15 anys de presó per haver assassinat la seva exdona al mig del carrer amb quatre trets

El 4 de desembre del 1997, el detingut pel doble crim del pantà de Susqueda va esperar dins el seu cotxe que la víctima passés per on la va matar

La tarda del 4 de desembre del 1997, Jordi Magentí Gamell va disparar al mig d’un carrer d’Anglès tres trets a la seva exdona amb una escopeta de caça semiautomàtica. La dona va caure a terra i Magentí va tornar a carregar l’escopeta -amb un cartutx de perdigons- per disparar-li un altre tret a l’esquena. Un dels quatre impactes va penetrar la caixa toràcica de la víctima i un altre l’abdomen. Les dues lesions van provocar-li la mort immediatament. Magentí no es va creuar amb la seva exdona per casualitat: sabia que ella passaria pel carrer on li va disparar per anar cap a casa. El tribunal popular que el va jutjar el febrer de l’any 2000 va considerar-lo culpable d’assassinat amb traïdoria, ja que la dona no es va poder defensar ni fugir.

Va ser condemnat per aquest assassinat a quinze anys de presó, dels quals en va complir dotze: va sortir el 2009 en llibertat condicional, quan havia complert tres quarts de la pena, com es fa en els casos de bon comportament a la presó. En el judici, aquest home que ahir tornava a ser detingut pel doble crim del pantà de Susqueda, va reconèixer que havia matat la seva exdona. La parella s’havia casat el 1979 i s’havia separat l’abril del 1997 després de tenir dos fills, un dels quals és el detingut ahir, juntament amb ell, pel cas de Susqueda.

Segons la sentència condemnatòria, Magentí fins i tot va reconèixer que havia esperat dins el seu vehicle que la seva exdona passés pel carrer on la va matar. Va aparcar el seu Citroën Saxo entre un tractor i una furgoneta per evitar que ella el veiés. Quan la va veure passar, va sortir ràpidament del cotxe, la va cridar pel seu nom i va disparar-li els trets. Tenia l’escopeta carregada amb tres cartutxos, dos dels quals amb bales que es fan servir per a la caça de senglars. El crim es va produir quan la dona, com era habitual, es dirigia de la parada de l’autobús a casa. En aquest trajecte rutinari, Magentí va agafar per sorpresa la seva exdona.

“Reservat, solitari i estrany”

Sense agreujant de parentiu

El jurat popular, en canvi, va considerar inexistent, com va recollir la sentència, l’agreujant de parentiu -que demanava l’acusació particular de la família de la víctima- perquè Magentí i la dona estaven separats des de més de mig any abans del crim. A més dels quinze anys de presó, la sentència va condemnar-lo a pagar una indemnització de 90.000 euros a cadascun dels seus dos fills i 12.000 euros a la mare de la víctima.