Una plaça per a tot

La plaça de Sant Jaume és una plaça non-stop. És la plaça de les manifestacions de gent despullada en defensa dels drets dels animals i la de les protestes per la pujada de l’IVA. La que ha vist vagues de fam de diversos col·lectius, la de la concentració en suport dels imputats pel 9-N i la dels que reclamen que s’aturin els desnonaments. És la plaça del “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” de Tarradellas i la del “Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí” de Guardiola. També la del “Ziga-zaga, ziga-zaga” i la que va veure botar Jordi Pujol des de la balconada de la Generalitat al costat de Hristo Stòitxkov. El mateix balcó des d’on Macià va proclamar la República Catalana, i Lluís Companys, l’Estat Català dins de la República Espanyola, en els fets del Sis d’Octubre.

És la plaça que té el Govern del país a un costat i la casa de la ciutat a l’altre. La residència presidencial d’un Artur Mas en funcions i l’ajuntament d’una Ada Colau acabada d’aterrar a la vida política. La dels Mossos custodiant a una banda i la Guàrdia Urbana a l’altra. Aquesta plaça encara conserva una bústia de color groc però en canvi ha vist desaparèixer la camiseria Deulofeu i la botiga de productes de fotografia Arpí per obrir-hi una casa de bijuteria barata, d’arracades a un euro i braçalets a vint.

És la plaça que quan arriba Nadal cedeix l’espai a un pessebre que cada any rep crítiques, per massa modern o per poc tradicional, perquè els avis no l’entenen o perquè en comptes d’un Naixement hi apareixen galets a taula, però sempre hi ha qui s’hi vol fer una foto. Sant Jaume és la plaça de la noia en samarreta groga de màniga curta en ple mes de desembre, que seu a la porta del Pans&Company mentre enrotlla una cigarreta i aprofita el sol del migdia. També la dels entrepans del Conesa i la de la gentada que cada dia hi fa cua a la porta, des del 1951, per demanar un frankfurt o qualsevol de les altres modalitats d’entrepà que ofereixen.

La plaça de Sant Jaume és la plaça dels taxis que s’aturen per descarregar-hi turistes i la dels cotxes que afluixen la marxa perquè dubten si és per a vianants o no. La mateixa que cada dia travessen centenars de bicicletes i que milers de visitants immortalitzen amb la càmera del seu mòbil. La plaça on avui hi pots comprar samarretes de Messi i Ronaldo barates, és la mateixa on Richard Strauss va dirigir-hi el 1925 la Banda Municipal de Barcelona en un concert multitudinari.

Aquí també manifestants unionistes s’hi han concentrat contra la resolució independentista de Junts pel Sí i la CUP i els Castellers de Barcelona hi han viscut jornades històriques. També la Colla dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa, esclar. La plaça de Sant Jaume és la plaça dels minuts de silenci per condemnar atemptats i la del “No en el meu nom” de les comunitats musulmanes. La de les excursions d’escolars que prenen notes i dibuixen mentre escolten el mestre i la dels guies turístics amb banderola que expliquen la nostra història en l’idioma que calgui. També la de gent carregada amb bosses de boix grèvol i figuretes de pessebre que han comprat a la Fira de Santa Llúcia abans de venir aquí.

Aquesta plaça és final de recorregut dels gegants de la ciutat quan desfilen per la Mercè i per Santa Eulàlia. La mateixa plaça que s’omple de confeti mentre es crida “Visca els nuvis!” quan les parelles surten de l’ajuntament, i la que també s’omple de llàgrimes i paraules de record en els funerals per a morts il·lustres, homenatjats al Saló de Cent o al Saló Sant Jordi. És la plaça de les unitats mòbils i la dels periodistes polítics. La que cada 23 d’abril s’omple de parades de llibres i cada 23 de juny rep la Flama del Canigó, que dóna el tret de sortida a la festa de Sant Joan. La que cada tercer dilluns de mes acull les coreografies de les Dones de Blanc per retre homenatge a les dones assassinades a causa de la violència de gènere. També és la plaça on cada any, amb motiu de la marxa de l’Orgull Gai o el Pride Barcelona -segons es prefereixi-, es llegeix un manifest reivindicant el dret a la llibertat sexual i condemnant l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

I ho deixo aquí perquè no me n’hi caben més. Com es pot explicar una plaça on cada dia, a cada hora, des de temps immemorials, hi passen coses? La plaça de Sant Jaume és una plaça viva. Una plaça que serveix per a tot.