Les proves de nivell de quart de secundària, a examen
Els pedagogs alerten que només serveixen de termòmetre del sistema educatiu
BarcelonaEls més de 66.000 alumnes que aquest any fan 4t d’ESO afronten avui el segon i últim dia de les proves de competències bàsiques amb les quals Ensenyament avalua quin és el nivell del sistema educatiu i com millorar-lo. En dos dies se’ls examina de català, matemàtiques -les dues es van fer ahir-, castellà i anglès. Tot i que és el quart any que es fan, i el primer que són obligatòries, els experts en pedagogia discrepen sobre si aquestes proves compleixen amb la seva finalitat.
“Serveixen per prendre la temperatura”, reconeix Miquel Àngel Prats, doctor en pedagogia de la Universitat Ramon Llull. En cap cas, deixa clar, han de servir per “marcar l’horitzó” del sistema educatiu. Prats alerta que seria un error “ser esclaus” tant d’aquestes proves com de les PISA. També les aprova, però amb matisos, Anton Aubanell, professor jubilat de didàctica de les matemàtiques de la Universitat de Barcelona. “Calen eines per mesurar el nivell competencial dels alumnes, tot i que no sempre s’adeqüen a allò que es fa a classe”, verbalitza. Concreta que les proves tenen dos “efectes positius”. D’una banda, permeten comparar els resultats amb els dels anys anteriors i amb els dels altres instituts, i, de l’altra, “tenen un efecte d’exemplificació per al professorat”. Segons Aubanell, el fet que l’avaluació de les proves sigui per competències obliga a enfocar la forma d’ensenyament cap a aquesta direcció.
La més crítica és Francina Martí, professora de llengua i literatura catalanes i membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Reconeix que els tests serveixen perquè cada centre faci una reflexió sobre què s’ha de millorar, però denuncia que els resultats donen una “interpretació esbiaixada” del nivell del sistema educatiu. “Tenen poc valor a l’hora de treure una conclusió general sobre el nivell de l’alumnat”, insisteix. Com a exemple, detalla que hi ha alumnes que deixen la redacció en blanc perquè saben que els resultats no repercuteixen de manera directa en el seu expedient.
Es pot viure un dia sense internet?
Els alumnes faran avui les proves de castellà i d’anglès. Aquesta última és la que més inquieta el director de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat. “Els nivells dels estudiants són molt desiguals: o en saben molt o els costa”, explica Tomàs Vera. Aquesta diferència, comuna a la majoria de centres, va quedar reflectida en els resultats de l’any passat. La mitjana assolida en anglès va ser de 66,9 punts, lluny dels 70 que s’havia fixat Ensenyament i la més baixa de les quatre matèries. Perquè els alumnes tinguin més temps a l’hora de fer els exercicis de comprensió oral d’aquesta assignatura enguany la conselleria els dóna quinze minuts més per fer la prova.
La majoria dels 110 alumnes de 4t d’ESO de l’institut de l’Hospitalet es mostraven ahir nerviosos davant els exàmens de català i matemàtiques. En la primera prova havien de respondre a diverses preguntes sobre dos fragments de textos adaptats: Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i un assaig de La joventut catalana al segle XXI, de Pau Serracant i Roger Soler. L’altre punt que havien de resoldre els estudiants era: “¿Es pot viure un dia sencer sense internet?” Tot i que amb el moviment dels seus caps deixaven clar que sí, a l’hora de fer la redacció els bolígrafs s’anaven aturant més sovint que en la resta de preguntes.
En la prova de matemàtiques la meteorologia va ser l’excusa per demostrar els seus coneixements de mesures i unitats, en un examen en què la geometria va tenir un pes especial. “Tenim un problema en aquest àmbit”, reconeix Aubanell. Els resultats de l’any passat li donen la raó, ja que la mitjana assolida en geometria va ser del 60,4 punts quan la global de matemàtiques va ser d’un 69,1 punts. La mesura que ha pres la conselleria per capgirar la situació és augmentar les hores de matemàtiques a primària i a 3r d’ESO a partir del curs que ve. Les futures proves de competències bàsiques a 4t determinaran si la mesura és encertada.
Fracassa la crida dels sindicats al boicot de les proves
La crida del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) perquè els alumnes boicotegessin les proves va fer aigües. Segons dades d’Ensenyament només 37 alumnes no es van presentar i 42 més les van deixar en blanc, cosa que representa un 0,11% dels més de 66.000 estudiants que han de fer els exàmens i que estudien en més d’un miler d’instituts. Des de la conselleria d’Irene Rigau es va avançar que aquesta vuitantena d’alumnes hauran de fer les proves perquè són “obligatòries”. Amb el boicot el sindicat volia mostrar el seu rebuig a les retallades en l’àmbit educatiu, a la llei Wert i a la LEC.
