Les protectores denuncien la impunitat de què gaudeixen els amos de gossos i gats sense xip

BarcelonaEl llistat d'entrades d'animals de la protectora de Mataró creix a un ritme frenètic. Treballadors i voluntaris atenen, cada dia, nous gossos i gats que han estat abandonats: se'ls troben en caixes de cartró, lligats a la deixalleria, dins de les escombraries, plantats davant del refugi. Les arribades no cessen mai. "És frustrant", diu la veterinària del centre, Minerva Balart, que diu que les dues últimes setmanes han estat especialment "brutals". A principis de setmana els va arribar un gat domèstic atropellat i una gossa caquèctica plena de puces. Els dos sense xip.

La manca d'identificació, que és obligatòria per llei des del 1994, impossibilita que els professionals activin els protocols per trobar els propietaris de les bèsties. I ja fa anys que entitats que gestionen protectores i centres d'acollida denuncien la impunitat de què gaudeixen els amos de gossos i gats sense xip. Des de la protectora de Mataró adverteixen que "la deixadesa" d'aquests propietaris està condemnant els animals a viure a les gàbies dels refugis fins que es morin i als centres a ser culs de sac d'un sistema que no té aturador, perquè la tinença d'animals no para de créixer. Però aquest dimecres han sumat un argument a les seves acusacions: la Fundació Daina i la Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM) asseguren que aquests amos fan perdre dos milions d'euros cada any a les administracions catalanes. Una xifra que es dispara fins als 110 milions d'euros arreu de l'Estat. "Quan surten dades així d'esgarrifoses t'adones que no només hi ha en joc les vides dels animals sinó també els diners públics de tots els ciutadans", sentencia la presidenta de la SPAM, Sílvia Serra.

Com el gat atropellat i la gossa plena de puces, cada any arriben a la protectora de Mataró 2.048 animals de companyia. D'aquests, la gran majoria quedaran "confinats" de per vida al refugi perquè no es podrà identificar el seu amo per la manca de xip: dels gossos, gairebé un 60% arriben sense xipar; en el cas dels gats, l'absència de microxip s'eleva fins al 98%. Les possibilitats d'adopció són especialment baixes perquè molts són adults i poques famílies els volen.

Des del Centre d'Acollida de Barcelona, que està pendent de ser traslladat a Montcada, també confirmen que el fet que hi hagi tants animals sense microxip és un "problema greu" que els afecta i que la qüestió s'estén per tot el territori: "No té fronteres". I assenyalen la "falta de consciència" del propietari, que sovint "es pensa que no és necessari". Així mateix Serra carrega contra els amos que no posen el xip a les seves mascotes. Els titlla d'"irresponsables", "ignorants" i "maltractadors". Hi ha gent, exposa, que "no sap ni que existeix el microxip", d'altres que el confonen amb la cartilla de vacunes "tot i que són coses diferents", d'altres que compren l'animal en botigues pensant-se que té xip però el cert és que sovint no està activat, d'altres que en són conscients però que ho van endarrerint, i també d'altres que directament "en tenen però tenen les dades desactualitzades". És més: hi ha gent que, explica, coneix la llei però considera que no és necessari el microxip: "Si el meu gat no surt de casa, per què li he de posar?" Doncs perquè un dia pot sortir de casa i tots els gats són negres, senyora".

L'estudi, que analitza dades de 38 localitats de la demarcació de Barcelona durant el període del 2013 al 2017, també demostra que cada exemplar sense xipar comporta una despesa pública de 297,66 euros, més del doble que un de xipat. Sobretot perquè els primers s'estan molts més dies al refugi i comporten també el cost de xipar-los (uns 50 euros): en el cas dels gossos adults, per exemple, l'estada mitjana dels animals sense xip és de 108 dies, i la dels que tenen xip, de 56.

Al refugi, a més, la veterinària explica que les "altes densitats" d'exemplars afavoreixen "la transmissió" de malalties i també el desenvolupament de trastorns de comportament. Parla de parvovirosi canina, de diarrees, de dermatitis, de leishmània, de baralles... "Aquí se li dona tot l'amor i atenció, però per a l'animal no hi ha comparació entre viure en una gàbia o en una casa", afirma Balart.

Més sancions

Davant d'aquest panorama "insostenible", Serra ha llançat paraules dures contra la Generalitat. L'insta a fer campanyes d'identificació per garantir que s'apliqui la llei, "perquè els Ajuntaments, que és sobre qui recau la protecció dels animals, estan saturats". "Amb una mínima inversió segur que es popularitzaria la identificació", sosté mentre recorda que en el passat s'ha fet així amb campanyes de vacunació.

Cap campanya d'identificació, però, no tindria prou força sense la implicació del col·lectiu veterinari. Des de Mataró, presidenta i veterinària fan èmfasi en el fet que cal que els professionals siguin "tossuts" en la tasca de sensibilització dels propietaris i demanen la complicitat del Col·legi de Veterinaris. Balart insisteix: davant la manca de consciència de la població, la veu autoritzada dels veterinaris de les clíniques és vital. "Hauria de passar igual que quan a la consulta t'expliquen que l'has de vacunar i ho fas. Un xip pot salvar una vida", conclou.

A banda, però, des de la protectora insisteixen que cal que s'interposin més sancions, tal com preveu la llei. Reconeixen que hi ha ajuntaments que fan controls, però consideren que són "insuficients" perquè sobretot van dirigits a gossos perillosos. Serra posa sobre la taula que es podrien fer, en paral·lel, controls porta a porta. "Tenim una llei molt progressista, i n'estem contents, però si no tenim interès a fer-la complir i tampoc tenim eines, de què ens serveix?", es pregunta.