccions en els humans i el bestiar, no solen provocar brots de mortalitat en la fauna salvatge. Ara bé, els nous patògens emergents o invasors que arriben a poblacions altament sensibles -com la fauna antàrtica i subantàrtica- podrien tenir conseqüències devastadores i causar el col·lapse local i l'extinció d'algunes poblacions", avisen els biòlegs.

Més continguts de