A peu o fent autoestop: l'odissea de tornar a casa sense trens en plena apagada

BarcelonaTornar a casa aquest dilluns va ser, per a molts, una autèntica odissea. En diferents sortides de Barcelona, grups de persones feien pinya i, al pas dels cotxes, alçaven els braços amb cartells on es podia llegir quin era el seu destí: Cerdanyola, Vilassar de Mar, Mataró, Granollers, Cardedeu... Els més afortunats van ser rescatats. Tornar amb transport públic era pràcticament impossible. Sense trens i sense poder-se comunicar ni amb familiars ni amb amics, no hi havia gaires alternatives. L'autobús interurbà estava completament saturat.

L'autoestop de Martina Klein

Una de les persones que van haver d'idear un pla alternatiu per tornar a casa va ser la model Martina Klein. La també presentadora ha explicat en conversa amb l'ARA que estava en una reunió al centre de l'Eixample quan va tenir lloc l'apagada. Quan va adonar-se que l'aturada elèctrica era més llarga de l'habitual, va aconseguir posar-se en contacte amb el seu fill gran, però la connexió es va tallar abans que li pogués dir una adreça concreta on trobar-se. "Encara no sé com s'ho va fer, però una hora després que es tallés la trucada el meu fill em va aconseguir trobar i es va plantar davant de la porta de l'oficina on era", explica Klein encara sorpresa.

Tots dos van sortir de les oficines amb la intenció de tronar a casa seva, als afores de Barcelona, però el transport públic que fan servir habitualment havia deixat de funcionar, així que l'única opció viable va ser buscar un taxi. "També ens vam plantejar tornar caminant, però eren més de quatre hores i havíem de pujar l'Arrabassada", explica la presentadora. L'opció del taxi tampoc va resultar senzilla: "No hi havia manera: el trànsit era caòtic i els pocs taxis que passaven estaven ocupats. A més, començàvem a tenir pressa, perquè havíem d'anar a buscar la filla petita, que era a l'escola d'una població del Vallès".

Davant la impossibilitat de trobar taxis lliures, Klein va pensar que potser hi hauria algun vehicle que els podria acostar a la seva destinació. "Vaig agafar un full i hi vaig escriure la població on volíem arribar. Primer va estar fent autoestop el meu fill una estona, i després m'hi vaig posar jo". Finalment, van tenir sort i un taxi es va aturar. "El Lluís, el passatger del taxi, em va veure i va demanar al conductor, el Siraje, que s'aturés", explica il·lusionada, assenyalant que hi ha humanitat enmig de la desesperació.

L'alternativa de les amistats

En el cas de la Sílvia, que també viu al Vallès, tornar a peu, a bon ritme, eren més de quatre hores. Tenint en compte que viatjava amb motxilles amb llibres escolars i ordinadors, no era gaire plausible. Van tenir la sort que una companya de feina els va oferir el seu cotxe. No va ser fàcil sortir de Barcelona, perquè tot estava força col·lapsat i molts semàfors no funcionaven. A més, també van patir per la gasolina: malgrat passar per cinc gasolineres, totes tenien els llums dels sortidors apagats. El que sí que funcionava era el peatge dels Túnels de Vallvidrera. Es podia pagar amb targeta, la qual cosa els va sorprendre, tenint en compte que pràcticament no funcionaven enlloc. Per exemple, no es podien comprar bitllets per al transport públic.

Sense reforços

Molts ciutadans es van desplaçar a peu fins a l’estació de Fabra i Puig per poder agafar algun autobús interurbà i tornar a casa. La Sandra, que treballa al Museu del Disseny de Barcelona i viu a Sabadell, va anar a peu des de la plaça de les Glòries fins a Fabra i Puig per agafar l’autobús: "Vaig fer la cua més llarga de la meva vida i van passar fins a tres autobusos fins que vaig poder pujar-hi. Avui també he d’anar a Barcelona, a veure com m’ho faig", explica. Aquest dimarts s’ha trobat l’estació de Renfe de Sabadell tancada i esperava poder pujar a algun autobús.

Un grup de professors d’un institut d’Hostafrancs, que dilluns van estar fent guàrdia fins que tots els pares van poder anar a buscar els seus fills, també van anar caminant fins a Fabra i Puig amb l’esperança de poder pujar a un autobús que els tornés fins a Cerdanyola i Montcada i Reixac. Hi havia certa frustració, i alguns que feien cua esperant algun autobús, es preguntaven on eren els reforços. "On cony són els reforços?! Ni hi són ni se'ls espera", lamentava una noia que havia d'agafar un autobús fins a Caldes de Montbui. Un altre, amb ironia, explicava que com a usuari de Renfe estava acostumat a tota mena de penalitats. La Maria, que viu a Cardedeu, deia que finalment a ella la vindria a rescatar el seu pare amb el cotxe. "He tingut sort!", assegurava.

El Marc, que viu a Sabadell, va decidir agafar-s'ho amb calma. Va anar a peu fins a la Sagrera, on viu una amiga seva, i s'hi va quedar fent una copa. "Quan vaig veure que l'ambient i el trànsit estaven més calmats vaig anar a Fabra i Puig a buscar l'autobús i, sense problemes ni cues, el vaig agafar i a les deu del vespre ja era a casa", explica. La Gemma, que viu a l'Hospitalet de Llobregat i treballa al Raval de Barcelona, va optar per dormir a casa d'uns amics al barri de Gràcia.

Aquest dimarts al matí tampoc ha estat fàcil arribar a Barcelona. Els autobusos interurbans anaven pleníssims. L'Albert, que esperava l'autobús a Ripollet per anar a Barcelona, ha vist com el conductor no tenia cap intenció de parar i feia gestos amb el braç perquè els que s'esperaven tinguessin paciència i agafessin el següent. Molts usuaris optaven per agafar el cotxe.