La proposta del president del TSJC: que el català no sigui obligatori per arribar a jutge però sí per quedar-s'hi

Gimeno argumenta que el coneixement de la llengua no pot ser condició d'accés perquè no hi ha prou aspirants

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, ha posat sobre la taula aquest dijous la possibilitat que el coneixement del català sigui un "requisit de permanència, més que d'accés", per treballar en l'administració de justícia.

En la seva compareixença a la comissió de justícia i drets humans del Parlament, Gimeno ha argumentat que si el català fos requisit d'accés, podrien exercir "molt pocs jutges" a Catalunya, ja que "no hi ha un cos d'opositors en l'administració de justícia suficientment ampli". El president del TSJC ha reconegut que amb el coneixement de la llengua com a mèrit no s'ha aconseguit incrementar de forma notable les resolucions en català.

"Aquella persona que vulgui exercir la jurisdicció de manera permanent a Catalunya és obvi que no pot prescindir del coneixement de la llengua", ha defensat aquest dijous el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, en la comissió de justícia i drets humans al Parlament. Amb tot, Gimeno ha apuntat que aquesta "exigència" s'hauria d'introduir de manera progressiva. El president del TSJC ha raonat que proposa "un plantejament pràctic, perquè s'ha de ser possibilista amb les circumstàncies que tenim".

Preguntat per si el coneixement del català com un hipotètic requisit d'accés podria trencar la unitat del cos judicial, Gimeno ha apuntat que "exigències diferents en un territori determinat per accedir a la carrera" podrien dibuixar "un terreny problemàtic des d'un punt de vista jurídic". Ara bé, el president del TSJC ha assenyalat que si ja "hi has accedit i vols exercir la carrera en un determinat lloc, el plantejament transaccional pren molta més força, perquè hi ha un component de voluntat".

Sobre la situació actual de l'ús del català en l'àmbit de la justícia, Gimeno ha considerat que el "coneixement passiu no hauria de ser problemàtic. No veig cap inconvenient que la llengua de l'administració de la justícia sigui el català i el castellà perquè respon a una realitat, no veig que ho hagi de ser el castellà", ha reblat.