AFERS SOCIALS

L’Estat penalitza el Govern per la llei de la dependència

Deixa de pagar 30 milions perquè es manté la prestació dels cuidadors familiars, i el finançament públic es desequilibra

La llei de la dependència viu un desequilibri cada cop més accentuat. Entre el 2007 i el 2017, el finançament públic ha crescut però no a parts iguals. L’estat espanyol havia arribat a aportar -els primers anys de la llei- més de 300 milions d’euros a Catalunya; ara aquesta xifra gairebé s’ha reduït a la meitat. És més, la diferència ha arribat a un rècord històric, perquè l’any passat l’Estat només va aportar el 15,7% del finançament públic de la llei de la dependència i el Govern el 84,3% -tot i que la llei preveu que l’aportació sigui paritària-. Una part d’aquest desequilibri es deu a una penalització que aplica el govern espanyol: l’any passat va deixar de pagar 30 milions a la Generalitat perquè Catalunya manté la prestació dels cuidadors familiars. El secretari d’Afers Socials i Famílies del Govern, Francesc Iglesias, valora que “penalitzar aquesta figura no té sentit”.

L’origen d’aquesta situació es remunta al 2013, quan l’executiu del PP aplicava les retallades a la llei de la dependència. Com que la prestació dels cuidadors familiars -també anomenats informals o no professionals - suposava la despesa més significativa, el govern espanyol va anunciar que penalitzaria les comunitats autònomes amb més cuidadors familiars que la mitjana estatal. “Mai hem estat per sota la mitjana. Andalusia, Madrid i Catalunya sempre acostumem a estar per sobre”, explica Iglesias, sobre les prestacions atorgades de cuidadors no professionals. Aquesta prestació és per als familiars que atenen -durant unes hores al dia- una persona en situació de dependència amb qui viuen al mateix domicili; ho poden ser familiars de fins a tercer grau de parentiu. La majoria de les persones ateses pels cuidadors familiars tenen un grau 1 de dependència -hi ha tres graus-, el més moderat.

Actualment, segons dades de juny d’aquest any, 166.777 persones són beneficiàries a Catalunya de prestacions econòmiques i de serveis de la llei de la dependència. Això implica un 21,2% més de beneficiaris que el març del 2016. Entre les 166.777 persones -que poden rebre més d’una prestació-, el Govern ha concedit 204.894 prestacions. D’aquestes, 88.722 pertanyen a cuidadors familiars. Es tracta, amb diferència, de la prestació més nombrosa. “Els països nòrdics tenen claríssim que aquest és el model: que la persona pugui estar-se a casa seva. Els recursos de l’Estat ho haurien de potenciar. En canvi, amb la penalització -que cada any creix si no es redueix el nombre de cuidadors familiars- es busca el contrari. El sistema és antiquat i pervers”, considera Iglesias, que defensa que les persones han de tenir l’opció de triar la prestació que més els interessa.

Augmenta el copagament

Mentre que les aportacions del govern espanyol han disminuït, el copagament que han d’afrontar els beneficiaris de la llei de la dependència ha augmentat. De fet, dels 1.421 milions d’euros que Catalunya va destinar a la llei de la dependència l’any passat, el 65% procedien de la Generalitat, el 23% del copagament i el 12% de l’Estat. “El copagament ha tendit a pujar perquè hem creat més places de centres residencials, que tenen un cost més elevat que altres serveis”, explica el secretari d’Afers Socials i Famílies. Iglesias recorda que les retallades del 2012 i el 2013 de l’executiu del PP també van fer que les persones a qui es valorava un grau 1 de dependència no podien ser beneficiàries de la llei fins al juliol del 2015. “Això va generar una allau de sol·licituds i ha provocat que ara tinguem tantes peticions inicials com beneficiaris que demanen revisar el seu grau de dependència perquè ha augmentat. És una barbaritat”, assegura.

El Govern també treballa per reduir els terminis de les sol·licituds i les llistes d’espera. 824 persones van morir a Catalunya l’any passat amb les sol·licituds inicials de grau pendents de valorar. Pel que fa als plans individuals d’atenció (PIA), 727 persones van morir l’any passat sense que s’haguessin pogut tirar endavant. En aquest últim cas, la xifra ha disminuït més de la meitat en un any, i Iglesias explica que això ha sigut possible perquè s’ha fet un pla de xoc amb el Consorci de Serveis Socials de Barcelona -que concentra la majoria dels casos pendents- per reforçar els equips d’elaboració dels PIA inicials. Segones dades del juny d’aquest any, 32.768 persones tenien el grau de dependència valorat i estaven pendents del PIA.

En els últims dos anys s’han creat 3.700 places de residències per a gent gran i 622 places de centres de dia. Actualment, 18.184 persones estan en llista d’espera en les residències (n’hi ha 8.475 més d’apuntades que reben una prestació econòmica vinculada a la residència). Tot i això, de les 18.184, 5.037 han renunciat alguna vegada a una plaça i han perdut la posició, tot i que tenen dret a continuar a la llista. En el cas dels centres de dia, 4.175 persones estan en llista d’espera (n’hi ha 539 més d’apuntades que reben una prestació econòmica). D’aquestes 4.175, 826 han renunciat a una plaça alguna vegada.

Més continguts de