Punts de recollida a 200 metres de casa per a les compres online: el pla de Barcelona per al 2030
L’Ajuntament i grans distribuïdores com Amazon pacten mesures com més repartiment nocturn per reduir el col·lapse viari
BarcelonaReduir la contaminació, l'ocupació d'espai públic i la sinistralitat vinculada a la distribució de mercaderies. Aquests són, segons la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, els requisits per aconseguir potenciar el comerç i "fer-ho fàcil" als compradors. Amb aquesta meta a l'horitzó, el consistori ha pactat amb representants del sector grans objectius per millorar la distribució urbana de mercaderies (DUM) el 2030. A la llista de fites hi ha augmentar els punts de recollida, ampliar l'horari i les zones de càrrega i descàrrega o multiplicar per 10 els vehicles associats a la ciclologística (les bicicletes amb petits remolcs que reparteixen productes per la ciutat).
"Hi ha d'haver un canvi de cultura, necessitem pivotar per sobre de la recollida més que per l'entrega", ha insistit Bonet. Per aconseguir-ho proposen multiplicar per quatre el percentatge de les compres online que es lliuren en punts de recollida, arribant fins a un 40%, i augmentar també un 20% l’oferta d’hores de càrrega i descàrrega en espais regulats. A efectes pràctics, preveuen accions com que tots els ciutadans i empreses de la ciutat tinguin un punt de recollida de mercaderies a menys de 200 metres, ampliar els horaris de càrrega i descàrrega, facilitar els permisos per distribuir en horari nocturn o permetre espais de logística en aparcaments. De fet, aquesta última opció ja s'inclou en el pla especial urbanístic de noves activitats en els aparcaments de la ciutat de Barcelona.
Pel que fa a la contaminació, es marquen objectius com disposar d'un servei ferroviari amb capacitat per moure 62.000 tones anuals, donar suport a l’empresa privada per a la fabricació d’un vehicle de 0 emissions per distribuir mercaderies o arribar als 800 vehicles de ciclologística operant a la ciutat (actualment només n’hi ha 80 de registrats). Des del consistori també presenten l'anomenada taxa Amazon com un dels incentius per disminuir un 50% les emissions associades a la distribució urbana de mercaderies. Tot i això, precisament mesures com l'augment de punts de recollida poden fer que, a la llarga, els grans operadors es trobin amb menys situacions en les quals hagin de fer front a aquesta nova taxa, que es vol aplicar per l’ús especial que fan de l’espai públic quan reparteixen els productes comprats per internet directament als domicilis particulars.
Més disciplina i sinistralitat zero
Un dels objectius prioritaris de l'acord entre l'Ajuntament i les principals associacions econòmiques de la ciutat i entitats implicades en la distribució urbana de mercaderies és reduir dràsticament la sinistralitat que es deriva d'aquesta activitat. La meta és que el 2030 el nombre de víctimes mortals i de ferits greus provocats per vehicles de distribució sigui zero. Per aconseguir-ho, el consistori es planteja fer un decret pioner per obligar els vehicles més grans a instal·lar sistemes de seguretat activa com dispositius de detecció de presència o d’advertència acústica i lluminosa o impulsar cursos de conducció per fer la càrrega i descàrrega amb seguretat.
En els pròxims set anys el consistori també vol ser més estricte davant la “indisciplina” de conductors i de l'ús dels espais destinats a la DUM. Per reduir un 60% aquesta indisciplina proposa un augment del control per part de la Guàrdia Urbana, però també l'ampliació de l'àrea de distribució a tota la ciutat o la flexibilització dels usos que es pot fer dels espais de càrrega i descàrrega.
Entre les preocupacions de l'Ajuntament també hi ha la de mantenir el sòl industrial que ja hi ha integrat en trama urbana actualment. Per això posa sobre la taula tres grans accions: potenciar centres on arribin mercaderies a gran escala per després distribuir-les a magatzems més petits (com ja es fa en espais com Mercabarna), crear hubs ferroviaris per emmagatzemar i organitzar els productes que es transportin en tren i reserva sòl logístic als polígons. Aquest últim objectiu es considera primordial per evitar la deslocalització d'empreses que es dediquen a la distribució de mercaderies per la ciutat.
Tot i que el nombre d'objectius i d'accions concretes és alt i l'horitzó 2030 encara queda lluny, la regidora de Mobilitat defensa que es tracta de "fites ambicioses però realistes".
