Un telescopi capta l'espectacular naixement dels planetes

Una nova imatge captada pel telescopi ALMA revela detalls extraordinàriament precisos de com es formen els planetes al voltant d'una estrella jove

Una nova imatge captada pel telescopi ALMA ha revelat detalls extraordinàriament precisos de com es forma un planeta al voltant d'una estrella jove. Es tracta de les imatges més nítides que s'han obtingut mai, fet que suposa un enorme pas endavant en l'observació de com es desenvolupen els discos protoplanetaris i de com es formen els planetes. El que ha captat ALMA és què passa a HL Tauri, una jove estrella situada a uns 450 anys llum de distància de la Terra i envoltada per un disc de pols.

La imatge captada ha superat totes les expectatives. El que mostra, amb una sorprenent precisió, és com és el disc de material sobrant del naixement de les estrelles: una sèrie d'anells concèntrics brillants, separats per llacunes. "Aquestes característiques són, gairebé amb total seguretat, el resultat de cossos planetaris joves que s'estan formant en el disc. És sorprenent, ja que no s'espera que aquest tipus d'estrelles joves hagin de tenir grans cossos planetaris capaços de produir les estructures que es veuen en aquesta imatge ", ha apuntat l'autor principal del treball, Stuartt Corder.

Quan els científics van veure per primera vegada la imatge d'HL Tauri es van quedar sorpresos del nivell de detall, tan espectacular. HL Tauri té més d'un milió d'anys d'edat i el seu disc sembla estar ja ple de futurs planetes, ha afegit Corder.

La investigadora Caterina Vlahakis no dubta que la imatge "revolucionarà les teories de la formació planetària". Això és així perquè el disc d'HL Tauri apareix molt més desenvolupat del que es podria esperar per l'edat del sistema. La imatge d'ALMA suggereix que el procés de formació de planetes pot ser més ràpid del que es pensava.

Així neix un planeta

Les estrelles joves com HL Tauri neixen en núvols de gas i pols fina, en les regions que s'han ensorrat sota els efectes de la gravitació, formant densos nuclis calents que amb el temps s'encenen per convertir-se en estrelles joves. Aquestes joves estrelles estan envoltades de gas i pols que es pot dipositar en un disc, conegut com a protoplanetari. A través de moltes col·lisions, les partícules de pols s'enganxen, formant grumolls que, amb el temps, donen forma a asteroides, cometes i, eventualment, planetes. Els planetes joves interrompen el traç del disc per tal de crear anells, buits i forats com els que s'observen en les estructures que ara es poden veure amb l'ALMA.